Origo gentis Langobardorum: diferència entre les revisions
m bot: -fins arribar +fins a arribar |
m |thumb|300px -> |miniatura |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula de llibre |
{{Infotaula de llibre |
||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Origo gentis Langobardorum.jpg|dreta| |
[[Fitxer:Origo gentis Langobardorum.jpg|dreta|miniatura|''Origo gentis Langobardorum'']] |
||
[[Fitxer:Wodan_Frea_Himmelsfenster_by_Emil_Doepler.jpg|thumb|{{mida|85%|[[Odin (déu)|Odín]] (Wodan) i [[Frigg]] (Frea) miren des d'una finestra del cel. Inspirat en el conte ''Wodan i Frea anomenen els longobards'', de l'''Origo Gentis Langobardorum'' }}]] |
[[Fitxer:Wodan_Frea_Himmelsfenster_by_Emil_Doepler.jpg|thumb|{{mida|85%|[[Odin (déu)|Odín]] (Wodan) i [[Frigg]] (Frea) miren des d'una finestra del cel. Inspirat en el conte ''Wodan i Frea anomenen els longobards'', de l'''Origo Gentis Langobardorum'' }}]] |
||
L''''''Origo gentis Langobardorum''''' és un text breu del segle [[VII]] que descriu la història dels [[longobards]] des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, [[672]]-[[688]]). Hi ha tres manuscrits, que contenen l'anomenat ''Leges Langobardorum'' i es conserven a: |
L''''''Origo gentis Langobardorum''''' és un text breu del segle [[VII]] que descriu la història dels [[longobards]] des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, [[672]]-[[688]]). Hi ha tres manuscrits, que contenen l'anomenat ''Leges Langobardorum'' i es conserven a: |
||
Revisió del 04:38, 18 ago 2019
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pau el Diaca |
| Llengua | llatí |
| Publicació | segle VII |
| Dades i xifres | |
| Gènere | sage (en)  |
L'Origo gentis Langobardorum és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688). Hi ha tres manuscrits, que contenen l'anomenat Leges Langobardorum i es conserven a:
- Modena, Biblioteca Capitolara 0.1.2 (segle IX)
- Cava de' Tirreni, Arxiu de la Badia di Cava 4, (inicis del segle IX)
- Madrid, Biblioteca Nacional 413, (inicis del segle XI)
La llegenda també es resumeix en la Historia Langobardorum de Pau el Diaca, que la qualifica com una "faula ridícula".
Argument
En una illa del nord, la reina Gombara i els seus fills demanen ajuda a Odín perquè els defensi dels vàndals que exigeixen un tribut onerós. Ella i les altres dones de la tribu es col·loquen els cabells a la cara, simulant ser barbes, per poder unir-se en la batalla si s'escau. El déu en veure-les les anomena "llargues barbes", la corrupció d'aquest sintagma donaria peu al nom de longobards. Aquests van migrar per trobar noves terres on poder prosperar, fins a arribar a Itàlia. La crònica aleshores detalla les gestes dels diferents reis de la regió.
Vegeu també
Bibliografia
- Georg Waitz, MGH SS rerum Langobardicarum, Hannover 1878, 1-6.
- Caudio Azzara/Stefano Gasparri, Le leggi dei Longobardi, Storia memoria e diritto di un popolo germanico, Milano 1992, 2-7.
- Annalisa Bracciotti, Biblioteca di cultura romanobarbarica 2, Roma 1998, 105-119.
- Elisa Vergerio, Un possibile testimone dell'Origo Gentis Langobardorum alla Biblioteca Capitolare di Vercelli, in "Bollettino Storico Vercellese", 68 (2007), fasc. 1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Origo gentis Langobardorum |