Estrella múltiple: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ko:다중성 |
m Substitució de Triple_star_system.jpg per HD188753_orbit.jpg. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Image: |
[[Image:HD188753_orbit.jpg|right|thumb|250px|Una imatge artística de l'òrbita de [[HD 188753]], un sistema estel·lar triple]] |
||
Una '''estrella múltiple''' és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt aprop una de l'altre. Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es tracta d'un sistema múltiple '''òptic''', en el cas de que les estrelles estiguin pròximes físicament i lligades per la gravitació, es parla d'un sistema múltiple '''físic'''. <ref>[http://www.rssd.esa.int/Hipparcos/doubles.html Hipparcos: Double and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref><ref name="toko">[http://adsabs.harvard.edu/abs/1997A&AS..124...75T MSC - a catalogue of physical multiple stars], A. A. Tokovinin, ''Astronomy and Astrophysics Supplement Series'' '''124''' (July 1997), pp. 75–84.</ref><ref>[http://www.seds.org/messier/bina.html Binary and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref> Els sistemes físics múltiples són ''[[sistema estel·lar|sistemes estel·lars múltiples]]''. Així es parla de sistemes '''triples''' quan tenen tres estrelles, '''quàdruples''' si entenen quatre, i així successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella [[òrbita|orbita]] en torn al [[entre de massa]] del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un [[Sistema binari (astronomia)|sistema binari]] on les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera està més enfora; aquesta configuració s'anomena jeràrquica.<ref name="toko" /><sup>, §2.4.</sup> |
Una '''estrella múltiple''' és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt aprop una de l'altre. Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es tracta d'un sistema múltiple '''òptic''', en el cas de que les estrelles estiguin pròximes físicament i lligades per la gravitació, es parla d'un sistema múltiple '''físic'''. <ref>[http://www.rssd.esa.int/Hipparcos/doubles.html Hipparcos: Double and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref><ref name="toko">[http://adsabs.harvard.edu/abs/1997A&AS..124...75T MSC - a catalogue of physical multiple stars], A. A. Tokovinin, ''Astronomy and Astrophysics Supplement Series'' '''124''' (July 1997), pp. 75–84.</ref><ref>[http://www.seds.org/messier/bina.html Binary and Multiple Stars], web page, accessed [[May 26]], [[2007]].</ref> Els sistemes físics múltiples són ''[[sistema estel·lar|sistemes estel·lars múltiples]]''. Així es parla de sistemes '''triples''' quan tenen tres estrelles, '''quàdruples''' si entenen quatre, i així successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella [[òrbita|orbita]] en torn al [[entre de massa]] del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un [[Sistema binari (astronomia)|sistema binari]] on les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera està més enfora; aquesta configuració s'anomena jeràrquica.<ref name="toko" /><sup>, §2.4.</sup> |
||
Revisió del 14:33, 14 maig 2008
Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt aprop una de l'altre. Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es tracta d'un sistema múltiple òptic, en el cas de que les estrelles estiguin pròximes físicament i lligades per la gravitació, es parla d'un sistema múltiple físic. [1][2][3] Els sistemes físics múltiples són sistemes estel·lars múltiples. Així es parla de sistemes triples quan tenen tres estrelles, quàdruples si entenen quatre, i així successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella orbita en torn al entre de massa del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un sistema binari on les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera està més enfora; aquesta configuració s'anomena jeràrquica.[2], §2.4.
Exemples
- HR 3617 és una estrella múltiple amb tres components, HR 3617A, HR 3617B, y HR 3617C. A i B formes una estrella binària física, mentre C és òptica.
- Alfa Centauri és una estrella triple composta d'una binària principal nana groga (Alfa Centauri A i Alfa Centauri B), i una estrella situada en una òrbita més exterior nana vermella, Proxima Centauri. A i B formen una estrella binària física, amb una òrbita excèntrica en la que A i B arriben a estar a 11 UA quan s'acosten i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima està més defora (~15.000 UA) des de A i B que estan aprop una de l'altre. Aquesta distància és encara petita comparada amb altres distàncies interestel·lars. És discutible si Proxima està lligada per la gravitació amb A i B. [4]
- HD 188753 és una sistema estel·lar triple físic localitzat aproximadament a 149 anys-llum de la Terra a la constel·lació de Cygnus. El sistema està componst de HD 188753A, una nana groga; HD 188753B, una nana taronja; i HD 188753C, una nana vermella. B i C orbiten una voltant l'altre cada 156 dies, i , com a grup, orbiten A cada 25,7 dies.
- Polaris, l'estrella del nord. És un sistema estel·lar triple en el que la companya més pròxima a l'estrella principal està molt aprop de la principal—tan pròxima que només és coneguda per la seva estirada gravitacional sobre Polaris A des de que fou fotografiada per el Telescopi Espacial Hubble en el 2006.
Enllaç extern
Referències
- ↑ Hipparcos: Double and Multiple Stars, web page, accessed May 26, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 MSC - a catalogue of physical multiple stars, A. A. Tokovinin, Astronomy and Astrophysics Supplement Series 124 (July 1997), pp. 75–84.
- ↑ Binary and Multiple Stars, web page, accessed May 26, 2007.
- ↑ Are Proxima and α Centauri Gravitationally Bound?, Jeremy G. Wertheimer, Gregory Laughlin, Astronomical Journal 132, #5 (November 2006), pp. 1995–1997.