Josep Borrell i Fontelles: diferència entre les revisions
Es desfà la revisió 22062594 de 88.5.164.6 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
== Activitat política == |
== Activitat política == |
||
=== Política estatal === |
=== Política estatal === |
||
[[ |
[[Fitxer:Josep Borrell, secretario de Estado de Hacienda, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros (18 de abril de 1984).jpeg|miniatura|esquerra|Josep Borrell el 1984.]] |
||
Afiliat al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] l'any [[1974]], entre [[1992]] i [[2004]] fou membre de l'Executiva del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] ([[PSC]]) i entre [[1997]] i el [[2000]] membre de l'Executiva Federal del PSOE. |
Afiliat al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] l'any [[1974]], entre [[1992]] i [[2004]] fou membre de l'Executiva del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] ([[PSC]]) i entre [[1997]] i el [[2000]] membre de l'Executiva Federal del PSOE. |
||
Revisió del 03:37, 9 oct 2019
Josep Borrell Fontelles (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1947) és un polític català militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d'Espanya des de 2018. El 2 de juliol de 2019 fou nominat pels caps d'estat i de govern de la UE com a Alt Representant per la Política Exterior comunitària.[1]
Anteriorment fou ministre d'Obres Públiques i Urbanisme entre 1991 i 1996. L'any 2004 fou escollit president del Parlament Europeu, càrrec que ocupà fins al gener del 2007.
Biografia
Va néixer el 24 d'abril del 1947 a la Pobla de Segur, població situada a la comarca del Pallars Jussà. Va iniciar els seus estudis d'enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, però abandonà aquesta universitat l'any 1965 per estudiar enginyeria aeronàutica a la Universitat Politècnica de Madrid. Posteriorment es va doctorar en ciències econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid i amplià els seus estudis a l'Institut francès del Petroli de París i a la Universitat de Stanford (Estats Units d'Amèrica). Interessat en la docència, fou professor d'Anàlisis Econòmiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic de matemàtiques empresarials.
Divorciat de la francesa Carolina Mayeur, amb la qual ha tingut dos fills, en l'actualitat està unit sentimentalment amb Cristina Narbona Ruiz.[2]
Activitat professional
Instal·lat a Madrid, entre 1972 i 1981 va treballar com a enginyer amb la Companyia Espanyola de Petrolis (CEPSA) i hi fou elegit representant sindical.
Activitat política
Política estatal
Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol l'any 1974, entre 1992 i 2004 fou membre de l'Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i entre 1997 i el 2000 membre de l'Executiva Federal del PSOE.
L'any 1979 fou escollit regidor al municipi madrileny de Majadahonda, i entre aquell any i 1982 fou el responsable de política fiscal en l'etapa prèvia a la constitució de la Comunitat de Madrid.
L'any 1982 fou nomenat Secretari General d'Economia en el primer govern de Felipe González, i va ser nomenat l'any 1984 Secretari d'Estat d'Hisenda per Miguel Boyer Salvador, càrrec des del qual va iniciar una trepidant lluita contra el frau fiscal. En les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que repetí en els eleccions de 1989, 1993, 1996, 2000 i 2004. L'any 1991 fou nomenat Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme en substitució de Javier Sáenz de Cosculluela. També li van ser transferides l'any 1993 les competències en Medi Ambient.
Primàries socialistes
Després de la caiguda del poder socialista a mitjans de la dècada del 1990, s'engegà dins el partit socialista una renovació de base que el dugué a presentar-se com a candidat en les eleccions primàries que el PSOE realitzà per escollir el candidat a la presidència del govern en les eleccions generals de l'any 2000. Borrell va guanyar aquestes eleccions primàries el 24 d'abril del 1998, derrotant per un 55% de vots Joaquín Almunia Amann, en aquell moment Secretari General del partit. Finalment, però, va acabar renunciant en favor d'Almunia, a causa de la falta de suport de la direcció del partit, i a la seva suposada responsabilitat en un escàndol de frau fiscal per part d'Ernesto Aguiar i José María Huguet, dos antics col·laboradors seus quan era Secretari d'Estat d'Hisenda.
Entre 1999 i el 2004 fou president del Comitè Parlamentari en Afers Europeus, l'any 2002 va ser un dels representants del Congrés de Diputats en la Convenció per al futur d'Europa encarregada d'elaborar l'esborrany de la Constitució Europea. Borrell va participar dintre d'aquesta en els grups de treball de govern econòmic, Europa social, política exterior i defensa.
