El esfuerzo y el ánimo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m eliminant paràmetre imdb local
Línia 9: Línia 9:
Béjart Ballet Lausanne (la companyia): ells mateixos
Béjart Ballet Lausanne (la companyia): ells mateixos
| nom imatge = Pòster de la pel·lícula
| nom imatge = Pòster de la pel·lícula
| imdb = 1423589
| direcció=Arantxa Aguirre
| direcció=Arantxa Aguirre
}}
}}

Revisió del 23:03, 22 set 2019

Infotaula de pel·lículaEl esfuerzo y el ánimo
Fitxa
DireccióArantxa Aguirre
Protagonistes
Gil Roman: ell mateix

Béjart Ballet Lausanne (la companyia): ells mateixos

GuióArantxa Aguirre
FotografiaJosé Luis López-Linares Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena2009
Durada80 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1423589 Filmaffinity: 948655 Allocine: 185891 Rottentomatoes: m/of_heart_and_courage_bejart_ballet_lausanne Letterboxd: el-esfuerzo-y-el-animo Allmovie: v509567 TCM: 775709 TMDB.org: 181958 Modifica el valor a Wikidata

El esfuerzo y el ánimo és un documental espanyol dirigit per Arantxa Aguirre, estrenada el 2009. El documental es presentà a Espanya a la secció "Tiempo de Historia" de la 54a edició de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, després de presentar-se abans en diversos festivals internacionals com els de Mont-real, de Varsòvia, de Gant o de São Paulo.[1]

« De puntetes, sense sabates, en silenci. Així ha entrat Arantxa Aguirre a les sales de ball de Maurice Béjart Ballet, a Lausanne. Ha escoltat la respiració entretallada dels ballarins, ha estat testimoni del seu patiment i el seu cansament, també del seu orgull, les seves il·lusions i el seu amor per la feina ben feta. »
— Rocío García, El País[1]

Argument

La mort del prestigiós ballarí Maurice Béjart el 2007 evoca als trenta-cinc ballarins i ballarines de la companyia de ball, que Béjart havia fundat i dirigit fins a la seva mort, a moments de por, inquietud i amor propi per mantenir la companyia i no desaparèixer. Per aquesta raó, preparen un nou espectacle, Aria de Gil Roman, tant per mantenir el nivell del seu mestre, com també per homenatjar la mort de Maurice Béjart.[1][2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Rocio García «El 'huracán' Béjart» (en castellà). , 24-10-2009 [Consulta: 28 desembre 2012]. «De puntillas, sin zapatos, en silencio. Así ha entrado Arantxa Aguirre en las salas de baile del Maurice Béjart Ballet, en Lausanne. Ha escuchado la respiración entrecortada de los bailarines, ha sido testigo de su sufrimiento y su cansancio, también de su orgullo, sus ilusiones y su amor por el trabajo bien hecho.»
  2. «El esfuerzo y el ánimo - Argument» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 28 desembre 2012].

Enllaços externs