Vaira Vīķe-Freiberga: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 7: Línia 7:
A través dels seus dos mandats presidencials, ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en [[2004]], Letònia va assolir entrar a la [[UE]]. És partidària ferma de la [[política]] dels [[Estats Units]] a [[Iraq]]. L'[[abril]] de [[2005]], el [[Secretariat de l'ONU|secretari general de les Nacions Unides]], [[Kofi Annan]] va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de reforma.
A través dels seus dos mandats presidencials, ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en [[2004]], Letònia va assolir entrar a la [[UE]]. És partidària ferma de la [[política]] dels [[Estats Units]] a [[Iraq]]. L'[[abril]] de [[2005]], el [[Secretariat de l'ONU|secretari general de les Nacions Unides]], [[Kofi Annan]] va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de reforma.


[[Fitxer:GW Bush in Riga 2005.jpg|thumbnail|right|250 px|Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, [[George Walker Bush]], amb l'expresident d'Estònia, [[Arnold Rüütel]] i el president de Lituània, [[Valdas Adamkus]].]]
[[Fitxer:GW Bush in Riga 2005.jpg|miniatura|Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, [[George Walker Bush]], amb l'expresident d'Estònia, [[Arnold Rüütel]] i el president de Lituània, [[Valdas Adamkus]].]]


Després dels mesos d'especulació que Vīķi-Freiberga seria la pròxima secretària general de les [[Nacions Unides]], els tres [[estats bàltics]] van anunciar finalment en comú la seva candidatura el [[16 de setembre]] de [[2006]]. Quan es va dirigir a l'[[Assemblea General]], va prometre que ella plantaria cara "als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democràcia, incloent igualtat de gènere". [[Rússia]], membre permanent del [[Consell de Seguretat de l'ONU]], va indicar que no donaria suport a cap candidat [[Europa de l'Est|europeu de l'est]]. Vīķi-Freiberga va rebre el suport del [[president]] dels Estats Units, [[George Walker Bush]] i de la [[Secretari d'Estat dels Estats Units|Secretària d'Estat]] d'aquest país, [[Condoleezza Rice]]. Es pensa que Riga va ser triada per a ser seu de la [[Cimera de Riga de 2006|cimera de l'OTAN en 2006]] gràcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice.
Després dels mesos d'especulació que Vīķi-Freiberga seria la pròxima secretària general de les [[Nacions Unides]], els tres [[estats bàltics]] van anunciar finalment en comú la seva candidatura el [[16 de setembre]] de [[2006]]. Quan es va dirigir a l'[[Assemblea General]], va prometre que ella plantaria cara "als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democràcia, incloent igualtat de gènere". [[Rússia]], membre permanent del [[Consell de Seguretat de l'ONU]], va indicar que no donaria suport a cap candidat [[Europa de l'Est|europeu de l'est]]. Vīķi-Freiberga va rebre el suport del [[president]] dels Estats Units, [[George Walker Bush]] i de la [[Secretari d'Estat dels Estats Units|Secretària d'Estat]] d'aquest país, [[Condoleezza Rice]]. Es pensa que Riga va ser triada per a ser seu de la [[Cimera de Riga de 2006|cimera de l'OTAN en 2006]] gràcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice.

Revisió del 08:54, 11 oct 2019

Infotaula de personaVaira Vīķe-Freiberga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
6a Presidenta de Letònia
8 juliol 1999 – 8 juliol 2007
← Guntis UlmanisValdis Zatlers → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Victòria
Universitat McGill
Universitat de Toronto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Riga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, psicòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montreal, catedràtica (1965–1998) Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeImants Freibergs (en) Tradueix (1960–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Facebook: vvfreiberga Twitter (X): vairavf Modifica el valor a Wikidata

Vaira Vīķe-Freiberga (1 de desembre de 1937 a Riga, Letònia) és una política letona. Fou elegida presidenta de Letònia el 1999 i fou reelegida el 2003. El 8 de juliol de 2007 fou reemplaçada per Valdis Zatlers.

Biografia

Els pares de Vaira Vīķe-Freiberga es van convertir en refugiats a la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'entrada de l'exèrcit soviètic a Letònia. Van marxar el dia d'any nou de 1945 i van viure a Alemanya, Marroc i, finalment, Canadà. Vaira va estudiar a la Universitat de Toronto i en la Universitat de McGill, i es va graduar com a psicòloga en 1965. Va treballar com a professora de psicologia en la Universitat de Mont-real entre 1965 i 1998. En setembre de 2006, la Universitat d'Ottawa li va concedir un doctorat honorari. El 1998 va tornar a Letònia per a dirigir l'Institut Letó, una organització dedicada a promoure el coneixement del letó a l'exterior. Un any més tard, en juny de 1999, va ser escollida president de Letònia. No era candidata a la presidència, però quan el parlament letó no va poder triar un president en la primera volta, Vaira Vīķi-Freiberga va ser escollida president, ja que gaudia d'un gran respecte en el país però no era afiliada a cap partit polític.

A través dels seus dos mandats presidencials, ha estat molt popular a Letònia; el seu grau d'aprovació s'ha estès entre el 70% i el 85%. És coneguda perquè sota la seva presidència, en 2004, Letònia va assolir entrar a la UE. És partidària ferma de la política dels Estats Units a Iraq. L'abril de 2005, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan va nomenar Vīķi-Freiberga com a membre del seu equip de líders polítics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de reforma.

Vaira Vīķe-Freiberga amb el president dels Estats Units, George Walker Bush, amb l'expresident d'Estònia, Arnold Rüütel i el president de Lituània, Valdas Adamkus.

Després dels mesos d'especulació que Vīķi-Freiberga seria la pròxima secretària general de les Nacions Unides, els tres estats bàltics van anunciar finalment en comú la seva candidatura el 16 de setembre de 2006. Quan es va dirigir a l'Assemblea General, va prometre que ella plantaria cara "als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democràcia, incloent igualtat de gènere". Rússia, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, va indicar que no donaria suport a cap candidat europeu de l'est. Vīķi-Freiberga va rebre el suport del president dels Estats Units, George Walker Bush i de la Secretària d'Estat d'aquest país, Condoleezza Rice. Es pensa que Riga va ser triada per a ser seu de la cimera de l'OTAN en 2006 gràcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice.

Està casada amb Imants Freibergs, professor d'informàtica, que és actualment el president de l'Associació Letona de Tecnologia d'Informació i Comunicacions (LIKTA). Es van conèixer a la Toronto, on ell era també un exiliat letó i van tenir unes noces senzilles en aquesta ciutat. Tenen dos fills, Kārlis i Indra.

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Guntis Ulmanis
President de Letònia

19992007
Succeït per:
Valdis Zatlers