Assassinat de Sarajevo: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Tipografia |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
La Jove Bòsnia o Mà Negra, com altres fonts diuen que és com s’anomenava el grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, amb pistoles i bombes, per matar a '''l'arxiduc.''' El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així no delatar al seus companys. |
La Jove Bòsnia o Mà Negra, com altres fonts diuen que és com s’anomenava el grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, amb pistoles i bombes, per matar a '''l'arxiduc.''' El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així no delatar al seus companys. |
||
Els 6 conspiradors es van posar al llarg de tot el trajecte de '''l'arxiduc''', amb la finalitat de trobar el moment idoni per acabar amb ell. Dels 6 assassins només 2, van poder fer servir les seves armes, '''Nedelko Cabrijnovic''' i '''Gavrilo Princip''', els altres, sigui per nervis o perquè hi havia un policia a prop o perquè les seves armes van fallar, no van poder complir el seu comès. '''Nedelko Cabrijnovic''' va llançar la seva bomba amb la mala sort que va anar a parar al capo del cotxe de l'arxiduc, fent que la bomba rebotes i acabés a sota del cotxe de darrere. |
Els 6 conspiradors es van posar al llarg de tot el trajecte de '''l'arxiduc''', amb la finalitat de trobar el moment idoni per acabar amb ell. Dels 6 assassins només 2, van poder fer servir les seves armes, '''Nedelko Cabrijnovic''' i '''Gavrilo Princip''', els altres, sigui per nervis o perquè hi havia un policia a prop o perquè les seves armes van fallar, no van poder complir el seu comès. '''Nedelko Cabrijnovic''' va llançar la seva bomba amb la mala sort que va anar a parar al capo del cotxe de l'arxiduc, fent que la bomba rebotes i acabés a sota del cotxe de darrere. Després d’això '''Cabrijnovic''' es va prendre una càpsula de cianur, que estava en mal estat, per la qual cosa, no li va fer efecte, i el van apressar. Degut a l'intent d’assassinat fallint, l'arxiduc, a última hora va decidir anar a l'hospital a veure als afectats de la bomba, en contra dels consells dels seus consellers. I va ser anant cap a l'hospital, quan el cotxe estava aturat, que per casualitat '''Gavrilo Princip''' passava per allà, i en veure l'hereu i la seva esposa tan a prop seu no va voler desaprofitar aquesta oportunitat i va efectuar dos trets, un va ferir l'arxiduc al coll i l'altre va ferir la seva dona a l'estómac.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer |cognom2=Roberts |nom2=Priscilla Mary |títol=World War I: Encyclopedia |volum=vol.1 |url=https://books.google.es/books?id=2YqjfHLyyj8C&pg=PA936&dq=Gavrilo+Princip+sarajevo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjAjMSN3KXQAhUnIMAKHaAVDLQQ6AEILzAB#v=onepage&q=Gavrilo%20Princip%20sarajevo&f=false |llengua=anglès |editorial=1851094202 |data=2005 |pàgines=936 |isbn=1851094202}}</ref> Després d’això, es va intentar suïcidar però les persones que es trobaven al seu voltant li ho van impedir i el van apressar. |
||
Gràcies a les detencions, la [[Mà Negra]] o Jove Bòsnia es va desmantellar i tots van acabar a la presó o executats. |
Gràcies a les detencions, la [[Mà Negra]] o Jove Bòsnia es va desmantellar i tots van acabar a la presó o executats. |
||
Revisió del 00:33, 11 oct 2019
| |||||
| |||||
| Tipus | assassinat de figura pública assassinat polític atemptat amb bomba atac amb armes de foc assassinat de Francesc Ferran d'Àustria casus belli  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | causes de la Primera Guerra Mundial | ||||
| Data | 28 juny 1914 | ||||
| Localització | pont Llatí (Bòsnia i Hercegovina) , Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) | ||||
| Estat | Imperi austrohongarès | ||||
| Objectiu | Francesc Ferran d'Àustria | ||||
| Efectes | Crisi de juliol | ||||
| Víctimes | Francesc Ferran d'Àustria Sofia Chotek von Chotkowa | ||||
| Morts | 2 | ||||
| Ferits | 20 | ||||
| Perpetrador | Gavrilo Princip (assassí) | ||||
| Arma | FN Model 1910 (en)  | ||||
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.
La Jove Bòsnia o Mà Negra, com altres fonts diuen que és com s’anomenava el grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, amb pistoles i bombes, per matar a l'arxiduc. El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així no delatar al seus companys.
Els 6 conspiradors es van posar al llarg de tot el trajecte de l'arxiduc, amb la finalitat de trobar el moment idoni per acabar amb ell. Dels 6 assassins només 2, van poder fer servir les seves armes, Nedelko Cabrijnovic i Gavrilo Princip, els altres, sigui per nervis o perquè hi havia un policia a prop o perquè les seves armes van fallar, no van poder complir el seu comès. Nedelko Cabrijnovic va llançar la seva bomba amb la mala sort que va anar a parar al capo del cotxe de l'arxiduc, fent que la bomba rebotes i acabés a sota del cotxe de darrere. Després d’això Cabrijnovic es va prendre una càpsula de cianur, que estava en mal estat, per la qual cosa, no li va fer efecte, i el van apressar. Degut a l'intent d’assassinat fallint, l'arxiduc, a última hora va decidir anar a l'hospital a veure als afectats de la bomba, en contra dels consells dels seus consellers. I va ser anant cap a l'hospital, quan el cotxe estava aturat, que per casualitat Gavrilo Princip passava per allà, i en veure l'hereu i la seva esposa tan a prop seu no va voler desaprofitar aquesta oportunitat i va efectuar dos trets, un va ferir l'arxiduc al coll i l'altre va ferir la seva dona a l'estómac.[1] Després d’això, es va intentar suïcidar però les persones que es trobaven al seu voltant li ho van impedir i el van apressar.
Gràcies a les detencions, la Mà Negra o Jove Bòsnia es va desmantellar i tots van acabar a la presó o executats.
El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia perquè Sèrbia es va negar a acceptar l'ultimàtum que li va llançar Àustria, fet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya i l'imperi Otomà donarien suport a l'imperi austrohongarès; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Sarajevo |
- ↑ Tucker, Spencer; Roberts, Priscilla Mary. World War I: Encyclopedia (en anglès). vol.1. 1851094202, 2005, p. 936. ISBN 1851094202.