Oca comuna: diferència entre les revisions
m |miniatura|dreta -> |miniatura |
m Informació errònia, es barrejava informació sobre les oques domèstiques en la fitxa d'aquesta espècie salvatge. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
[[File:Anser anser MHNT.ZOO.2010.11.14.3.jpg|thumb| ''Anser anser'' - [[MHNT]]]] |
[[File:Anser anser MHNT.ZOO.2010.11.14.3.jpg|thumb| ''Anser anser'' - [[MHNT]]]] |
||
L''''oca comuna''' (''Anser anser''), també anomenada '''oca salvatge''' a les [[Illes Balears]], és una [[espècie]] d'[[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[anàtids]] i de l'[[ordre]] dels [[anseriformes |
L''''oca comuna''' (''Anser anser''), també anomenada '''oca salvatge''' a les [[Illes Balears]], és una [[espècie]] d'[[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[anàtids]] i de l'[[ordre]] dels [[anseriformes]].<ref name=OCPVB>{{Cita OCPVB|pàgs. 20-21}}</ref> |
||
L'[[oca empordanesa]] és la raça d'oca pròpia de [[Catalunya]]. |
|||
== Morfologia == |
== Morfologia == |
||
De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'[[Europa]] central i oriental segueix residint en extensos [[aiguamoll]]s. |
De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'[[Europa]] central i oriental segueix residint en extensos [[aiguamoll]]s. |
||
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie ''rubirostris'' de [[Sibèria]], en què és rosat) i les seves potes són roses.<ref name=OCPVB/> |
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie ''rubirostris'' de [[Sibèria]], en què és rosat) i les seves potes són roses.<ref name=OCPVB/> |
||
| Línia 23: | Línia 21: | ||
El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.<ref name=OCPVB/> |
El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.<ref name=OCPVB/> |
||
Cria al centre i al nord d'[[Europa]], i és hivernant a l'oest d'Europa i a la [[conca mediterrània]]. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al [[Delta de l'Ebre]] i a altres aiguamolls litorals.<ref name=OCPVB/> |
Cria al centre i al nord d'[[Europa]], i és hivernant a l'oest d'Europa i a la [[conca mediterrània]]. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al [[Delta de l'Ebre]] i a altres aiguamolls litorals. Darrerament ha criat als Aiguamolls de l'Empordà i el Delta del LLobregat.<ref name=OCPVB/> |
||
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març. |
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març. |
||
Revisió del 00:52, 10 oct 2019
Anser anser  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 160 g (pes al naixement) 3,692 kg (pes adult, mascle) 3,237 kg (pes adult, femella) |
| Envergadura | 1,55 m |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679889 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Anserini |
| Gènere | Anser |
| Espècie | Anser anser (Linnaeus, 1758) |
| Distribució | |
 | |
L'oca comuna (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.[1]
Morfologia
De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[1]
- Veu: Notes molt fortes, martillejants, tipus trompeta com el de granja: ahng-ahng-ahng, kang-ank.
- Niu: Al sol parcialment entapissat, en freqüència en illes, 4-6 ous; una niuada; maig-juny.
- Aliment: Pasta;arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals.
- Vol: poderós, cap estès, cap estès en V i llargues fileres.
- Vol lent: Les bandades d'Oca vulgar en vol, són més lentes i pesades que les d'altres Oques, però s'agilitzen quan perden altura abans d'aterrar.
Hàbitat
El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[1]
Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals. Darrerament ha criat als Aiguamolls de l'Empordà i el Delta del LLobregat.[1]
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.
Espècies similars
- Oca de bec curt. (Anser brachyrhynchus)
- Oca pradenca (Anser fabalis).
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca comuna |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.