Batalla de l'Esquirol: diferència entre les revisions
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Suprimida Categoria:1813; Afegida Categoria:Esdeveniments del 1813 usant HotCat |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
[[Categoria:1813]] |
[[Categoria:Esdeveniments del 1813]] |
||
Revisió del 20:12, 22 set 2019
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Guerra del Francès  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 9 juliol 1813 |
| Coordenades | 42° 02′ 06″ N, 2° 22′ 08″ E / 42.035°N,2.368889°E |
| Lloc | l'Esquirol |
| Estat | Espanya |
La batalla
El juliol de 1813, el general Decaen va posar en marxa un pla per tal d’encerclar les tropes aliades que s’estaven aplegant a Vic, capital administrativa i militar patriota. Mentre ell s’apropava des de Barcelona pel Vallès, ordenà a Lamarque que s’hi encaminés des d’Olot. El punt de trobada havia d’ésser el poble de l’Esquirol. El 8 de juliol, el general Lamarque, sortí d’Olot conduint una columna de 1.500 francesos i uns tres-cents miquelets, forçant el pas de la Salut, baixant cap a l’Esquirol i avançant-se fins a Roda de Ter, on des de l'altre costat del riu fou deturat per tres cossos d'exèrcit[1] del general Manso i Villaamil i el baró d’Eroles, uns 8.000 homes, inclosos els miquelets i un regiment rus tot just arribat. El combat durà nou hores.
Conseqüències
El 9 de juliol, replegant-se davant els aliats, va haver de defensar-se a la Salut durant dos dies i, quan els seus homes ja havien esgotat la munició, se'n va sortir mercés a l’arribada d'una columna de reforç manada pel general Beurmann, que arribava des d’Amer. Els imperials provaren un altre cop de trencar les línies enemigues, però, hagueren de desistir enfront de la resistència dels insurrectes.
Referències
- ↑ Ramisa, Maties. Els Catalans I el Domini Napoleònic: Catalunya Vista Pels Oficials de L'exèrcit de Napoleó. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 139. ISBN 8478266518.