Gegant roig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m |thumb|300px -> |miniatura
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:GiganteVermelha.jpg|thumb|300px|Comparació entre un gegant vermell, una [[estrella taronja]] i el nostre [[Sol]]]]
[[Fitxer:GiganteVermelha.jpg|miniatura|Comparació entre un gegant vermell, una [[estrella taronja]] i el nostre [[Sol]]]]
En [[astronomia]], un '''gegant vermell''' és una [[estrella]] gegant que ha evolucionat sortint de la [[seqüència principal]].
En [[astronomia]], un '''gegant vermell''' és una [[estrella]] gegant que ha evolucionat sortint de la [[seqüència principal]].



Revisió del 16:36, 17 ago 2019

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol

En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Es tracta d'estrelles d'una massa almenys igual a la del Sol que, després d'haver esgotat l'hidrogen del seu nucli, comencen a consumir l'hidrogen de l'escorça a l'entorn del nucli ric en heli.

Dos fenòmens són responsables de l'augment substancial de la radiació de l'estrella (que pot arribar a una radiació 1.000 vegades superior a la del Sol). Primerament, la combustió en capes de l'hidrogen. I en segon lloc, la contracció del cor d'heli, que allibera una important quantitat d'energia gravitacional. Aquestes dues fonts d'energia radioactiva cap a l'exterior produeixen una pressió interna que fa augmentar la radiació de l'estrella. L'estrella és, llavors, molt més lluminosa a causa de l'augment de la seva superfície i, paradoxalment, la temperatura de superfície disminueix. Com a resultat, l'estrella esdevé més grossa, més «freda» i, per tant, de color més vermell; d'ací el nom de gegant vermell.

Si una estrella és d'una massa inferior a 2,5 masses solars, l'aportació d'heli al nucli procedent de la fusió de l'hidrogen de l'escorça pot provocar el que s'anomena un flaix d'heli: una combustió ràpida de l'heli en el nucli quan les condicions de pressió i temperatura són suficients. L'esclat de l'estrella augmenta ràpidament. L'estrella comença llavors un breu període de combustió d'heli. Després, comença una nova pujada dins la branca de les gegants. Les estrelles més massives que les 2,5 masses solars entren dins la fase de fusió de l'heli d'una manera més calma.

La fase durant la qual una estrella pobra en metalls consumeix heli es denomina branca horitzontal, car dins el diagrama de Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es troben sobre una línia quasi horitzontal. Les estrelles riques en metalls no se situen pas sobre la branca horitzontal, més aviat en un mateix indret del diagrama de Hertzsprung-Russell.

Durant la seva evolució, una estrella es pot trobar moltes vegades dins la «fase gegant», si és a bastament massiva per a poder provocar la fusió dels elements més pesants que l'heli. En aquest cas, en el diagrama de Hetzsprung-Russell, l'estrella es troba sobre la branca asimptòtica de les gegants, en què les inicialment més massives poden arribar a l'estat Wolf Rayet.

Vegeu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant roig