27 d'octubre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Naixements: Naixement del Pol Espinalt Piñero jugador profesional de tenis. |
m Revertides les edicions de 95.19.238.68. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
== Naixements == |
== Naixements == |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
* [[1897]] - [[Barcelona]]: '''[[Josep Trueta i Raspall]],''' [[metge]] barceloní (m.[[1977]]). |
* [[1897]] - [[Barcelona]]: '''[[Josep Trueta i Raspall]],''' [[metge]] barceloní (m.[[1977]]). |
||
* [[1987]] - [[Sabadell]], [[Vallès Occidental]]: '''[[Kílian Jornet i Burgada]]''', esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. |
* [[1987]] - [[Sabadell]], [[Vallès Occidental]]: '''[[Kílian Jornet i Burgada]]''', esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. |
||
*[[2004]] - [[Barcelona]], [[Manresa]], [[Santpedor]]: '''Pol Espinalt Piñero''', alumne del Institut d'Auro de Santpedor, jugador de [[tennis]] i [[tir amb arc]]. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
* [[1728]] - [[Middlesbrough]], [[Regne d'Anglaterra]]: '''[[James Cook]]''', explorador i [[cartògraf]] anglès (m. [[1779]]) |
* [[1728]] - [[Middlesbrough]], [[Regne d'Anglaterra]]: '''[[James Cook]]''', explorador i [[cartògraf]] anglès (m. [[1779]]) |
||
* [[1844]] - [[Göteborg]], ([[Suècia]]): '''[[Klas Pontus Arnoldson]]''', periodista i escriptor suec, [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1908]] (m. [[1916]]). |
* [[1844]] - [[Göteborg]], ([[Suècia]]): '''[[Klas Pontus Arnoldson]]''', periodista i escriptor suec, [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1908]] (m. [[1916]]). |
||
Revisió del 23:07, 3 oct 2019
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs. Queden 65 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1964, Barcelona: primera emissió de televisió en català: La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra, des dels estudis de Barcelona de TVE.
- 1997, Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'El Periódico de Catalunya.
- 2005, Barcelona: l'ex-senador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al Centre Penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2017, Barcelona: es proclama la República Catalana al Parlament de Catalunya.[1][2]
- Resta del món
- 312, Roma: Visió de Constantí I el Gran (vegeu Batalla del Pont Milvi).
- 710, Sardenya: Invasió sarraïna de Sardenya.
- 1275, Comtat d'Holanda: Fundació d'Amsterdam.
- 1795 - Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb els Estats Units el Tractat de Madrid que definia l'aliança entre els dos països i els límits territorials dels Estats Units amb les dues Florides, que eren colònies espanyoles.
- 1807 - Castell de Fontainebleau (Sena i Marne, França): el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès signen el Tractat de Fontainebleau de 1807 s'acorda el partiment de Portugal en tres regnes i es deixa passar l'exèrcit francès per territori espanyol per a obligar que Portugal participi en el Bloqueig Continental contra el Regne Unit. Provocarà la Guerra del Francès.
- 1977, Espanya: el govern, els partits parlamentaris i els sindicats (com CCOO i UGT) signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia.
- 1979, Saint Vincent i les Grenadines: s'independitza del Regne Unit.
- 1980, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen una vaga de fam centrada en les Cinc Demandes i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978.
- 1982, Espanya: Es desmantella la Conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982.
- 1985, Charlotte (Carolina del Nord), Carolina del Nord, Estats Units: el guru Osho (Bhagwan Sri Rajnish, 1931-1990), de pas des de l'estat d'Oregon és arrestat quan planejava sortir dels Estats Units amb 10 milions de dòlars en joies.
- 1998, Alemanya: Gerhard Schröder és nomenat canceller.
- 2002, Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva és elegit president per la primera vegada.
- 2005, França: Comencen els disturbis del 2005 a França a diferents ciutats, especialment als voltants de París, que acabarien amb un gran nombre de cotxes cremats.
- 2017, Madrid: S'aprova l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya.[3]
Naixements
- Països Catalans
- 1897 - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge barceloní (m.1977).
- 1987 - Sabadell, Vallès Occidental: Kílian Jornet i Burgada, esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.
