Plòvdiv: diferència entre les revisions
m Majúscules |
|||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
L'any [[342 aC]], portava el nom de ''Pulpudeva'' i els grecs l'anomenaven '''''Eumòlpies''''' o '''''Poneròpolis'''''; fou conquerida per [[Felip II de Macedònia|Filip II de Macedònia]], pare d'[[Alexandre Magne]], que hi va canviar el nom a ''Filipòpolis''. Al [[segle II aC]], fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada ''Trimontium'' i fou capital de la província romana de [[Tràcia (província romana)|Tràcia]]. La ''via militaris'', la via militar més important dels [[Balcans]] passava per '''Trimontium'''. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana. |
L'any [[342 aC]], portava el nom de ''Pulpudeva'' i els grecs l'anomenaven '''''Eumòlpies''''' o '''''Poneròpolis'''''; fou conquerida per [[Felip II de Macedònia|Filip II de Macedònia]], pare d'[[Alexandre Magne]], que hi va canviar el nom a ''Filipòpolis''. Al [[segle II aC]], fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada ''Trimontium'' i fou capital de la província romana de [[Tràcia (província romana)|Tràcia]]. La ''via militaris'', la via militar més important dels [[Balcans]] passava per '''Trimontium'''. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana. |
||
A mitjan [[segle VI]], s'hi establiren els [[eslaus]], que la van anomenar ''Pludin''. No fou fins a l'any [[815]] que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i [[Imperi |
A mitjan [[segle VI]], s'hi establiren els [[eslaus]], que la van anomenar ''Pludin''. No fou fins a l'any [[815]] que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i l'[[l'Imperi Romà d'Orient]]. Fou recuperada pels romans el [[971]]; vers el [[1205]], passà a [[Bulgària]] i fou recuperada pels llatins vers el [[1205]] i convertida en capital del [[ducat de Filipòpolis]], sota els [[duc]]s [[Rainer de Trith]] i després [[Gerard de Strem]], però conquerida pels búlgars, el [[duc|ducat]] no va arribar mai a organitzar-se. Vers el [[1225]], estava altre cop en mans de Bulgària. El [[1263]], els romans la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent, però la van donar a Bulgària el [[1344]] com a preu per l'ajut búlgar de [[Joan V Paleòleg]] en la [[Guerra civil]] romana. |
||
El [[1369]] o el [[1364]], la ciutat és conquerida per les forces l'[[Imperi Otomà]] dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de ''Filibe'' i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un [[Wilaya|wilayat]] i d'una ''[[nahiye]]''. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un [[metropolità]] [[Església Ortodoxa Grega|grec]]. |
El [[1369]] o el [[1364]], la ciutat és conquerida per les forces l'[[Imperi Otomà]] dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de ''Filibe'' i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un [[Wilaya|wilayat]] i d'una ''[[nahiye]]''. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un [[metropolità]] [[Església Ortodoxa Grega|grec]]. |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
Sota el control [[otomà]], '''Plòvdiv''' fou el centre del [[nacionalisme|moviment nacional]] búlgar. L'any [[1878]], la ciutat és alliberada dels otomans; després de la [[Batalla de Plòvdiv]], va esdevenir capital del principat autònom de [[Rumèlia Oriental|Rumèlia oriental]]. L'any [[1885]] la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària. |
Sota el control [[otomà]], '''Plòvdiv''' fou el centre del [[nacionalisme|moviment nacional]] búlgar. L'any [[1878]], la ciutat és alliberada dels otomans; després de la [[Batalla de Plòvdiv]], va esdevenir capital del principat autònom de [[Rumèlia Oriental|Rumèlia oriental]]. L'any [[1885]] la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària. |
||
Passada la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] i ja sota un govern [[comunista]], '''Plòvdiv''' esdevé el centre del moviment [[democràcia|democràtic]] del país, fins a la caiguda del règim comunista, ocorreguda el [[1989]]. |
Passada la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] i ja sota un govern [[comunista]], '''Plòvdiv''' esdevé el centre del moviment [[democràcia|democràtic]] del país, fins a la caiguda del règim comunista, ocorreguda el [[1989]]. |
||
== Persones il·lustres == |
== Persones il·lustres == |
||
Revisió del 07:59, 11 oct 2019
Пловдив (bg)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| País | Bulgària | |||
| Província | província de Plòvdiv | |||
| Municipi | Plovdiv | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 370.975 (2024) (3.637,72 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 101,98 km² | |||
| Banyat per | Maritsa | |||
| Altitud | 164 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Ivan Totev (en)  (2011–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 4000 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 032 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | plovdiv.bg | |||
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plovdiv. Amb una població de 376.785 (2004) és la segona ciutat del país,[1] després de la capital, Sofia. És a les terres baixes de Tràcia, al costat del Maritsa i dels set turons; i al nord-oest del riu Hebros. La població és, predominantment, búlgara tot i que habiten la ciutat minories de gitanos, turcs, jueus i armenis.
Etimologia
El seu nom eslau fou Plòvdiv derivat del traci Pulpudeva (Pulpu = 'Filip', deva = 'ciutat'), que es va deformar en eslau a Paldin o després Plavdin, i finalment Plovdiv. D'altres afirmen que el nom de Plòvdiv apareix per primera vegada al segle XV i deriva probablement de noms més antics de la ciutat: Pulpudeva o Puldin (Пълдин).
Història
Plòvdiv és una de les ciutats més velles d'Europa. Les primeres proves de civilització es remunten al període micènic.
L'any 342 aC, portava el nom de Pulpudeva i els grecs l'anomenaven Eumòlpies o Poneròpolis; fou conquerida per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre Magne, que hi va canviar el nom a Filipòpolis. Al segle II aC, fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada Trimontium i fou capital de la província romana de Tràcia. La via militaris, la via militar més important dels Balcans passava per Trimontium. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana.
A mitjan segle VI, s'hi establiren els eslaus, que la van anomenar Pludin. No fou fins a l'any 815 que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i l'l'Imperi Romà d'Orient. Fou recuperada pels romans el 971; vers el 1205, passà a Bulgària i fou recuperada pels llatins vers el 1205 i convertida en capital del ducat de Filipòpolis, sota els ducs Rainer de Trith i després Gerard de Strem, però conquerida pels búlgars, el ducat no va arribar mai a organitzar-se. Vers el 1225, estava altre cop en mans de Bulgària. El 1263, els romans la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent, però la van donar a Bulgària el 1344 com a preu per l'ajut búlgar de Joan V Paleòleg en la Guerra civil romana.
El 1369 o el 1364, la ciutat és conquerida per les forces l'Imperi Otomà dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de Filibe i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un wilayat i d'una nahiye. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un metropolità grec.
Sota el control otomà, Plòvdiv fou el centre del moviment nacional búlgar. L'any 1878, la ciutat és alliberada dels otomans; després de la Batalla de Plòvdiv, va esdevenir capital del principat autònom de Rumèlia oriental. L'any 1885 la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària.
Passada la Segona Guerra mundial i ja sota un govern comunista, Plòvdiv esdevé el centre del moviment democràtic del país, fins a la caiguda del règim comunista, ocorreguda el 1989.
Persones il·lustres
- Nikola Padevski (1933), Gran Mestre d'escacs.
- Hristo Stòitxkov (1966), futbolista.
Referències
- ↑ «GM Valentina Gunina is second time European Women’s Champion» (en anglès). chessdom.com, 18-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plòvdiv |