La Blancaneu i els set nans

La Blancaneu i els set nans

Tipus	obra literària
Creat per	germans Grimm, Jacob Grimm i Wilhelm Grimm

Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Kinder- und Hausmärchen (Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular, del qual els dos germans eren profunds estudiosos. La ciutat de Lohr en Baixa Franconia sosté que Schneewittchen va néixer allà.

Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baix alemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (alt alemany).

El folkorista Joan Amades recull també en el "Folklore de Catalunya" dues versions autòctones del conte de Blancaneu, la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.

En el sistema de classificació de les faules d'Aarne-Thompson, Blancaneu representa el tipus 709. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5.

La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història

Una vegada hi havia una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, que despertava la gelosia de la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, la nova i segona esposa del seu pare, el rei. La malvada madrastra de la Blancaneu, la Reina Malvada, va preguntar un dia al seu mirall màgic: -Mirallet, mirallet màgic, qui és la dama més bonica d'aquest reialme? I el mirall màgic li va contestar: -La princesa Blancaneu, la teva fillastra és la dama més bonica d'aquest reialme.Llavors, la malvada madrastra de la Blancaneu, la Reina Malvada, va ordenar a un caçador que matés a la seva fillastra Blancaneu per poder tornar a ser ella la dama més bella del reialme. El caçador no va tenir valor de complir l'ordre i va abandonar a la princesa Blancaneu al bosc, on va ser acollida en una caseta. Aquella caseta era de set nans que estaven meravellats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu es va quedar amagada amb els set nans a la seva caseta del bosc. A palau, quan la Reina Malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, va saber que la seva fillastra Blancaneu no estava morta, va mirar de trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no ho va aconseguir perquè ella no es va empassar del tot el tros de la poma enverinada. Per això els set nans la van posar en un taüt de vidre, era viva, però profundament adormida. La princesa Blancaneu era presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la faria despertar i alliberar-se de la maligna sort del somni de la mort. La història s'acaba en un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb un príncep d'un altre reialme.

Interpretacions

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund de mort (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt que desvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de La Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.

La crítica feminista considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, puix que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta de prendre cura dels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. En la psicoanàlisi se sotlinea el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la princesa Blancaneu, com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).

Enllaços externs

• Qüestions de llengua: La Blancaneu (sobre el nom en català)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans