Francisco Paesa Sánchez: diferència entre les revisions

Francisco Paesa Sánchez
Biografia
Naixement	11 abril 1936 ; Madrid
Mort	3 maig 2023 (87 anys); Bois-Colombes (França)
Activitat
Ocupació	agent doble, espia, agent secret

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:21, 11 set 2019

Francisco Paesa Sánchez (Madrid, 11 d'abril de 1936) és un célebre agent dels serveis secrets espanyols, actualment en parador desconegut, si bé es va tenir constància de la seva presència el 2004 al sud de França.^[1]

Va començar la seva carrera com a empresari duent a terme diversos negocis amb el dictador dirigent de Guinea Equatorial, Francisco Macías Nguema. Va ser detingut per la Interpol a Bèlgica i empresonat a Suïssa, el 1976. Es creu que va col·laborar amb els GAL. En una de les seves accions més espectaculars, fent-se passar per un traficant d'armes va vendre dos míssils antiaeris a ETA amb sensors de localització, cosa que va permetre que la policia espanyola trobés, per primera vegada un important zulo en el qual s'emmagatzemava gran quantitat d'armament i documentació. Va ser l'anomenada Operació Sokoa. L'anàlisi de tota la documentació trobada va marcar un punt d'inflexió en la lluita contra ETA, organització armada de la qual fins llavors el govern espanyol ho desconeixia pràcticament tot.

Atesa la personalitat anàrquica de Paesa, el jutge Baltasar Garzón va dictar una ordre de crida i cerca contra ell per col·laboració amb banda armada i ús d'identitat falsa, l'1 de desembre de 1988. El 1994 es veu implicat en el cas Roldán. Es creu que Paesa enganyà Roldán, quedant-se amb els diners que aquest havia robat, i després va delatar el seu parador a la justícia espanyola. L'estiu de 1998 Paesa va fingir la seva mort a Tailàndia per aturada cardíaca, i se'n van publicar diverses esqueles,^[2] va falsificar un certificat de defunció i fins i tot va encarregar als seus familiars diverses misses gregorianes en la seva memòria.

Però el 2004 va ser localitzat per una agència de detectius a França, sota passaport argentí fals, sota la identitat de Francisco Pando Sánchez. A la fi de 2005 la revista Interviú el va localitzar a París, on va ser entrevistat pel seu director Manuel Cerdán. El 2004, s'esmenta el seu nom com a organitzador en descobrir-se una operació en marxa mitjançant la qual un exèrcit de mercenaris es disposava a enderrocar el dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema. També aquest mateix any se'l relaciona amb importants grups del crim organitzat a Rússia

Referències

Manuel Cerdán Paesa, el espía de las mil caras Editorial Plaza & Janés, Barcelona 2005. ISBN 9788401305443

[1] Investigación del Diario El Mundo publicada 15 de Noviembre de 2004

[2] Esquela de Francisco Paesa

[1]

[2]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 Va començar la seva carrera com a empresari duent a terme diversos negocis amb el dictador dirigent de [[Guinea Equatorial]], [[Francisco Macías Nguema]]. Va ser detingut per la [[Interpol]] a [[Bèlgica]] i empresonat a [[Suïssa]], el [[1976]]. Es creu que va col·laborar amb els [[GAL]]. En una de les seves accions més espectaculars, fent-se passar per un traficant d'armes va vendre dos míssils antiaeris a [[ETA]] amb sensors de localització, cosa que va permetre que la [[policia espanyola]] trobés, per primera vegada un important [[zulo]] en el qual s'emmagatzemava gran quantitat d'armament i documentació. Va ser l'anomenada [[Operació Sokoa]]. L'anàlisi de tota la documentació trobada va marcar un punt d'inflexió en la lluita contra ETA, organització armada de la qual fins llavors el govern espanyol ho desconeixia pràcticament tot.
-Atesa la personalitat anàrquica de Paesa, el jutge [[Baltasar Garzón]] va dictar una ordre de crida i cerca contra ell per col·laboració amb banda armada i ús d'identitat falsa, l'1 de desembre de 1988. El [[1994]] es veu implicat en el [[Luis Roldán|cas Roldán]]. Es creu que Paesa enganyà Roldán, quedant-se amb els diners que aquest havia robat, i després va delatar el seu parador a la justícia espanyola. L'estiu de [[1998]] Paesa va fingir la seva mort a [[Tailàndia]] per aturada cardíaca, i se'n van publicar diverses esqueles,<ref>[http://estaticos02.cache.el-mundo.net/documentos/2004/11/15/esquela.jpg Esquela de Francisco Paesa]</ref> va falsificar un certificat de defunció i fins i tot va encarregar als seus familiars diverses misses gregorianes en la seva memòria.
+Atesa la personalitat anàrquica de Paesa, el jutge [[Baltasar Garzón]] va dictar una ordre de [[crida i cerca]] contra ell per col·laboració amb banda armada i ús d'identitat falsa, l'1 de desembre de 1988. El [[1994]] es veu implicat en el [[Luis Roldán|cas Roldán]]. Es creu que Paesa enganyà Roldán, quedant-se amb els diners que aquest havia robat, i després va delatar el seu parador a la justícia espanyola. L'estiu de [[1998]] Paesa va fingir la seva mort a [[Tailàndia]] per aturada cardíaca, i se'n van publicar diverses esqueles,<ref>[http://estaticos02.cache.el-mundo.net/documentos/2004/11/15/esquela.jpg Esquela de Francisco Paesa]</ref> va falsificar un certificat de defunció i fins i tot va encarregar als seus familiars diverses misses gregorianes en la seva memòria.
 Però el [[2004]] va ser localitzat per una agència de detectius a [[França]], sota passaport [[Argentina|argentí]] fals, sota la identitat de Francisco Pando Sánchez. A la fi de 2005 la revista [[Interviú]] el va localitzar a París, on va ser entrevistat pel seu director [[Manuel Cerdán]]. El [[2004]], s'esmenta el seu nom com a organitzador en descobrir-se una operació en marxa mitjançant la qual un exèrcit de mercenaris es disposava a enderrocar el dictador de Guinea Equatorial, [[Teodoro Obiang Nguema]]. També aquest mateix any se'l relaciona amb importants grups del crim organitzat a [[Rússia]]