Culte (pràctica religiosa): diferència entre les revisions
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
{{Falten referències}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències}} |
|||
El '''culte''' és l'[[adoració]] d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la [[fe]] dels individus. Conté els rituals (com la [[missa]]), invocacions, pelegrinatges i representacions gràfiques de la relació entre els homes i els déus o éssers superiors. Acostuma a desenvolupar-se en llocs específics, com [[altar]]s o [[temple]]s, i pot comptar amb l'ajuda d'intermediaris com els [[sacerdot]]s. És un element indispensable de la [[religió]], en tant que aglutina creences personals i els dóna una dimensió pública, que en permet la institucionalització. Presuposa que es pot mantenir una relació amb els éssers suprems o forces de la natura i la creació, encara que sigui de subordinació, ja que els qui defensen un déu absent, massa allunyat dels éssers humans, no li reten cap culte. |
El '''culte''' és l'[[adoració]] d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la [[fe]] dels individus. Conté els rituals (com la [[missa]]), invocacions, pelegrinatges i representacions gràfiques de la relació entre els homes i els déus o éssers superiors. Acostuma a desenvolupar-se en llocs específics, com [[altar]]s o [[temple]]s, i pot comptar amb l'ajuda d'intermediaris com els [[sacerdot]]s. És un element indispensable de la [[religió]], en tant que aglutina creences personals i els dóna una dimensió pública, que en permet la institucionalització. Presuposa que es pot mantenir una relació amb els éssers suprems o forces de la natura i la creació, encara que sigui de subordinació, ja que els qui defensen un déu absent, massa allunyat dels éssers humans, no li reten cap culte. |
||
Revisió del 09:04, 12 ago 2019
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El culte és l'adoració d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la fe dels individus. Conté els rituals (com la missa), invocacions, pelegrinatges i representacions gràfiques de la relació entre els homes i els déus o éssers superiors. Acostuma a desenvolupar-se en llocs específics, com altars o temples, i pot comptar amb l'ajuda d'intermediaris com els sacerdots. És un element indispensable de la religió, en tant que aglutina creences personals i els dóna una dimensió pública, que en permet la institucionalització. Presuposa que es pot mantenir una relació amb els éssers suprems o forces de la natura i la creació, encara que sigui de subordinació, ja que els qui defensen un déu absent, massa allunyat dels éssers humans, no li reten cap culte.
Vegeu també