Política europea
Va ser cap de llista del PSOE en les eleccions europees de 2004, que va guanyar el seu partit, i que el convertí en eurodiputat al Parlament Europeu. El 20 de juliol del mateix any fou escollit President del Parlament Europeu, obtenint 388 vots gràcies a un acord entre el Partit Popular Europeu (PPE), i el Partit Socialista Europeu (PSE) per a compartir el control del Parlament en el seu mandat de cinc anys, i derrotant el polonès Liberal Bronislaw Geremek (208 vots) i el francès comunista Francis Wurtz (51 vots). En virtut del pacte, exercí el càrrec fins al gener del 2007, moment en el qual fou succeït per l'alemany Hans-Gert Pöttering.
Retirada de la política
Membre del consell d'administració d'Abengoa des del 2009, el 2010 es va convertir en president del seu consell assessor internacional.[3][4][5] Entre el gener de 2010 i el juny de 2012 va ocupar el càrrec de president de l'Institut Universitari Europeu, amb seu a Florència.
El 2015, coincidint amb les eleccions autonòmiques de Catalunya, va publicar juntament amb Joan Llorach el llibre "Las cuentas y los cuentos de la independencia", en el qual tracta de desarticular supòsits del nacionalisme català, sobretot a nivell econòmic (per exemple, el dèficit fiscal o el fals límit del 4% en el dèficit dels estats federats alemanys amb el Govern federal). El 29 d'octubre de 2017 va participar en la manifestació «Tots som Catalunya, per la convivència, seny», organitzada per Societat Civil Catalana.[6]
Borrell va rebutjar ocupar la tercera posició a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament del 21 de desembre en haver-se retirat de la vida política activa. En un míting per al partit durant la campanya electoral va fer unes declaracions polèmiques, afirmant que «abans de cosir les ferides s'han de desinfectar» en relació amb els esdeveniments ocorreguts durant l'octubre d'aquell any.[7]
Ministre d'Exteriors
Després de la moció de censura contra Mariano Rajoy de 2018, per la qual Pedro Sánchez esdevingué president, Borrell acceptà exercir el càrrec de Ministre d'Exteriors.[6]
Vegeu també
- Julio de Benito (periodista assessor de Josep Borrell).
Referències
- ↑ «Josep Borrell se perfila como jefe de la diplomacia europea», 02-07-2019. [Consulta: 2 juliol 2019].
- ↑ «Borrell se encuentra fuera de peligro tras ser hospitalizado con un fuerte dolor de pecho» (en castellà). El País, 19-06-2001 [Consulta: 19 març 2011].
- ↑ Vélez, Antonio M. «Los estrechos vínculos con el poder político no salvan del colapso a Abengoa». Eldiario.es, 25-11-2015.
- ↑ Borrell-Abengoa Voz Populi 19-07-2012
- ↑ Borrel-Abengoa El País 27-02-2012
- ↑ 6,0 6,1 «Josep Borrell accepta ser ministre d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez». CCMA, 04-06-2018. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Borrell: "Abans de cosir les ferides s'han de desinfectar"». El Periódico, 16-12-2017. [Consulta: 4 juny 2018].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Borrell i Fontelles |
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Javier Sáenz de Cosculluela |
Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme 1991 – 1996 |
Succeït per: Rafael Arias-Salgado Montalvo |
Precedit per: Nova creació |
Ministre de Medi Ambient 1991 – 1996 |
Succeït per: Isabel Tocino Biscarolasaga |
Precedit per: Pat Cox |
President del Parlament Europeu 2004 – 2007 |
Succeït per: Hans-Gert Pöttering |
Precedit per: Alfonso Dastís |
Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya Des de 2018- |
Succeït per: (en el càrrec) |
- Persones vives
- Diputats catalans del sud al Parlament Europeu
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Militants del PSC
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Persones de la Pobla de Segur
- Presidents del Parlament Europeu
- Europeistes
- Alumnes de la Universitat Politècnica de Madrid
- Regidors a la Comunitat de Madrid
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (2004-2009)
- Ministres del Govern de Pedro Sánchez
- Majadahonda
- Membres del consell d'administració d'Abengoa