José María de Urquinaona Bidot: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules |
Canvi de la data de naixement |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| ordenacio = [[23 de setembre]] de [[1837]]<br/>pel bisbe [[Domingo de Silos Moreno]] |
| ordenacio = [[23 de setembre]] de [[1837]]<br/>pel bisbe [[Domingo de Silos Moreno]] |
||
| consagracio = [[7 de març]] de [[1869]]<br/>pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, [[Caputxins|O.F.M.Cap.]], Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de [[Còrdova]], i John Baptist Scandella |
| consagracio = [[7 de març]] de [[1869]]<br/>pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, [[Caputxins|O.F.M.Cap.]], Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de [[Còrdova]], i John Baptist Scandella |
||
}}'''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[ |
}}'''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[1814]]{{CN|data=maig de 2017}} – [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1883]]) fou un [[sacerdot]] [[espanyols|espanyol]], bisbe de [[Canàries]] i de [[Barcelona]].<ref name="GEC">{{GEC|0068637|José María de Urquinaona y Bidot}}</ref> |
||
Va estudiar filosofia i teologia al [[seminari]] de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]] de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]] i [[arxipreste]] de la de Cadis. |
Va estudiar filosofia i teologia al [[seminari]] de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]] de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]] i [[arxipreste]] de la de Cadis. |
||
Revisió del 19:43, 6 oct 2019
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José María de Urquinaona y Vidot setembre 1814 Cadis (Espanya) |
| Mort | 31 març 1883 (68 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 15 juliol 1878 – ← Joaquim Lluch i Garriga – Jaume Català i Albosa → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe de Canàries | |
| 30 maig 1868 – ← Joaquim Lluch i Garriga – José Proceso Pozuelo y Herrero → Diòcesi: bisbat de Canàries | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1869–), sacerdot catòlic (1837–) |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 23 de setembre de 1837 pel bisbe Domingo de Silos Moreno |
| Consagració | 7 de març de 1869 pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella |
| Participà en | |
| 8 desembre 1869 | Concili Vaticà I |
José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) fou un sacerdot espanyol, bisbe de Canàries i de Barcelona.[1]
Va estudiar filosofia i teologia al seminari de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat prevere el 23 de setembre de 1837 de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al Puerto de Santa María, canonge de la catedral de Guadix i arxipreste de la de Cadis.
Va ser proposat per la reina Isabel II per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa Pius IX. Fou consagrat bisbe a la catedral de Cadis el 7 de març de 1869 pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella, bisbe de Gibraltar. Va ocupar la seu illenca fins al 1878. El 1869 havia participar activament al Concili Vaticà I.
El 15 de juliol d'aquell any 1878 va ser nomenat bisbe de Barcelona i en va prendre possessió el 14 d'octubre següent. El 1879 va iniciar la construcció del nou Seminari Conciliar de Barcelona. Fou escollit representant eclesiàstic al senat espanyol el 1879 i el 1882 es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la cambra alta de Madrid la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.
El 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del Monestir de Montserrat i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals. El 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
A la seva mort, el 31 de març de 1883, va disposar no ésser enterrat a la Catedral sinó a la volta funerària de la Basílica de la Mercè, on descansa en el panteó realitzat per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.
L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica plaça d'Urquinaona de la ciutat de Barcelona.