- Resta del món
- 1728 - Middlesbrough, Regne d'Anglaterra: James Cook, explorador i cartògraf anglès (m. 1779)
- 1844 - Göteborg, (Suècia): Klas Pontus Arnoldson, periodista i escriptor suec, Premi Nobel de la Pau de 1908 (m. 1916).
- 1858 - Nova York (els EUA): Theodore Roosevelt, polític 26è President dels Estats Units (m. 1919)
- 1914 - Swansea, Gal·les (Regne Unit): Dylan Thomas, escriptor gal·lès (m. 1953).
- 1917 - Mbizana, Cap Oriental, Sud-àfrica: Oliver Tambo, polític sud-africà.
- 1922 - Rubio, Táchira, Veneçuela: Carlos Andrés Pérez, polític veneçolà pertanyent al partit Acción Democrática, que va exercir el càrrec de President de la República en dos períodes (1974-79 i 1989-93) (m. 2010)
- 1931 - Kafr Tahla (Egipte): Nawal al- Sa'dawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003.
- 1932 - Boston (els EUA): Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (m. 1963).
- 1939 - Weston-super-Mare, Comtat de Somerset (Anglaterra): John Cleese, còmic i actor, conegut per la seva participació en el grup britànic d'humoristes Monty Python.
- 1947 - Berlín, Alemanya: Gunter Demnig, artista, creador del memorial Stolpersteine.
- 1952 - Castiglion Fiorentino (Itàlia): Roberto Benigni, actor i director de cinema i televisió italià.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1908, Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi (n. 1835).
- 1990, Barcelona: Xavier Cugat, músic català (n. 1900)
- 2010, Barcelona: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009 (n. 1940)
- Resta del món
- 939, Gloucester, Anglaterra: Etelstan, rei d'Anglaterra.
- 1527, Basilea, Suïssa: Johann Froben, impressor i humanista suís, editor d'Erasme de Rotterdam (n. 1460).
- 1553, Ginebra, Suïssa: Miquel Servet, humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal (n. 1511).
- 1968, Cambridge, Anglaterra: Lise Meitner, física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca (n. 1878).
- 1700, Soligny-la-Trappe: Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, religiós francès, fundador dels trapencs (n. 1626).
- 1761 - Pàdua: Carlo Lodoli, arquirecte, matemàtic i clergue franciscà (n. 1690).
- 1973, Pontrilas, Herefordshire: Norman Allin, cantant d'òpera de la corda de baix (n. 1973).
- 1990:
- París: Jacques Demy, director de cinema francès (n. 1931).
- Roma: Ugo Tognazzi, actor italià (n. 1927).
- 2000, Viena: Walter Berry, baix-baríton austríac (n. 1929).
- 2006: Ghulam Ishaq Khan, president de Pakistan (n. 1915).[4]
- 2007, Saragossa: María Braña de Diego, arqueòloga, mestra i conservadora de museus espanyola[5] (n. 1912).
- 2010, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, President de la Nació Argentina (2003-2007) i marit de la que fou presidenta Cristina Fernández de Kirchner (n. 1950).
- 2013, Long Island, Nova York: Lou Reed, poeta, cantant i músic de l'escena underground (n. 1942).
- 2015:
- Noriyoshi Ohrai, il·lustrador japonès (n. 1935)
- São Paulo: Ada Chaseliov, actriu brasilera[6] (n. 1952).
Festes i commemoracions
- Santoral:
- sants Evarist I, papa;
- Frumenci d'Etiòpia, bisbe;
- Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila, màrtirs;
- beata Encarnación Rosal, fundadora de les Filles del Sagrat Cor Betlemites;
- beat Bartomeu de Breganze, bisbe i fundador de la Milícia de Jesucrist.
- Dia del Corrector[7]
Referències
- ↑ «Proclamada la República Catalana». Vilaweb, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «El Parlament declara la independència». Nació Digital, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ [1]
- ↑ «Ghulam-Ishaq-Khan» (en anglès). Britannica.com. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ María Braña de Diego, una buena maestra.
- ↑ «Morre atriz Ada Chaseliov aos 63 anus na matinada desta terça-feira» (en portuguès). Globo.com, 27-10-2015.
- ↑ «La correcció de textos, ofici de modernitat» (en ortega). El País, 01-11-2015.