Khilderic III: diferència entre les revisions
m neteja i/o estndardització d'infotaules |
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
El tron havia estat vacant durant set anys quan el [[majordom de palau]], [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]], i [[Pipí el Breu]], decidiren en [[743]] reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de [[Khilperic II]]. |
El tron havia estat vacant durant set anys quan el [[majordom de palau]], [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]], i [[Pipí el Breu]], decidiren en [[743]] reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de [[Khilperic II]]. |
||
[[Fitxer:Childeric III.jpg| |
[[Fitxer:Childeric III.jpg|miniatura|esquerra|La destitució de Kilderic III]] |
||
No va prendre part en cap afer públic, que no fos dirigit pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decidí prendre la corona reial. Pipí envià cartes al papa [[Zacaries I]], preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa respongué que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En [[751]], Kilderic fou destronat i tonsurat, ''deposit et detonsit'', a les ordres del successor de Zacaries, [[papa Esteve II|Esteve II]], perquè, segons [[Einhard]], ''quia non erat utilis'', "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen a l' [[abadia de Sant Bertí]], encara que alguns diuen que ell va anar a [[Saint-Omer (Pas de Calais) |Saint-Omer]] i Teodoric a [[Saint-Wandrille]]. Morí aproximadament quatre anys més tard. Sota el [[dinastia Carolíngia|carolingis]] rebé mala premsa, sent anomenat un ''rex falsus'', rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui li havia usurpat el tron. |
No va prendre part en cap afer públic, que no fos dirigit pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decidí prendre la corona reial. Pipí envià cartes al papa [[Zacaries I]], preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa respongué que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En [[751]], Kilderic fou destronat i tonsurat, ''deposit et detonsit'', a les ordres del successor de Zacaries, [[papa Esteve II|Esteve II]], perquè, segons [[Einhard]], ''quia non erat utilis'', "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen a l' [[abadia de Sant Bertí]], encara que alguns diuen que ell va anar a [[Saint-Omer (Pas de Calais) |Saint-Omer]] i Teodoric a [[Saint-Wandrille]]. Morí aproximadament quatre anys més tard. Sota el [[dinastia Carolíngia|carolingis]] rebé mala premsa, sent anomenat un ''rex falsus'', rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui li havia usurpat el tron. |
||
Revisió del 00:33, 7 oct 2019
_-_Child%C3%A9ric_III_roy_de_France_(754).jpg) Representació (s XVIII) de l'efígie de Khilderic III | |||||||||||
| Nom original | (la) Childericus (fr) Childéric  | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 714 (Gregorià) valor desconegut | ||||||||||
| Mort | Després de 755 (1309/1310 anys) valor desconegut | ||||||||||
| Rei dels francs | |||||||||||
| 743 – 751 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | monarca | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Rei dels francs (743–751) | ||||||||||
| Dinastia | Dinastia Merovíngia | ||||||||||
| Fills | Teodoric | ||||||||||
| Pare | Khilperic II | ||||||||||
| Parents | Khilperic II (pare putatiu) Teodoric IV (pare putatiu) | ||||||||||
| |||||||||||
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.
Biografia
El tron havia estat vacant durant set anys quan el majordom de palau, Carloman, i Pipí el Breu, decidiren en 743 reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de Khilperic II.
No va prendre part en cap afer públic, que no fos dirigit pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decidí prendre la corona reial. Pipí envià cartes al papa Zacaries I, preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa respongué que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En 751, Kilderic fou destronat i tonsurat, deposit et detonsit, a les ordres del successor de Zacaries, Esteve II, perquè, segons Einhard, quia non erat utilis, "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen a l' abadia de Sant Bertí, encara que alguns diuen que ell va anar a Saint-Omer i Teodoric a Saint-Wandrille. Morí aproximadament quatre anys més tard. Sota el carolingis rebé mala premsa, sent anomenat un rex falsus, rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui li havia usurpat el tron.
Referències
- Junghans, W. Die Geschichte der fränkischen Konige Childerich und Clodovech (Göttingen, 1857).
- Chiflet, J.J. Anastasis Childerici I Francorum regis (Anvers, 1655).
- Cochet, J.B.D. Le Tombeau de Childeric I, roi des Francs (París, 1859).
- Lavisse, E. Histoire de France, tome ii. (París, 1903).
- Wallace-Hadrill, J.M., traductor, 1960. The Fourth Book of the Chronicle of Fredegar with its Continuations Connecticut: Greenwood Press.
- Wallace-Hadrill, J.M. The Long-Haired Kings. Londres, 1962.
- Einhard. Annales Regni Francorum.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khilderic III |
- Francs (article principal sobre els regnes francs)
- Dinastia Merovíngia
| Precedit per: Teodoric IV |
Rei dels Francs 743 - 751 |
Succeït per: Pipí el Breu |
Reis merovingis (s. V - VIII) | ||
|---|---|---|
Khilderic I (457 - 481) · Clodoveu I (481 - 511) · Khildebert I (511 - 558) · Clodomir (511 - 524) · Teodoric I (511 - 533) · Teodobert I (533 - 548) · Teodobald (548 - 555) · Clotari I el Vell (511 - 561) · Caribert I (561 - 567) · Guntram de Borgonya (561 - 592) · Sigebert I (561 - 575) · Khildebert II (575 - 595) · Teodobert II (595 - 612) · Teodoric II (595 - 613) · Sigebert II (613) · Khilperic I (561 - 584) · Clotari II el Gran (584 - 623) · Dagobert I (623 - 639) · Caribert II (629 - 632) · Khilperic (632) · Sigebert III (634 - 656) · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661) · Clodoveu II (639–657) · Clotari III (657–673) · Khilderic II (662 - 675) · Teodoric III (675–691) · Dagobert II (675 - 679) · Clodoveu III (675-676) · Clodoveu IV (691–695) · Khildebert III el Just o IV (695–711) · Dagobert III (711–715) · Khilperic II (715–721) · Clotari IV (717 - 719) · Teodoric IV (721–737) · Khilderic III (743–751) |  | |
| ||
