Silicícola: diferència entre les revisions
enllaços, petits errors tipogràfics, poso la majoria com a silicícola per fer la comprensió més fàcil, calen més referències (CN) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Silicícola''' o '''calcífuga''' és el terme amb què es coneixen les |
'''Silicícola''' o '''calcífuga''' és el terme amb què es coneixen les [[espècie]]s de [[plantes]] que normalment es desenvolupen en sòls silícics ([[Àcid|àcid]]s). S'oposa al terme [[calcícola]] (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'[[alzina surera]] o el [[bruc boal]]. |
||
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{ref-llibre|títol=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.|any=2007|editorial=Oxford University Press|lloc=United Kingdom|isbn=0199206872|pàgines=3804}}</ref> |
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{ref-llibre|títol=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.|any=2007|editorial=Oxford University Press|lloc=United Kingdom|isbn=0199206872|pàgines=3804}}</ref> Calcífug deriva del [[llatí]] 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes silicícoles és el [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Erica]]'' (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (''[[Erica multiflora]]'') és estrictament calcícola.{{CN|data=setembre de 2019}} |
||
No és la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó |
No és la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren, sinó el fet que en condicions [[Alcalinitat|alcalines]] el [[ferro]] està menys disponible, en ser menys menys [[soluble]]. Per això les silicícoles que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous.{{CN|data=setembre de 2019}} |
||
Per cultivar plantes |
Per cultivar plantes silicícoles sobre un substrat aquest ha de ser de reacció àcida, com per exemple, el fet de la [[torba]] de ''[[Sphagnum]]''. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 12:52, 11 set 2019
Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme calcícola (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'alzina surera o el bruc boal.
Una planta calcífuga no tolera l'alcalinitat dels sòls.[1] Calcífug deriva del llatí 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes silicícoles és el gènere Erica (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (Erica multiflora) és estrictament calcícola.
No és la presència dels ions carbonat o hidròxid per se el que les plantes silicícoles no toleren, sinó el fet que en condicions alcalines el ferro està menys disponible, en ser menys menys soluble. Per això les silicícoles que creixen en sòls alcalins desenvolupen la clorosi fèrrica en els brots nous.
Per cultivar plantes silicícoles sobre un substrat aquest ha de ser de reacció àcida, com per exemple, el fet de la torba de Sphagnum.
Referències
- ↑ Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.. United Kingdom: Oxford University Press, 2007, p. 3804. ISBN 0199206872.