Batalla de Mantziciert: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules militars |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
|width=300 |
|width=300 |
||
}} |
}} |
||
|bàndol1 = [[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px| |
|bàndol1 = [[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px|Imperi Romà d'Orient]] [[Imperi Romà d'Orient]] |
||
|bàndol2 = [[Imperi seljúcida]] |
|bàndol2 = [[Imperi seljúcida]] |
||
|general1 = [[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px| |
|general1 = [[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px|Imperi Romà d'Orient]] [[Romà IV Diògenes]] <br />[[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px|Imperi Romà d'Orient]] [[Nicèfor Brienni]] <br />[[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px|Imperi Romà d'Orient]] [[Teodor Aliates]] <br />[[Fitxer:Flag of the Greek Orthodox Church.svg|15px|Imperi Romà d'Orient]] [[Andrònic Ducas]] |
||
| general2= [[Alp Arslan]] |
| general2= [[Alp Arslan]] |
||
|força_numèrica1=de 20.000 a 30.000 |
|força_numèrica1=de 20.000 a 30.000 |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
}} |
}} |
||
{{Guerres Otomano-Bizantines}} |
{{Guerres Otomano-Bizantines}} |
||
La '''batalla de Manazkert''' fou un enfrontament entre l'[[ |
La '''batalla de Manazkert''' fou un enfrontament entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i l'[[Imperi seljúcida]]. |
||
== Antecedents == |
== Antecedents == |
||
El [[1070]], [[Arisiaghi]], cunyat d'[[Alp Arslan]], el soldà [[Imperi seljúcida|seljúcida]], es va barallar amb el soldà i va passar al territori |
El [[1070]], [[Arisiaghi]], cunyat d'[[Alp Arslan]], el soldà [[Imperi seljúcida|seljúcida]], es va barallar amb el soldà i va passar al territori romà arribant a [[Sebastea]]. [[Alp Arslan]] en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar [[Malazgird]] i [[Ardjesh]], després va ocupar [[Thelkhum]] i [[Ariudzathil]], i finalment, amb l'ajut d'[[Abul Uswar]] de [[Dwin]], va atacar [[Edessa (Turquia)|Edessa]] el [[10 de març]] de [[1071]]. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se sap segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir els dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir, va restaurar els prínceps i va anar a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]]. Alp Arslan va voler evitar un enfrontament armat amb els romans i va oferir un tractat de pau, que l'emperador [[Romà IV Diògenes]] va refusar.{{sfn|Norwich|1993|p=349}} |
||
== La batalla == |
== La batalla == |
||
Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a [[Akhlat]] i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el [[25 d'agost]] del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la qual els |
Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a [[Akhlat]] i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el [[25 d'agost]] del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la qual els romans dirigits per [[Romà IV Diògenes]] anaven perdent; quan Romà va decidir fer una retirada estratègica, un dels seus generals anomenat Andrònic Ducas, fill de [[Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], en lloc de cobrir la seva retirada va escampar la notícia que l'emperador havia mort en combat. Llavors molts soldats van fugir i la derrota fou total. Romà estava ferit a la mà, cosa que li impedia agafar l'espasa, a més s'havia quedat sense exèrcit i els seljúcides no van tardar a fer-lo presoner.{{sfn|Norwich|1993|p=352-353}} |
||
== Conseqüències == |
== Conseqüències == |
||
[[Romà IV Diògenes]] fou alliberat a canvi d'un rescat i el desmantellament de fortaleses |
[[Romà IV Diògenes]] fou alliberat a canvi d'un rescat i el desmantellament de fortaleses romanes, però a la seva arribada a la capital el tron havia estat reclamat per [[Miquel VII Ducas]], nebot de Joan Ducas.{{sfn|Tucker|2010|p=110}} Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia ''de facto'', en la pràctica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.{{sfn|Nicolle|Hook|2013|p=5}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:56, 8 ago 2019
Guerres romano-seljúcides  | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Manazkert Batalla de Manazkert | |||
 | |||
| Tipus | batalla i festa nacional | ||
| Data | del 19 al 25 d'agost del 1071 | ||
| Coordenades | 39° 08′ 41″ N, 42° 32′ 21″ E / 39.144722222222°N,42.539166666667°E | ||
| Lloc | Manazkert (actualment Malazgirt) | ||
| Estat | Turquia | ||
| Resultat | Victòria seljúcida | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi seljúcida.
Antecedents
El 1070, Arisiaghi, cunyat d'Alp Arslan, el soldà seljúcida, es va barallar amb el soldà i va passar al territori romà arribant a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh, després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se sap segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir els dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir, va restaurar els prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Alp Arslan va voler evitar un enfrontament armat amb els romans i va oferir un tractat de pau, que l'emperador Romà IV Diògenes va refusar.[1]
La batalla
Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a Akhlat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la qual els romans dirigits per Romà IV Diògenes anaven perdent; quan Romà va decidir fer una retirada estratègica, un dels seus generals anomenat Andrònic Ducas, fill de Joan Ducas, en lloc de cobrir la seva retirada va escampar la notícia que l'emperador havia mort en combat. Llavors molts soldats van fugir i la derrota fou total. Romà estava ferit a la mà, cosa que li impedia agafar l'espasa, a més s'havia quedat sense exèrcit i els seljúcides no van tardar a fer-lo presoner.[2]
Conseqüències
Romà IV Diògenes fou alliberat a canvi d'un rescat i el desmantellament de fortaleses romanes, però a la seva arribada a la capital el tron havia estat reclamat per Miquel VII Ducas, nebot de Joan Ducas.[3] Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, en la pràctica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.[4]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Mantziciert |
- ↑ Norwich, 1993, p. 349.
- ↑ Norwich, 1993, p. 352-353.
- ↑ Tucker, 2010, p. 110.
- ↑ Nicolle i Hook, 2013, p. 5.
Bibliografia
- Nicolle, David; Hook, Christa. Manzikert 1071: The breaking of Byzantium (en anglès). Osprey Publishing, 2013. ISBN 1780965052.
- Norwich, John Julius. Byzantium: The Apogee" (en anglès). Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3.
- Tucker, Spencer. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010. ISBN 1598844296.