Difference between revisions of "Francesc Macià i Llussà"

Jump to navigation Jump to search
m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
(Es desfà la revisió 21973602 de Farsalia1975 (Discussió)Són obres que aquest article necessitaria, però cal citar-les al cos del text amb notes a peu de pàgina)
Tag: Undo
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
==== Els Fets de Prats de Molló ====
{{AP|Fets de Prats de Molló}}
[[Fitxer:MaciàParísTorrès.jpg|thumbminiatura|Francesc Macià, amb l'advocat [[Henri Torrès]] a punt d'anar-se'n de París.]]
El 1926 va intentar una acció armada contra la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], des de [[Prats de Molló]], a la [[Catalunya Nord]] ([[Fets de Prats de Molló]]). Entre 50 i 100 mercenaris italians, provinents en la seva majoria de la [[legió garibaldina]] que lluità a la [[legió estrangera francesa]] durant la [[Primera Guerra Mundial]] i exiliats a [[França]], van ser contractats per [[Macià]] per portar a terme l'acció.<ref name="Finestres">«Qui va trair Macià?» per [[Jordi Finestres]] amb l'assessorament de [[Giovanni Cattini]], a ''[[Sàpiens]]'' n. 84 (octubre de 2009)</ref> Aquest intent d'insurrecció armada d'[[Estat Català]] va ser avortat per la [[Gendarmeria]] francesa, però va fer que Macià guanyés molta popularitat a [[Catalunya]]. La gendarmeria va poder avortar la situació gràcies a l'ajut de [[Ricciotti Garibaldi jr|Ricciotti Garibaldi]], espia de l'[[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia Feixista]] i nét de [[Giuseppe Garibaldi]].<ref name="Finestres"/> Ambdós foren empresonats i jutjats a París.<ref name=ara13 />
 
El [[14 d'abril]] de [[1931]], després de les [[eleccions municipals espanyoles de 1931]] que van donar la majoria al seu partit, [[Esquerra Republicana de Catalunya]], Macià es presentà a la presidència de la [[Diputació de Barcelona]] per a ''"prendre possessió"''. El president de la Diputació, [[Joan Maluquer i Viladot|Joan Maluquer]], li respongué ''"només li cediré el palau per la força"'' i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu ''"consideri-ho un acte de força"''. Macià, des del balcó del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]], proclamà la "[[República Catalana]] dins d'una federació de Repúbliques ibèriques"<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roglan |nom=Joaquim |títol=14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) |url=http://books.google.cat/books?id=TkWtQw92CMgC&pg=PA13&dq=Proclamaci%C3%B3+de+la+Rep%C3%BAblica+Catalana+1931&hl=ca&sa=X&ei=boNEUqvxMoHF7Aa2o4DgDg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Proclamaci%C3%B3%20de%20la%20Rep%C3%BAblica%20Catalana%201931&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2006 |pàgines=13 |isbn=8497912039}}</ref> en compliment del [[Pacte de Sant Sebastià]] ([[1930]]), just hores abans que [[Niceto Alcalá-Zamora]] proclamés la [[segona república espanyola|república]] des de Madrid.<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Francesc Macià».&nbsp;''Sàpiens''&nbsp;[Barcelona], núm. 74 (desembre 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref><ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La República dels 3 dies».&nbsp;''El Triangle'', núm. 775 (17 d'abril de 2006), p. 36-37.</ref>
 
[[Fitxer:Manuel Ainaud Sanchez 3.jpg|thumbminiatura|Francesc Macià amb [[Manuel Ainaud i Sánchez]], a la dreta, l'any [[1932]].]]
 
Aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la [[Segona República Espanyola|república]], que envià en avió a [[Barcelona]], el dia [[17 d'abril]], els ministres [[Fernando de los Ríos]], [[Marcel·lí Domingo]], i [[Lluís Nicolau d'Olwer]]. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actués com a govern de la [[Generalitat de Catalunya]]. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.
 
===Mort===
[[Fitxer:Tomba de Francesc Macià a la Plaça de la Fe, cementiri de Montjuïc.JPG|thumbminiatura|Tomba de Francesc Macià a la plaça de la Fe, al [[cementiri de Montjuïc]].]]
[[Fitxer:Homenaje del Grup Juventut Catalana a Francesc Macià.jpg|thumbminiatura|Homenatge a Francesc Macià a [[Buenos Aires]] l'any 1959.]]
Francesc Macià, ''l'Avi'', com l'anomenava el poble, morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'[[Enric Prat de la Riba]].<ref name="Sapiens121macià">{{ref-publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref><ref>[http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=1548&seccio=Noticies Francesc Ferrer], del manifest que l'any [[1976]] es va llegir a [[Parc de la Devesa|la Devesa]] de [[Girona]], dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.</ref> Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al [[cementiri de Montjuïc]].<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]. «Mort i immortalitat de Francesc Macià». ''[[Serra d'Or]]'', núm. 588 (desembre 2008), p. 40-42. ISSN 0037-2501</ref>
 
 
== Fons ==
[[Fitxer:monument_Macià.jpg|thumb|150x150pxminiatura|Monument a Francesc Macià a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça Catalunya]] de [[Barcelona]].]]
 
A l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] es conserva part del seu fons personal, que consta de documentació en imatge sobre viatges del president arreu de Catalunya i instantànies familiars. Són 302 positius b/n, 2 retalls de premsa, 4 processos fotomecànics, 1 orla (conté 14 positius b/n) i 1 pel·lícula. Són un dipòsit de la senyora Teresa Peyrí i Macià. El fons conté la documentació generada i rebuda per Francesc Macià; documentació personal i familiar, correspondència del període anterior a la 2a República (fins a abril de 1931) i fonamentalment documentació produïda en funció de la seva activitat política. El fons reuneix documents relatius a la seva actuació abans de ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya (1907-1931): com a diputat a Corts (discursos, proclames, conferències i informes), sobre Estat Català (organització, informes, proclames, crides, publicacions, etc.), sobre Exèrcit Català (constitució, bases i organització, documentació cartogràfica i itineraris geogràfics) i sobre el període corresponent al [[Directori militar de Primo de Rivera|Directori del general Primo de Rivera]] (manifestos i crides contra el directori i especialment la documentació relativa als fets de Prats de Molló). Finalment, també cal destacar la col·lecció de fotografies integrada en la seva major part per imatges de l'època presidencial.
821,056

edits

Navigation menu