Català septentrional de transició: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
== Trets específics <ref>[https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1685/ECJ_TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y Campmany Jané, Elisenda: "Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional]</ref>== |
== Trets específics <ref>[https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1685/ECJ_TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y Campmany Jané, Elisenda: "Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional]</ref>== |
||
* Vocalisme tònic característic de certs mots, que canvien [[Vocal semioberta posterior arrodonida|/ɔ/]] per [[Vocal semitancada posterior arrodonida|/o/]] (fl'''o'''r, h'''o'''ra) |
* Vocalisme tònic característic de certs mots, que canvien [[Vocal semioberta posterior arrodonida|/ɔ/]] per [[Vocal semitancada posterior arrodonida|/o/]] (fl'''o'''r, h'''o'''ra), [[Vocal semioberta anterior no arrodonida|/ɛ/]] per [[Vocal semitancada anterior no arrodonida|/e/]] (paci'''è'''ncia), i [[Vocal semitancada anterior no arrodonida|/e/]] per [[Vocal semioberta anterior no arrodonida|/ɛ/]] ('''é'''s, '''e'''ll). |
||
* Elisió de -s final del plural en posició prenominal (''el'' comerciants, ''el'' moros, ''tot'' dos). |
* Elisió de -s final del plural en posició prenominal (''el'' comerciants, ''el'' moros, ''tot'' dos). |
||
* Ús de la forma masculina del possessiu en mots femenins (casa ''meu'', la ''meu'' mare) i alguns canvis de gènere (''la'' fred). |
* Ús de la forma masculina del possessiu en mots femenins (casa ''meu'', la ''meu'' mare) i alguns canvis de gènere (''la'' fred). |
||
Revisió del 15:25, 18 ago 2019
S'anomena català septentrional de transició el conjunt de parles del nord del Principat de Catalunya presents a una franja horitzontal que s'estén entre vint i trenta quilòmetres al sud de la frontera amb l'estat francès on es considera convencionalment que s'atura aquesta varietat, és a dir aproximativament des de Cadaqués a la costa gironina fins a l'oest de Martinet a la Cerdanya. Aquesta representa actualment una zona híbrida que conserva certs trets comuns amb el dialecte septentrional però que es veu constantment submergida per la pressió del català central.
De l'empordanès al català septentrional de transició
Les excursions filològiques d'Alcover i de Schädel van permetre d'evidenciar certes característiques peculiars d'aquesta àrea. A conseqüència, a la seva divisió dialectal del català (1919), Pere Barnils batejà aquesta zona amb el nom "empordanès". Antoni Griera el 1930 el denominà "català de Girona" i fou finalment Joan Coromines qui li donà, el 1958, el seu nom actual.
Les darreres edicions dels Parlars catalans de Joan Veny situen aquesta varietat a dintre del català central. Montserrat Adam Aulinas va evidenciar a la seva tesi El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia la reculada de les peculiaritats d'aquesta àrea.
Trets específics [1]
- Vocalisme tònic característic de certs mots, que canvien /ɔ/ per /o/ (flor, hora), /ɛ/ per /e/ (paciència), i /e/ per /ɛ/ (és, ell).
- Elisió de -s final del plural en posició prenominal (el comerciants, el moros, tot dos).
- Ús de la forma masculina del possessiu en mots femenins (casa meu, la meu mare) i alguns canvis de gènere (la fred).
- Ús d'[ut] o [uk] en primera persona singular del present d'indicatiu (càntut, càntuc enlloc de canto).
- Ús de soms (som), sous (sou) i érems (érem), diguem (diem), siguem (som), trobs (trobes), iré (aniré), correvem (correm), correvia (corria).
- Tancament de les vocals o a u: No sé cum anar-hi (com), a un vas? (on).
- Pèrdua de /d/ en els grups N'R i L'R: tenre (tendre), cenres (cendres), calre (caldre).
- Ús de l'auxiliar ser en lloc d'haver (quan és pentinat, després de quan és sembrat).
- Ús de la forma pas en construccions negatives (no fan pas res més que això, no m'agrada pas).
- Ús de tabé (també) i al cim de (sobre).