Dinastia Suri: diferència entre les revisions
m Robot catalanitza codi wiki i estandarditza la mida de les imatges |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Sher Shah's empire.png|miniatura|Imperi Suri]] |
[[Fitxer:Sher Shah's empire.png|miniatura|Imperi Suri]] |
||
La '''dinastia Suri''' fou la nissaga que va governar el [[sultanat de Delhi]] del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia [[Lodi]]. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol [[Humayun]] (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a [[Bihar]] i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de [[Benaga]] i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Xah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Xah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Xah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[segona batalla de Panipat]] |
La '''dinastia Suri''' fou la nissaga que va governar el [[sultanat de Delhi]] del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia [[Lodi]]. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol [[Humayun]] (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a [[Bihar]] i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de [[Benaga]] i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Xah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Xah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Xah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[segona batalla de Panipat]]. [[Àdil-Xah Suri]] fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi. |
||
==Llista de sobirans== |
==Llista de sobirans== |
Revisió del 19:29, 7 set 2019
La dinastia Suri fou la nissaga que va governar el sultanat de Delhi del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès Xer-Xah Suri, que havia servit abans a la dinastia Lodi. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol Humayun (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a Bihar i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de Benaga i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a Kalindjar quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) Islam Xah (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill Firuz Xah que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de Muhàmmad-Xah Suri. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com Ibrahim Khan, Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a Sikander Xah. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la segona batalla de Panipat. Àdil-Xah Suri fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.
Llista de sobirans
Name | Imatge | Començament del regnat | Final del regnat |
---|---|---|---|
Xer-Xah Surí |
17 de maig de 1540[3] | 22 de maig de 1545[3] | |
Islam-Xah Suri |
26 de maig de 1545[4] | 22 de novembre de 1553[4] | |
Firuz-Xah Suri |
1553[5] | ||
Muhammad Adil Xah |
1553[5] | 1555[6] | |
Ibrahim Xah Suri |
1555[6] | ||
Sikander-Xah Suri |
1555[6] | 22 de juny de 1555[6] | |
Àdil-Xah Suri |
22 de juny de 1555[6] | 1556 (a Delhi fins al 23 de juliol de 1555)[6] |
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Suri |
- ↑ Monedes Mogols, Banc de la Reserva de l'Índia (RBI), RBI Monetary Museum,
- ↑ Encyclopædia Britannica, 1911, Rupee
- ↑ 3,0 3,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.83
- ↑ 4,0 4,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.90-93
- ↑ 5,0 5,1 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, p.94
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Majumdar, R.C. (ed.) (2007). The Mughul Empire, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ASIN B0043KP4UE, pp.94-96