In partibus infidelium: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m bot: - i en ocasions el + i a vegades el |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La [[locució llatina]] '''''in partibus infidelium''''' significa literalment «en terres dels infidels». És una expressió eclesiàstica, avui dia obsoleta, afegida al nom d'una [[Diòcesi|seu diocesana]] conferida, no residencial o titular dels bisbes catòlics. N'és un exemple: Joan, [[Tir|bisbe de Tir]] ''in partibus infidelium''. Antigament, quan els bisbes es veien forçats a fugir abans de la invasió de les forces d'infidels, creients d'una altra religió, eren ben rebuts per altres esglésies, i alhora preservaven els seus títols i drets sobre les seves diòcesis. Fins i tot els eren confiades l'administració de seus vacants. Per aquesta raó trobem a [[Gregori el Gran]] nomenant a Joan, bisbe d'Alexis ([[Lezhë]], [[Albània]]), expulsat pels seus enemics, a la seu de [[Arquebisbat de Catanzaro-Squillace|Squillace]]. Des de fa temps es posen aquests títols de diòcesis d'antigues esglésies cristianes ara en indrets amb altres religions predominants per conservar-ne la memòria. |
La [[locució llatina]] '''''in partibus infidelium''''' significa literalment «en terres dels infidels». És una expressió eclesiàstica, avui dia obsoleta, afegida al nom d'una [[Diòcesi|seu diocesana]] conferida, no residencial o titular dels bisbes catòlics. N'és un exemple: Joan, [[Tir|bisbe de Tir]] ''in partibus infidelium''. Antigament, quan els bisbes es veien forçats a fugir abans de la invasió de les forces d'infidels, creients d'una altra religió, eren ben rebuts per altres esglésies, i alhora preservaven els seus títols i drets sobre les seves diòcesis. Fins i tot els eren confiades l'administració de seus vacants. Per aquesta raó trobem a [[Gregori el Gran]] nomenant a Joan, bisbe d'Alexis ([[Lezhë]], [[Albània]]), expulsat pels seus enemics, a la seu de [[Arquebisbat de Catanzaro-Squillace|Squillace]]. Des de fa temps es posen aquests títols de diòcesis d'antigues esglésies cristianes ara en indrets amb altres religions predominants per conservar-ne la memòria. |
||
S'ha posat normalment a bisbes auxiliars o bisbes en tasca missional.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Boudinhon|nom=Auguste|capítol=In Partibus Infidelium|títol=Catholic Encyclopedia|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/In_Partibus_Infidelium|edició=[[Wikisource]]|llengua=anglès|data=1913|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Segons Fagnani, el nomenament regular de bisbes titulars data només del [[Concili del Laterà XII]], durant el pontificat de [[Lleó X]]. Només el cardenals estaven autoritzats a demanar-ne, però Pius V va estendre el privilegi sobre les seus en les què és costum tenir bisbes auxiliars. D'ençà s'ha estès molt aquest costum. La [[Congregació per a l'Evangelització dels Pobles|Sagrada Congregació de la Propaganda]], amb una circular del [[3 de març]] de [[1882]], va abolir l'expressió ''in partibus infidelium''. Actualment s'empra únicament el nom del bisbe amb la seu i |
S'ha posat normalment a bisbes auxiliars o bisbes en tasca missional.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Boudinhon|nom=Auguste|capítol=In Partibus Infidelium|títol=Catholic Encyclopedia|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/In_Partibus_Infidelium|edició=[[Wikisource]]|llengua=anglès|data=1913|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Segons Fagnani, el nomenament regular de bisbes titulars data només del [[Concili del Laterà XII]], durant el pontificat de [[Lleó X]]. Només el cardenals estaven autoritzats a demanar-ne, però Pius V va estendre el privilegi sobre les seus en les què és costum tenir bisbes auxiliars. D'ençà s'ha estès molt aquest costum. La [[Congregació per a l'Evangelització dels Pobles|Sagrada Congregació de la Propaganda]], amb una circular del [[3 de març]] de [[1882]], va abolir l'expressió ''in partibus infidelium''. Actualment s'empra únicament el nom del bisbe amb la seu i a vegades el districte al qual pertanyia la diòcesi, o simplement precedida amb l'expressió «[[Diòcesi titular|bisbe titular]]».<ref name=":0" /> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
<references /> |
<references /> |
||
Revisió del 13:40, 2 set 2019
La locució llatina in partibus infidelium significa literalment «en terres dels infidels». És una expressió eclesiàstica, avui dia obsoleta, afegida al nom d'una seu diocesana conferida, no residencial o titular dels bisbes catòlics. N'és un exemple: Joan, bisbe de Tir in partibus infidelium. Antigament, quan els bisbes es veien forçats a fugir abans de la invasió de les forces d'infidels, creients d'una altra religió, eren ben rebuts per altres esglésies, i alhora preservaven els seus títols i drets sobre les seves diòcesis. Fins i tot els eren confiades l'administració de seus vacants. Per aquesta raó trobem a Gregori el Gran nomenant a Joan, bisbe d'Alexis (Lezhë, Albània), expulsat pels seus enemics, a la seu de Squillace. Des de fa temps es posen aquests títols de diòcesis d'antigues esglésies cristianes ara en indrets amb altres religions predominants per conservar-ne la memòria.
S'ha posat normalment a bisbes auxiliars o bisbes en tasca missional.[1] Segons Fagnani, el nomenament regular de bisbes titulars data només del Concili del Laterà XII, durant el pontificat de Lleó X. Només el cardenals estaven autoritzats a demanar-ne, però Pius V va estendre el privilegi sobre les seus en les què és costum tenir bisbes auxiliars. D'ençà s'ha estès molt aquest costum. La Sagrada Congregació de la Propaganda, amb una circular del 3 de març de 1882, va abolir l'expressió in partibus infidelium. Actualment s'empra únicament el nom del bisbe amb la seu i a vegades el districte al qual pertanyia la diòcesi, o simplement precedida amb l'expressió «bisbe titular».[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Boudinhon, Auguste. «In Partibus Infidelium». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Wikisource, 1913.