Terciari

Fanerozoic

Quaternari

Holocè (0,0117 Ma)

Plistocè (2,58 Ma)

Neogen

Pliocè (5,333 Ma)

Miocè (23,03 Ma)

Paleogen

Oligocè (33,9 Ma)

Eocè (56,0 Ma)

Paleocè (66,0 Ma)

Mesozoic

Cretaci (~ 145,0 Ma)

Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)

Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)

Paleozoic

Permià (298,9 ± 0,15 Ma)

Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)

Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)

Silurià (443,8 ± 1,5 Ma)

Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)

Cambrià (541 ± 1,0 Ma)

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, cobrint el temps des de la fi del Cretaci fa 65 milions d'anys fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys. Va tenir un ús molt estès que encara continua avui en dia; tanmateix, la Comissió Internacional d'Estratigrafia ja no dóna suport a aquest terme, aconsellant en canvi una nomenclatura estratigràfica formal. En lloc del Terciari, es recomana subdividir el Cenozoic en els períodes Paleogen i Neogen. En el seu ús habitual, el Terciari inclou cinc èpoques geològiques - el Paleocè, l'Eocè, l'Oligocè, el Miocè i el Pliocè.

El Terciari cobreix aproximadament el temps entre l'extinció dels dinosaures i l'inici de l'edat glacial més recent. A principis del període, els mamífers van arrabassar als rèptils la posició de vertebrats dominants. Cada època del Terciari va estar marcada per desenvolupaments importants en els mamífers. Els primers homínids, Proconsul i Australopithecus, feren llur aparició. Els tipus moderns d'aus, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats o bé ja existien en començar el període o bé aparegueren poc després. Les famílies modernes de plantes amb flors també varen aparèixer. Els invertebrats marins i els vertebrats marins no mamífers no varen evolucionar gaire.

La deriva continental no va ser especialment important. Gondwana va acabar de fragmentar-se i l'Índia va col·lidir amb la placa eurasiàtica. Amèrica del Sud va connectar-se amb Amèrica del Nord cap a finals del Terciari. L'Antàrtida, que ja estava serparada, va arribar a la seva posició actual al pol sud. Hi va haver una extensa activitat volcànica. El clima es va refredir lentament a partir del Paleocè, passant d'unes temperatures tropicals arreu del món a una extensa glaciació a finals del període.

El terme Terciari va ser usat per primer cop per Giovanni Arduino a principis del segle XVIII. Va classificar els temps geològics en primitiu (o primari), secondari i terciari a partir de les seves observacions geològiques al nord d'Itàlia. Més tard es va afegir un quart període, el Quaternari. El 1828, Charles Lyell va incorporar el període Terciari en el seu propi sistema de classificació, molt més detallat. Va subdividir el període Terciari en quatre èpoques basant-se en el percentatge de mol·luscs moderns que contenia cada estrat. Va utilitzar noms grecs; Eocè, Miocè, Pliocè antic i Pliocè modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regió en què es basen (els Alps i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amèrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren més els mol·luscs com a guia i les èpoques van rebre nous noms i van ser redefinides.