Josep Tero: diferència entre les revisions
Afegeixo informació i corregeixo error. |
Correcció ortogràfica. |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
La seva producció discogràfica està formada per nou discos: ''Batecs d'ocells'' (Picap, [[1986]]); ''Raval'' (Picap, [[1990]]); ''Primeres cançons'' (Picap, [[1993]]), que recull les peces més destacades dels dos discs anteriors; ''Lladre d'amor'' (Picap, [[1995]]), on combina la poesia de [[Joan Salvat-Papasseit]] amb cançons de lladres i [[bandolers]]; ''Camins de Tarda'' (Picap, [[1998]]), un recull de poesia contemporània catalana musicada; ''Sal'' (Picap, [[2001]]), amb un conjunt de balades del segle XII ençà i cançons pròpies; ''Et deixaré la veu'' ([[2002]]), a partir d'un espectacle musical sobre textos de l'escriptora [[Maria Àngels Anglada]]; ''Fronteres (Stres Music, 2009), ''treball discogràfic amb cançons mediterrànies de diferents cultures; i el seu darrer treball discogràfic, ''D'un mateix mar ''(Temps Record, 2014), sobre poemes de dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Altres poetes musicats per Tero són [[Jordi-Pere Cerdà]], [[Josep Espunyes]] i [[Carles Fages de Climent]]. |
La seva producció discogràfica està formada per nou discos: ''Batecs d'ocells'' (Picap, [[1986]]); ''Raval'' (Picap, [[1990]]); ''Primeres cançons'' (Picap, [[1993]]), que recull les peces més destacades dels dos discs anteriors; ''Lladre d'amor'' (Picap, [[1995]]), on combina la poesia de [[Joan Salvat-Papasseit]] amb cançons de lladres i [[bandolers]]; ''Camins de Tarda'' (Picap, [[1998]]), un recull de poesia contemporània catalana musicada; ''Sal'' (Picap, [[2001]]), amb un conjunt de balades del segle XII ençà i cançons pròpies; ''Et deixaré la veu'' ([[2002]]), a partir d'un espectacle musical sobre textos de l'escriptora [[Maria Àngels Anglada]]; ''Fronteres (Stres Music, 2009), ''treball discogràfic amb cançons mediterrànies de diferents cultures; i el seu darrer treball discogràfic, ''D'un mateix mar ''(Temps Record, 2014), sobre poemes de dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Altres poetes musicats per Tero són [[Jordi-Pere Cerdà]], [[Josep Espunyes]] i [[Carles Fages de Climent]]. |
||
El 2009 Josep Tero és finalista, per la cançó “A griselda”, del disc ''Fronteres ''(sobre un poema de Carles Fages de Climent), juntament amb [[Maria del Mar Bonet]] i [[Sílvia Pérez Cruz]], en el Premi [[Miquel Martí i Pol]] de poesia musicada. A banda de la gira de presentació del disc "D'un mateix mar" pel territori català i andorrà, en col·laboració amb [[Marina Rossell]], Josep Tero selecciona i adapta alguna de les cançons que figuren a l'àlbum "Marina Rossell canta Moustaki" i les 9 cançons de [[Georges Moustaki]] que figuraran en el CD “Marina Rossell canta Moustaki. Vol.2″. Al 2016 publica el disc" ''kavafis en concert" una recopilació de poemes de [[Konstandinos Petru Kavafis|kavafis]] recitats per [[Maria Farantouri]] i cantats per Josep Tero que inclou el clàssic Viatge a Itaca de Lluís Llach . Josep tero li posa música a sis dels vuit poemes del disc en el que col.laboren Marina Rosell i |
El 2009 Josep Tero és finalista, per la cançó “A griselda”, del disc ''Fronteres ''(sobre un poema de Carles Fages de Climent), juntament amb [[Maria del Mar Bonet]] i [[Sílvia Pérez Cruz]], en el Premi [[Miquel Martí i Pol]] de poesia musicada. A banda de la gira de presentació del disc "D'un mateix mar" pel territori català i andorrà, en col·laboració amb [[Marina Rossell]], Josep Tero selecciona i adapta alguna de les cançons que figuren a l'àlbum "Marina Rossell canta Moustaki" i les 9 cançons de [[Georges Moustaki]] que figuraran en el CD “Marina Rossell canta Moustaki. Vol.2″. Al 2016 publica el disc" ''kavafis en concert" una recopilació de poemes de [[Konstandinos Petru Kavafis|kavafis]] recitats per [[Maria Farantouri]] i cantats per Josep Tero que inclou el clàssic Viatge a Itaca de Lluís Llach . Josep tero li posa música a sis dels vuit poemes del disc en el que col.laboren Marina Rosell i Gemma Abrie.Les traduccions dels poemes són de Joan Ferraté, A. Eudald Solà, Eusebi Ayensa i [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba.]]'' |
