Canvis

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
|thumb|200px -> |miniatura
== Descobriment ==
[[Fitxer:Christopher Columbus.jpg|miniatura|[[Cristòfor Colom]].]]
[[Fitxer:Monumento a Vasco Núñez de Balboa - Flickr - Chito (3).jpg|thumb|200pxminiatura|Monument a Vasco Núñez de Balboa a la ciutat de Panamà.]]
[[Fitxer:Balboa südsee.jpg|thumb|200pxminiatura|right|[[Vasco Nuñez de Balboa]], reclamant el mar del Sud per a la corona espanyola.]]
 
L'[[istme]] de Panamà va ser visitat per primera vegada pels conqueridors espanyols durant l'expedició de l'escrivà de Triana, [[Rodrigo de Bastidas]], el [[1501]]. Bastidas va navegar la costa del Carib de l'actual província de Colón i les illes de l'arxipèlag de la Comarca de San Blas. A causa de la mala condició dels seus vaixells, Bastidas va suspendre la seva expedició i va tornar a Espanya.
=== Fundació de la [[Ciutat de Panamà]] ===
{{AP|Ciutat de Panamà}}
[[Fitxer:Panamá viejo catedral1.jpg|thumb|200pxminiatura|La nostra Senyora de l'Assumpció, Panamà Vell.]]
La ciutat de Panamà va ser fundada el 15 agost 1519 per [[Pedro Arias Dávila]], conegut com a Pedrarias, i fou la primera ciutat espanyola en les costes del Mar del Sud o Oceà Pacífic i la més antiga de terra ferma que existeix fins avui com ciutat. La seva fundació va reemplaçar a les anteriors ciutats de [[Santa Maria la Antigua del Darién]] i Acla, i es convertí en la capital de Castella de l'Or El 15 de setembre de 1521, va rebre mitjançant Real Cèdula el títol de Ciutat i un Escut d'Armes conferit per Carles I d'Espanya.
 
El [[15 d'agost]] de [[1519]], [[Pedro Arias Dávila]] funda la Mare de Déu de l'Assumpció de Panamà a la vora de l'oceà Pacífic, que a part de respondre a les instruccions donades pel Rei Ferran d'erigir poblats, es va transformar en el centre de l'activitat del descobriment i obtenció de riqueses, amb la partida d'expedicions cap a l'istme de Centreamèrica i el Perú.
 
[[Fitxer:lasbovedadpanama.jpg|thumb|200pxminiatura|Les Voltes a la Plaça de França]]
 
Simultàniament a la fundació de Panamà, Pedrarias envia al seu lloctinent [[Diego de Albítez]] a repoblar Nombre de Dios en l'oceà Atlàntic, lloc que havia estat descobert per [[Cristòfor Colom]] i ocupat amb algunes barraques de palla per Nicuesa el [[1510]]. Entre ambdós ports, es va establir el Camí Reial, una ruta en terra ferma que travessava l'Istme de Panamà per al transport de mercaderies i metalls preciosos entre ambdós oceans.
Com a resultat de les exploracions a Centreamèrica i el Perú, es produeix un despoblament dels principals assentaments en l'istme. Aquesta situació és esmentada per [[Pedro Cieza de León]] el [[1535]], en una descripció de la ciutat de Panamà on indica que havent mort els antics conqueridors, els nous pobladors no pensaven a habitar Panamà més temps del necessari per fer-se rics, sense mires a colonitzar i establir-se en l'istme. Panamà va deixar de ser l'habitual centre d'exploracions, descobriments i conquesta per convertir-se en el lloc de pas de metalls preciosos i productes americans amb destinació a [[Europa]], i alhora deixà de ser el centre de comerç de manufactures europees amb les quals l'[[Imperi espanyol]] proveïa als mercats de les Índies Occidentals. La funció de ruta de trànsit va ser el paper que va assumir el territori panameny durant poc més de dos segles en l'època colonial espanyola.
 
[[Fitxer:casco viejo de panama1.jpg|thumb|200pxminiatura|Església de Sant Francesc d'Assís al nucli antic de la Ciutat de Panamà]]
 
Les fires realitzades a la costa atlàntica de l'istme de Panamà, primer a Nombre de Dios el [[1544]] i a partir de [[1597]] a [[Portobelo]], tenien com a objectiu primordial proveir d'articles europeus els mercats americans i enviar amb destinació a Espanya els metalls preciosos procedents del Perú. La importància d'aquest esdeveniment d'intercanvi comercial es posa de manifest en les dades subministrades que indiquen que entre [[1531]] i [[1660]], de tot l'or que va ingressar a Espanya procedent del Nou Món, el 60% va creuar per l'Istme de Panamà. L'última fira es va realitzar a Portobelo el [[1737]].
Un cop declarada la Separació de Panamà de Colòmbia, el nou govern per mitjà del seu ambaixador plenipotenciari [[Philippe-Jean Bunau-Vareta]], aconsegueix la signatura d'un tractat per a la construcció d'un canal interoceànic per l'istme amb el govern dels Estats Units d'Amèrica. El [[Tractat Hay-Bunau Varilla]] va permetre la construcció de la via que havia quedat inconclosa pel grup francès de [[Ferdinand de Lesseps]] i el govern de Colòmbia. La sorprenent obra d'enginyeria va ser acabada el 1914 utilitzant tecnologia avançada per a l'època com ara motors elèctrics amb sistemes de reducció per moure les comportes de les rescloses, sistemes de vies de ferrocarril per mobilitzar les tones de material excavat i la construcció del [[llac Gatún]], el llac artificial més gran del món fins a aquesta època. Alguns aspectes en salut pública van resultar de rellevància, ja que es van considerar com un dels obstacles que van motivar el fracàs de l'empresa francesa. El sanejament i fumigació de les àrees, així com la reconstrucció dels aqüeductes i claveguerams de les ciutats de Panamà i Colón van ser decisius.
 
[[Fitxer:Panama Canal Gatun Locks.jpg|thumb|200pxminiatura|Rescloses del [[Canal de Panamà]].]]
 
Els tractats del canal concedien l'administració d'una franja de terreny de 10 milles d'ample al llarg de la via interoceànica al govern dels Estats Units, que tot i que es reconeixia la sobirania de Panamà va generar situacions de conflicte entre ambdues nacions en dècades següents.
La signatura del Tractat Remón-Eisenhower de 1955, entre els presidents [[José Antonio Remón Cantera]] de Panamà i [[Dwight David Eisenhower]] dels Estats Units, li atorga nous avantatges econòmiques i el pagament d'arrendaments a Panamà pel canal.
 
[[Fitxer:Bridge of the Americas.jpg|thumb|200pxminiatura|Pont de les Amèriques]]
 
El Pont de les Amèriques, l'estructura sobre el Canal de Panamà que uneix per via terrestre l'istme, és inaugurat el 12 d'octubre de 1962.
Sota aquests 4 règims es van produir xilis i desaparicions, i també moviments armats a favor del Dr Arnulfo Arias Madrid a Piedra Candela a la Província de Chiriquí i Huacas del Ige a la Província de Coclé que van ser derrotats per la Guàrdia Nacional, la qual cosa donà com a resultats perdudes humanes en ambdós bàndols. El 1972 el govern militar del General Torrijos emet una nova constitució política (segueix vigent) en la qual se'l reconeix com a líder del procés revolucionari de l'11 d'octubre i cap de l'estat panameny. Aquest període va ser per a un sector de la població una dictadura militar i per altres, l'inici d'un procés revolucionari de sectors populars que va comportar el desenvolupament de la igualtat social en grups socioeconòmics d'ingressos mitjans o baixos. Per a la gran majoria dels panamenys, Omar Torrijos va ser un líder popular, que va haver de governar un país amb el poder de les armes i sense l'oposició de partits polítics organitzats, els quals sempre van ser dirigits per les mateixes famílies de sempre, per la qual cosa es van es van eliminar i va crear el Partit Revolucionari Democràtic PRD, que va ser organitzat per ell en un règim de partit únic). Des d'aquest llavors per primera vegada s'escoltaven altres cognoms en l'administració del govern. Torrijos, valent-se de bons assessors polítics i per guanyar simpatia entre el seu poble el qual l'acceptava com el seu líder, va poder alçar intel·ligentment l'estendard de la Sobirania Nacional. El [[1977]] el general Torrijos en qualitat de cap d'estat de Panamà i el president dels Estats Units, [[Jimmy Carter]], signen els Tractats Torrijos-Carter que estableixen el lliurament de l'administració del Canal de Panamà i el tancament de totes les bases militars nord-americanes en territori panameny, amb la promesa que els militars panamenys retornin a les casernes i es reinstauri un sistema democràtic a Panamà. El 1981 mor el general Torrijos en un accident aeri, que se sospita que va ser orquestrat per la CIA dels Estats Units.
 
[[Fitxer:Jimmy_Carter_and_General_Omar_Torrijos_signing_the_Panama_Canal_Treaty.jpg|thumb|200pxminiatura|Signatura dels Tractats Torrijos-Carter]]
 
L'agost de 1983 ascendeix a comandant en cap de la Guàrdia Nacional el General de Quatre estrelles, [[Manuel Antonio Noriega]],<ref>http://www.critica.com.pa/archivo/historia/F12-48.html</ref> que transforma la institució armada en les Forces de Defensa de Panamà. El General Noriega va ser acusat de narcotraficant, de corrupció i frau electoral de 1984 pel doctor [[Hugo Spadafora]], que va ser assassinat, pel seu segon, el coronel Roberto Díaz Herrera, un fet que va provocar protestes i manifestacions per part de la població panamenya, que van ser reprimides brutalment per les Forces de Defensa. Durant els següents anys, el país cau en una recessió econòmica i social, quan l'[[Índex de Desenvolupament Humà]] passa de 0,769 el 1985 - 0,765 el 1990;<ref>http://hdr.undp.org/en/media/HDR_2009_ES_Complete.pdf</ref> pateix una contracció del [[PIB]] durant dos anys seguits<ref>{{ref-web |url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=53&pr.y=10&sy=1980&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=213%2C263%2C268%2C273%2C218%2C278%2C223%2C283%2C228%2C288%2C233%2C293%2C238%2C243%2C248%2C253%2C298%2C258%2C299&s=NGDP_RPCH&grp=0&a= |títol= Report for Selected Countries and Subjects}}</ref> (1987: -1.8), (1988: -13.3). posteriorment, el maig del 1989, seguint instruccions del General Noriega, són anul·lats els resultats electorals de les eleccions presidencials,.<ref>http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/latin_america/newsid_6978000/6978587.stm#top</ref>
762.656

modificacions

Menú de navegació