KREEP: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m bot: - col·lisionar amb + col·lidir amb
Línia 3: Línia 3:
Actualment es creu que el KREEP representa les últimes restes de la [[cristal·lització]] de l'oceà de [[magma]] que existia en els començaments de la història geològica lunar. Grans impactes van excavar l'[[escorça lunar]] expulsant el material inferior barrejant-ho amb altres roques formant [[bretxa|bretxes]] de KREEP.
Actualment es creu que el KREEP representa les últimes restes de la [[cristal·lització]] de l'oceà de [[magma]] que existia en els començaments de la història geològica lunar. Grans impactes van excavar l'[[escorça lunar]] expulsant el material inferior barrejant-ho amb altres roques formant [[bretxa|bretxes]] de KREEP.


Indirectament l'origen del KREEP és el resultat de la formació de la [[Lluna]], on la teoria més acceptada és que un objecte de la grandària de [[Mart (planeta)|Mart]] va col·lisionar amb la [[Terra]] fa uns 4500 milions d'anys (vegeu [[Hipòtesi del gran impacte]]).<ref name="Belbruno">{{ref-publicació|cognom1=Belbruno |nom1=E. |cognom2=Gott III |nom2=J. Richard |data=2005 |títol=Where Did The Moon Come From? |publicació=[[The Astronomical Journal]] |volum=129 |exemplar=3 |pàgines=1724–1745 |doi=10.1086/427539 |arxiv=astro-ph/0405372 |bibcode=2005AJ....129.1724B}}</ref> Aquest impacte va posar una gran quantitat de roques en [[òrbita]] al voltant de la Terra que finalment es va agregar de nou formant la Lluna.<ref>{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Nov05/MoonComposition.html |títol=Gamma Rays, Meteorites, Lunar Samples, and the Composition of the Moon |cognom=Taylor |nom=G. Jeffrey |data= 22 novembre 2005 |website=Planetary Science Research Discoveries |editor=University of Hawaii |consulta= 11 agost 2009}}</ref> Considerant la gran quantitat d'energia alliberada en aquest succés, inicialment una gran part de la Lluna hauria estat fosa, formant un [[oceà de magma lunar|oceà de magma]] gairebé global. Quan aquest oceà va cristal·litzar, minerals com l'[[olivina]] i el [[piroxè]] haurien precipitat i s'haurien enfonsat per formar el mantell lunar. Després que la [[cristal·lització]] va progressar en unes tres quartes parts, la [[plagioclasa]] anortosítica hauria començat a cristal·litzar, i a causa de la seva baixa densitat, hauria surat, formant una escorça d'[[anortosita]]. Els elements anomenats "incompatibles" (és a dir, aquells que prefereixen la fase líquida durant la cristal·lització del magma) s'hi haurien anat concentrat a mesura que avançava la cristal·lització, formant un magma ric en KREEP, que hauria quedat intercalat entre l'escorça i el mantell.<ref>{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Aug00/newMoon.html |títol=A New Moon for the Twenty-First Century |cognom=Taylor |nom=G. Jeffrey |data= 31 agost 2000 |website=Planetary Science Research Discoveries |editor=[[University of Hawaii]] |consulta= 11 agost 2009}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Wieczorek |nom=Mark A. |cognom2=Jolliff |nom2=Bradley L. |cognom3=Khan |nom3=Amir |cognom4=Pritchard |nom4=Matthew E. |cognom5=Weiss |nom5=Benjamin P. |cognom6=Williams |nom6=James G. |cognom7=Hood |nom7=Lon L. |cognom8=Righter |nom8=Kevin |cognom9=Neal |nom9=Clive R. |last10=Shearer |first10=Charles K. |last11=McCallum |first11=I. Stewart |last12=Tompkins |first12=Stephanie |last13=Hawke |first13=B. Ray |last14=Peterson |first14=Chris |last15=Gillis |first15=Jeffrey J. |last16=Bussey |first16=Ben |display-authors=3 |data=2006 |títol=The Constitution and Structure of the Lunar Interior |url=http://rimg.geoscienceworld.org/cgi/content/extract/60/1/221 |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |editorial=Mineralogical Society of America and Geochemical Society |volum=60 |pàgines=221–364 |doi=10.2138/rmg.2006.60.3 |exemplar=1 |consulta= 11 agost 2009}}</ref>
Indirectament l'origen del KREEP és el resultat de la formació de la [[Lluna]], on la teoria més acceptada és que un objecte de la grandària de [[Mart (planeta)|Mart]] va col·lidir amb la [[Terra]] fa uns 4500 milions d'anys (vegeu [[Hipòtesi del gran impacte]]).<ref name="Belbruno">{{ref-publicació|cognom1=Belbruno |nom1=E. |cognom2=Gott III |nom2=J. Richard |data=2005 |títol=Where Did The Moon Come From? |publicació=[[The Astronomical Journal]] |volum=129 |exemplar=3 |pàgines=1724–1745 |doi=10.1086/427539 |arxiv=astro-ph/0405372 |bibcode=2005AJ....129.1724B}}</ref> Aquest impacte va posar una gran quantitat de roques en [[òrbita]] al voltant de la Terra que finalment es va agregar de nou formant la Lluna.<ref>{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Nov05/MoonComposition.html |títol=Gamma Rays, Meteorites, Lunar Samples, and the Composition of the Moon |cognom=Taylor |nom=G. Jeffrey |data= 22 novembre 2005 |website=Planetary Science Research Discoveries |editor=University of Hawaii |consulta= 11 agost 2009}}</ref> Considerant la gran quantitat d'energia alliberada en aquest succés, inicialment una gran part de la Lluna hauria estat fosa, formant un [[oceà de magma lunar|oceà de magma]] gairebé global. Quan aquest oceà va cristal·litzar, minerals com l'[[olivina]] i el [[piroxè]] haurien precipitat i s'haurien enfonsat per formar el mantell lunar. Després que la [[cristal·lització]] va progressar en unes tres quartes parts, la [[plagioclasa]] anortosítica hauria començat a cristal·litzar, i a causa de la seva baixa densitat, hauria surat, formant una escorça d'[[anortosita]]. Els elements anomenats "incompatibles" (és a dir, aquells que prefereixen la fase líquida durant la cristal·lització del magma) s'hi haurien anat concentrat a mesura que avançava la cristal·lització, formant un magma ric en KREEP, que hauria quedat intercalat entre l'escorça i el mantell.<ref>{{ref-web|url=http://www.psrd.hawaii.edu/Aug00/newMoon.html |títol=A New Moon for the Twenty-First Century |cognom=Taylor |nom=G. Jeffrey |data= 31 agost 2000 |website=Planetary Science Research Discoveries |editor=[[University of Hawaii]] |consulta= 11 agost 2009}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Wieczorek |nom=Mark A. |cognom2=Jolliff |nom2=Bradley L. |cognom3=Khan |nom3=Amir |cognom4=Pritchard |nom4=Matthew E. |cognom5=Weiss |nom5=Benjamin P. |cognom6=Williams |nom6=James G. |cognom7=Hood |nom7=Lon L. |cognom8=Righter |nom8=Kevin |cognom9=Neal |nom9=Clive R. |last10=Shearer |first10=Charles K. |last11=McCallum |first11=I. Stewart |last12=Tompkins |first12=Stephanie |last13=Hawke |first13=B. Ray |last14=Peterson |first14=Chris |last15=Gillis |first15=Jeffrey J. |last16=Bussey |first16=Ben |display-authors=3 |data=2006 |títol=The Constitution and Structure of the Lunar Interior |url=http://rimg.geoscienceworld.org/cgi/content/extract/60/1/221 |publicació=Reviews in Mineralogy and Geochemistry |editorial=Mineralogical Society of America and Geochemical Society |volum=60 |pàgines=221–364 |doi=10.2138/rmg.2006.60.3 |exemplar=1 |consulta= 11 agost 2009}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 11:40, 19 set 2019