||
Al llarg de la seva trajectòria artística ha actuat i treballat amb cantants i músic de diversos àmbits: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach,Joseba Gotzon, [[Marina Rossell i Figueras|Marina Rossell]], [[Nena Venetsanou|Nena Venetasnou]], Maria Farantouri, o [[Laurentis Machairitsas]]. |
Al llarg de la seva trajectòria artística ha actuat i treballat amb cantants i músic de diversos àmbits: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach,Joseba Gotzon, [[Marina Rossell i Figueras|Marina Rossell]], [[Nena Venetsanou|Nena Venetasnou]], Maria Farantouri, o [[Laurentis Machairitsas]]. |
||
Revisió del 20:07, 30 ago 2019
 Josep Tero al Museu d'Història de Catalunya el 2005. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Josep Oliveras Altrachs  26 de novembre de 1951 l'Escala (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositor |
| Activitat | Anys 80 |
| Estil | cantautor |
| Instrument | Veu |
 | |
Josep Tero (L'Escala, Alt Empordà, 26 de novembre de 1951), cantautor català que va irrompre a l'escena musical els anys 80, com un dels màxims exponents de l'anomenada "segona generació" de la cançó en català.
Va debutar davant del gran públic el 1982, en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell i, des d'aquell moment, ha actuat arreu dels Països Catalans i a altres indrets d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica.
La seva obra destaca per la tasca de divulgació de la poesia catalana i la cançó tradicional, així com per les cançons compromeses amb la defensa del medi ambient i les llibertats individuals i col·lectives, sempre amb una gran qualitat musical.
La seva producció discogràfica està formada per nou discos: Batecs d'ocells (Picap, 1986); Raval (Picap, 1990); Primeres cançons (Picap, 1993), que recull les peces més destacades dels dos discs anteriors; Lladre d'amor (Picap, 1995), on combina la poesia de Joan Salvat-Papasseit amb cançons de lladres i bandolers; Camins de Tarda (Picap, 1998), un recull de poesia contemporània catalana musicada; Sal (Picap, 2001), amb un conjunt de balades del segle XII ençà i cançons pròpies; Et deixaré la veu (2002), a partir d'un espectacle musical sobre textos de l'escriptora Maria Àngels Anglada; Fronteres (Stres Music, 2009), treball discogràfic amb cançons mediterrànies de diferents cultures; i el seu darrer treball discogràfic, D'un mateix mar (Temps Record, 2014), sobre poemes de dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Altres poetes musicats per Tero són Jordi-Pere Cerdà, Josep Espunyes i Carles Fages de Climent.
El 2009 Josep Tero és finalista, per la cançó “A griselda”, del disc Fronteres (sobre un poema de Carles Fages de Climent), juntament amb Maria del Mar Bonet i Sílvia Pérez Cruz, en el Premi Miquel Martí i Pol de poesia musicada. A banda de la gira de presentació del disc "D'un mateix mar" pel territori català i andorrà, en col·laboració amb Marina Rossell, Josep Tero selecciona i adapta alguna de les cançons que figuren a l'àlbum "Marina Rossell canta Moustaki" i les 9 cançons de Georges Moustaki que figuraran en el CD “Marina Rossell canta Moustaki. Vol.2″. Al 2016 publica el disc" kavafis en concert" una recopilació de poemes de kavafis recitats per Maria Farantouri i cantats per Josep Tero que inclou el clàssic Viatge a Itaca de Lluís Llach . Josep tero li posa música a sis dels vuit poemes del disc en el que col.laboren Marina Rosell i Gemma Abrie.Les traduccions dels poemes són de Joan Ferraté, A. Eudald Solà, Eusebi Ayensa i Carles Riba.
Al llarg de la seva trajectòria artística ha actuat i treballat amb cantants i músic de diversos àmbits: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach,Joseba Gotzon, Marina Rossell, Nena Venetasnou, Maria Farantouri, o Laurentis Machairitsas.
Enllaços externs
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |