Buzz Aldrin: diferència entre les revisions
Substitució de Aldrin.jpg per Buzz_Aldrin_(S69-31743).jpg. |
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
=== Carrera com a astronauta === |
=== Carrera com a astronauta === |
||
[[Fitxer:Aldrin Apollo 11 original.jpg| |
[[Fitxer:Aldrin Apollo 11 original.jpg|miniatura|esquerra|Caminada lunar durant la missió Apollo 11]] |
||
Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la [[NASA]] l'octubre de [[1963]]. Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós per el disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'[[òrbita]] terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules. |
Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la [[NASA]] l'octubre de [[1963]]. Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós per el disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'[[òrbita]] terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules. |
||
Revisió del 10:36, 31 ago 2019
Edwin Eugene Aldrin | |
Nom original | (en) Buzz Aldrin |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (en) Edwin Eugene Aldrin 20 de gener de 1930 Estats Units, Nova Jersey |
Dades personals | |
Nacionalitat | Estatunidenc |
Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts Severn School Acadèmia Militar dels Estats Units Montclair High School (en) |
Tesi acadèmica | Line-of-sight guidance techniques for manned orbital rendezvous (1963 ) |
Director de tesi | Walter Wrigley, Myron A. Hoffman (en) , Robert L. Halfman (en) i Norman E. Sears (en) |
Activitat | |
Ocupació | militar, pilot, astronauta. |
Ocupador | NASA, astronauta |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica |
Rang militar | coronel |
Conflicte | Guerra de Corea |
Temps a l'espai | 12 dies, 1 hora i 52 minuts |
Missió espacial | |
Família | |
Cònjuge | Joan Ann Archer (en) (1954–1974) Beverly Van Zile (en) (1975–1978) Lois Driggs Cannon (1988–2012) Anca Faur (en) (2023–) |
Pare | Edwin Eugene Aldrin Sr. |
Cronologia | |
21 juliol 1969-21 juliol 1969 | caminada sobre la Lluna |
Premis
| |
Lloc web | http://www.buzzaldrin.com/ |
|
El coronel Edwin Eugene Aldrin, Jr. (20 de gener del 1930) és un astronauta i pilot nord-americà que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.
Biografia
Primers anys
Edwin Aldrin va néixer a Montclair, Nova Jersey, EUA. Es va graduar a l'escola superior de Montclair i va graduar-se tercer de la seva promoció, a l'acadèmia militar de West Point, Nova York. Aldrin va ser promogut a tinent segon i va servir com a pilot de caça a les forces aèries nord-americanes durant la Guerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb un F-86 Sabre. Després d'abandonar Corea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aèria a la base Nellis de les forces aèries nord-americanes, i assistent del degà de facultat a l'acadèmia de les forces aèries dels Estats Units. Després d'aquest destí, Aldrin va volar amb un F-100 Super Sabres com a comandant de vol a Bitburg, Alemanya.
Carrera militar
Aldrin va deixar el servei militar per assistir a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) a Cambridge (Massachusetts) on va aconseguir un doctorat en astronàutica. La seva tesina doctoral fou "guiatge per a aproximacions orbitals tripulades". Després de deixar el MIT, va tornar a les forces aèries, va ser destinat a l'oficina d'objectius Gemini de la divisió de sistemes espacials de les forces aèries, a Los Angeles, Califòrnia, i després a l'escola de pilots de proves de les forces aèries a la base Edwards (Califòrnia). El març de 1972, Aldrin es va retirar del servei actiu després de 21 anys.
Carrera com a astronauta
Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la NASA l'octubre de 1963. Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós per el disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la càpsula amb un vehicle objectiu, però en fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'òrbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, l'última missió Gemini i l'última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a "caminades espacials"). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionàries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara són utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules.
Aldrin tenia molta més projecció pública que Neil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfície de la Lluna. Aldrin també és conegut pel seu vessant místic, essent francmaçó, i rebent, fins i tot, la comunió a la superfície lunar.
Jubilació
Després de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aèries en un càrrec administratiu, però per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia "Retorn a la Terra", Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressió després de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploració espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador "Buzz Aldrin's Race into Space" del 1992.
Trivialitats
- Aldrin col·laborà amb l'escriptor de ciència-ficció John Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
- El 2002, el president dels Estats Units, George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissió presidencial del futur de la indústria aeroespacial dels Estats Units.
- Un petit cràter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.
- Aldrin té una estrella al famós Passeig de la Fama a Hollywood.
- Ha col·laborat en diverses sèries de televisió, incloent "Els Simpson" i "Ali G".
- Actualment col·labora a la Taula de Governadors de la Societat Nacional de l'Espai, que també va presidir.
- El 1988 Aldrin va canviar legalment el seu nom pel de "Buzz".
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buzz Aldrin |
- Buzz Aldrin - Lloc web oficial (anglès)