S'anomena KREEP un tipus de sòl lunar; aquesta designació prové dels components: potassi (K), terres rares (REE, de l'anglès: Rare-earth elements) i fòsfor (P).[1]

Actualment es creu que el KREEP representa les últimes restes de la cristal·lització de l'oceà de magma que existia en els començaments de la història geològica lunar. Grans impactes van excavar l'escorça lunar expulsant el material inferior barrejant-ho amb altres roques formant bretxes de KREEP.

Indirectament l'origen del KREEP és el resultat de la formació de la Lluna, on la teoria més acceptada és que un objecte de la grandària de Mart va col·lidir amb la Terra fa uns 4500 milions d'anys (vegeu Hipòtesi del gran impacte).[2] Aquest impacte va posar una gran quantitat de roques en òrbita al voltant de la Terra que finalment es va agregar de nou formant la Lluna.[3] Considerant la gran quantitat d'energia alliberada en aquest succés, inicialment una gran part de la Lluna hauria estat fosa, formant un oceà de magma gairebé global. Quan aquest oceà va cristal·litzar, minerals com l'olivina i el piroxè haurien precipitat i s'haurien enfonsat per formar el mantell lunar. Després que la cristal·lització va progressar en unes tres quartes parts, la plagioclasa anortosítica hauria començat a cristal·litzar, i a causa de la seva baixa densitat, hauria surat, formant una escorça d'anortosita. Els elements anomenats "incompatibles" (és a dir, aquells que prefereixen la fase líquida durant la cristal·lització del magma) s'hi haurien anat concentrat a mesura que avançava la cristal·lització, formant un magma ric en KREEP, que hauria quedat intercalat entre l'escorça i el mantell.[4][5]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Shearer, Charles K.; Hess, Paul C.; Wieczorek, Mark A.; Pritchard, Matt E.; Parmentier, E. Mark; Borg, Lars E.; Longhi, John; Elkins-Tanton, Linda T.; Neal, Clive R. «Thermal and Magmatic Evolution of the Moon». Reviews in Mineralogy and Geochemistry. Mineralogical Society of America and Geochemical Society, 60, 1, 2006, pàg. 365–518. DOI: 10.2138/rmg.2006.60.4 [Consulta: 11 agost 2009].
  2. ↑ Belbruno, E.; Gott III, J. Richard «Where Did The Moon Come From?». The Astronomical Journal, 129, 3, 2005, pàg. 1724–1745. arXiv: astro-ph/0405372. Bibcode: 2005AJ....129.1724B. DOI: 10.1086/427539.
  3. ↑ Taylor, G. Jeffrey. «Gamma Rays, Meteorites, Lunar Samples, and the Composition of the Moon». University of Hawaii, 22-11-2005. [Consulta: 11 agost 2009].
  4. ↑ Taylor, G. Jeffrey. «A New Moon for the Twenty-First Century». University of Hawaii, 31-08-2000. [Consulta: 11 agost 2009].
  5. ↑ Wieczorek, Mark A.; Jolliff, Bradley L.; Khan, Amir; Pritchard, Matthew E.; Weiss, Benjamin P.; Williams, James G.; Hood, Lon L.; Righter, Kevin; Neal, Clive R. «The Constitution and Structure of the Lunar Interior». Reviews in Mineralogy and Geochemistry. Mineralogical Society of America and Geochemical Society, 60, 1, 2006, pàg. 221–364. DOI: 10.2138/rmg.2006.60.3 [Consulta: 11 agost 2009].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=KREEP&oldid=21993956»