Diferència entre revisions de la pàgina «Delme»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
Majúscules
m (Revertides les edicions de 93.176.131.78. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Majúscules)
El '''delme''' o '''dècima''', del [[llatí]] ''decimum'' (desena part), és un [[impost]] o [[cens]] del 10% sobre la collita dels [[camperol]]s destinat a assegurar el manteniment del [[clergat]] i els edificis religiosos.<ref>[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0040256, Diccionari de l'Enciclopèdia catalana]</ref><ref name="Catalanoaragonesa1487">{{ref-llibre|autor=Corona Catalanoaragonesa|títol=Sentencia donada per lo rey en Iacme sobre los delmes e primicies del regne de Valentia|url=https://books.google.com/books?id=MtcL-BKkTTQC|any=1487|editorial=la qual Sententia a instantia del honrat en Anthoni de Spi ... es stada empremptada en ... Valentia p&#91;er&#93; Lambert Palmart}}</ref>
 
A [[Imperi romàRomà|Roma]] ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a [[plebeus]] i ciutadans pobres. L'església catòlica va adoptar l'organització administrativa dels [[romans]], comprès el dret de percebre impostos. Això va contribuir al llarg de tota l'[[edat mitjana]] i sovint fins a la [[Revolució Francesa]], al poder secular i la riquesa de les institucions de l'[[Església Catòlica Romana|església]] (abadies, [[col·legiata|col·legiates]], [[capítol (catolicisme)|capítols]], etc.). Com que l'església posseïa molt de terrenys fèrtils i sovint era l'únic poder alfabet i doncs capaç d'administrar, els masovers van ser sotmesos a un gran domini espiritual i material. A l'Edat Mitjana, els jueus que vivien en zones cristianes no estaven obligats a pagar delmes.<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.24 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
Només després del desenvolupament d'activitats econòmiques menys dependents de la terra, la [[industrialització]] i l'adveniment de la [[classe mitjana]], a poc a poc, l'església disminuí el seu poder material. Al [[Regne d'Anglaterra]] això va fer-se per decret quan [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] va rompre amb Roma, confiscar les possessions de les abadies, distribuir-les als seus nobles fidels i prendre el control com cap de l'[[Anglicanisme|església]] secular. A altres països va caldre revolucions, com el [[protestantisme]] al nord d'Europa o la revolució francesa. A poc a poc i malgrat molta resistència, el principi de la [[secularització|separació entre l'Església i l'Estat]] va aplicar-se tot arreu Europa. També, dins de l'església uns moviments religiosos (dits els [[ordes mendicants]]: [[franciscans]], els [[dominicans]] i altres) van tornar als valors de pobresa i de modèstia, abans d'enriquir-se amb altres activitats rendibles, com va ser la [[inquisició]] per als dominicans.
1.660.372

modificacions

Menú de navegació