Diferència entre revisions de la pàgina «Robert Gerhard i Ottenwaelder»

Salta a la navegació Salta a la cerca
del mètode atonal i dodecafònic. Seguint al mestre per Viena i Berlín coneix i fa amistat amb altres músics expressionistes, com [[Alban Berg]] i [[Anton Webern]]. El fet d'haver tingut un mestre de la qualitat de
Schönberg, amb qui va mantenir a més una profunda amistat, i d'haver assimilat la seva doctrina amb una gran disciplina, va provocar un gir important en el seu pensament musical que ja mai abandonaria.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> De totes maneres, Gerhard fa un ús personal i antidogmàtic del [[dodecafonisme]], barrejant-lo amb la seva tradició més mediterrània.<ref name="IEV" /><ref name="Tarré i Pedreira">{{ref-publicació |cognom=Tarré i Pedreira |nom=Mònica |títol=Robert Gerhard i l'avantguarda musical |publicació=Treball Final de Grau d'Història de l'Art |data=2014}}</ref> Aquestes classes marcaran per sempre la seva carrera musical. De Schönberg assimilà el [[llenguatge atonal]] i, posteriorment, el [[mètode dodecatònic]], que fou el primer a introduir a Espanya.<ref name="GEMUS" /> Malgrat tots els esdeveniments bèl·lics que van succeir els anys posteriors, la relació es mantingué fidel fins a la mort del mestre i Gerhard sempre conservà amb orgull l'honor d'haver estat un dels deixebles del compositor.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" />
 
La relació amb Schönberg va deixar una profunda empremta tant en l'àmbit creatiu com ideològic en Gerhard, que marcà el camí que seguí els següents anys a Barcelona. De fet, els ideals estètics de Gerhard s'apropaven considerablement als del compositor austríac, però divergien en el fet que Gerhard contemplava la unió entre “música culta” i música popular; mentre que Schönberg, no.<ref name="Tarré i Pedreira" />
 
=== 1929-1938: Barcelona ===
176.321

modificacions

Menú de navegació