Vlad Țepeș: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.9.14.181. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Enllaços
Línia 4: Línia 4:
'''Vlad Țepeș''' o '''Vlad III''' (en català: Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]].
'''Vlad Țepeș''' o '''Vlad III''' (en català: Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]].


Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'' (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[orde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]].
Era fill de [[Vlad II de Valàquia]], conegut com a ''Vlad Dracul'' (''Vlad el Drac''), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'[[orde del Drac]]. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'[[Imperi Otomà]], va rebre educació a [[Istanbul]].


A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|tractat d'Adrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despietats, i que li varen valdre el malnom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de ''țeapa'', 'estaca'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'[[empalament]] fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'[[Europa]] central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir en els seus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a [[Cantó de Buda|Buda]] durant deu anys. Quan fou alliberat l'any [[1476]], va recuperar el tron de [[Valàquia]], però el mateix any fou mort pels [[Imperi Otomà|otomans]], ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.
A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de [[Valàquia]], a la ribera esquerra del [[Danubi]], declarant-se tributari de [[Mehmet II]] el 1460 pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|tractat d'Adrianòpolis]].<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despietats, i que li varen valdre el malnom de ''Ţepeş'' que alguns estudiosos volen derivar de ''țeapa'', 'estaca'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'[[empalament]] fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'[[Europa]] central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir en els seus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a [[Cantó de Buda|Buda]] durant deu anys. Quan fou alliberat l'any [[1476]], va recuperar el tron de [[Valàquia]], però el mateix any fou mort pels [[Imperi Otomà|otomans]], ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.

Revisió del 10:52, 19 oct 2019

Infotaula de personaVlad Țepeș

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Vlad al III-lea Țepeș Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1428 ↔ 1431 Modifica el valor a Wikidata
Sighișoara (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1476 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMonestir de Snagov Modifica el valor a Wikidata
Voivoda
1460 –
Monarca
Lord of Wallachia (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócristià
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Voivoda Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Drăculești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJustina Szilágyi Modifica el valor a Wikidata
FillsMihnea cel rau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesVlad II Dracul Modifica el valor a Wikidata  i Vasilissa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansRadu cel Frumos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 3118 Modifica el valor a Wikidata

Vlad Țepeș o Vlad III (en català: Vlad l'Empalador) (14311476) fou un voivoda (príncep) de Valàquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476.

Era fill de Vlad II de Valàquia, conegut com a Vlad Dracul (Vlad el Drac), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'orde del Drac. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos a l'Imperi Otomà, va rebre educació a Istanbul.

A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques, va prendre el control de Valàquia, a la ribera esquerra del Danubi, declarant-se tributari de Mehmet II el 1460 pel tractat d'Adrianòpolis.[1] Posteriorment, va canviar de bàndol i, rebent el suport dels hongaresos, va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma que foren cruents i despietats, i que li varen valdre el malnom de Ţepeş que alguns estudiosos volen derivar de țeapa, 'estaca'. I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'empalament fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'Europa central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir en els seus dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a Buda durant deu anys. Quan fou alliberat l'any 1476, va recuperar el tron de Valàquia, però el mateix any fou mort pels otomans, ja que veien en ell un ferm obstacle per al seu domini de la zona.

La llegenda de Dràcula

El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la Dràcula, així com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle XVII, que bevia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les quals extreia la sang.

Tot i que el llibre, l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconeixia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de Transsilvània. Vlad Țepeș, tot i néixer a la ciutat de Sighişoară, mai no va governar en aquesta regió (ja que aquesta es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), sinó al sud, al principat de Valàquia (que està integrat per les regions d'Oltènia i Muntènia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Țepeș va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava els justos i castigava els pecadors. Bram Stoker també es va equivocar en posar nom al seu vampir, ja que en parlar de Dràcula, al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac), que tenia aquest apel·latiu per pertànyer com a cavaller a l'orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad Țepeș.

Referències

  1. (anglès) Karl Marx, Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, The eastern question p.404


Precedit per:
Vlad II
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1448
Succeït per:
Vlad II
Precedit per:
Vlad II de Valàquia
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1456-1462
Succeït per:
Radu cel Frumos
Precedit per:
Basarab Laiotă cel Bătrân
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1476
Succeït per:
Basarab Laiotă cel Bătrân