Estatge subalpí: diferència entre les revisions
m |thumb|240px -> |miniatura |
m |miniatura|right -> |miniatura |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Abies lasiocarpa 7458.jpg|miniatura |
[[Fitxer:Abies lasiocarpa 7458.jpg|miniatura|Típic [[paisatge (geografia)|paisatge]] de l'estatge subalpí ([[Mount Rainier National Park]], [[Estat de Washington|Washington]], [[Estats Units]]).]] |
||
L''''estatge subalpí''' és una zona altitudinal de [[vegetació]] que està situada entre 1.600 i 2.300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de [[boscos]] naturals de [[conífera|coníferes]], semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'[[Europa]], de la [[Sibèria]] i d'[[Amèrica]] i que formen l'immens domini de la [[taigà]]. |
L''''estatge subalpí''' és una zona altitudinal de [[vegetació]] que està situada entre 1.600 i 2.300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de [[boscos]] naturals de [[conífera|coníferes]], semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'[[Europa]], de la [[Sibèria]] i d'[[Amèrica]] i que formen l'immens domini de la [[taigà]]. |
||
Revisió del 09:28, 30 ago 2019
L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que està situada entre 1.600 i 2.300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà.
Les formacions vegetals d'aquest estatge estan constituïdes, en la seua major part, de pinedes de pi negre i avetoses (boscs d'avets).
El pi negre, amb la seua capçada fosca i atapeïda, es pot trobar en solells i obacs, i cal considerar-lo com l'arbre que puja a més altitud (en alguns indrets d'Andorra i de la Cerdanya ultrapassa, fins i tot, els 2300 m).
En alguns vessants obacs i relativament humits de les muntanyes pirinenques es fan avetoses, però cobreixen una àrea molt minsa (llevat de la Vall d'Aran, on formen una faixa gairebé contínua).
Bibliografia
- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Llibre de motxilla, núm. 6. Novembre de 1980. Planes 25-26. ISBN 84-7202-316-8.
Vegeu també
- zonació altitudinal, els estatges de vegetació, estatges climàtics o pisos climàtics