Ido: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 87: Línia 87:
* [http://www.idofonduro.org/ The IDO foundation for language research in memory of Hellmut Röhnish]
* [http://www.idofonduro.org/ The IDO foundation for language research in memory of Hellmut Röhnish]


{{Llengües construïdes‎}}
{{Llengües construïdes}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 19:26, 22 oct 2019

Infotaula de llenguaIdo
Ido Modifica el valor a Wikidata
CreadorLouis de Beaufront i Louis Couturat Modifica el valor a Wikidata
Dataoctubre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua construïda, llengua auxiliar, esperantido i llengua planificada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius150 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióUniono por la Linguo Internaciona Ido Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1io Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2ido Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ido Modifica el valor a Wikidata
Glottologidoo1234 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAB-db Modifica el valor a Wikidata
IETFio Modifica el valor a Wikidata

Ido /ˈd/ és un llenguatge construït, derivat de l'esperanto reformat, creat per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens. L'ido va ser específicament dissenyat per ser gramaticalment, ortogràficament i lexicogràficament regular, i sobretot fàcil d'aprendre i utilitzar. En aquest sentit, l'ido es classifica com un llenguatge auxiliar internacional construït. És el més reeixit de molts derivats de l'esperanto, anomenats [Esperantid]s.

L'ido va ser creat el 1907 per un desig de reformar els defectes percebuts a l'esperanto, llengua que havia estat creada 20 anys abans per facilitar la comunicació internacional. El nom de l'idioma traça el seu origen a la paraula esperant ido, que significa "descendència",[1] ja que el llenguatge és un "descendent" de l'esperanto. Després dels seus inicis, Ido va obtenir el suport d'alguns en la comunitat esperantista, però després de la mort sobtada el 1914 d'un dels seus defensors més influents, Louis Couturat, va declinar en popularitat. Hi va haver dues raons per a això: en primer lloc, l'aparició de cisells posteriors derivats de projectes de reforma competidors; i segon, una manca general de consciència de l'Ido com a candidat a una llengua internacional. Aquests obstacles van afeblir el moviment i no va ser fins a l'ascens d'Internet que va començar a recuperar l'impuls.

Ido usa les mateixes 26 lletres que l'alfabet anglès (llatí), sense cap diacrític. Agafa el seu vocabulari d'anglès, francès, alemany, italià, llatí, rus i espanyol, i és àmpliament intel·ligible per a aquells que han estudiat l'esperanto.

Diverses obres de literatura s'han traduït a l'ido, incloent el Petit Príncep i l'Evangeli de Lluc. A partir de l'any 2000, hi havia uns 100-200 parlants d'Ido en el món.[2]

-
Ido Anglès Italià Francès Alemany Rus Castellà
bona good ("bonus") buono bon gut ("Bonus") khoroshiy (хороший) bueno
donar give ("donate") dare ("donare") donner geben dat (дать), darit (дарить) dar, donar
filtrar filter filtrare filtrer filtern filtrovat (фильтровать) filtrar
gardeno garden giardino jardin Garten sad (caд) jardín
kavalo horse ("cavalry") cavallo cheval Pferd ("Kavallerie") loshad, kobyla (лошадь, кобыла) caballo
maro sea ("marine") mare mer Meer more (море) mar
naciono nation nazione nation Nation natsija (нация) nación
studiar study studiare étudier studieren izuchat, (изучать) estudiar
yuna young ("juvenile") giovane jeune jung yunyi, molodoy (юный, молодой) joven

Parenostre (exemple):

Ido

Patro nia, qua esas en la cielo,
tua nomo santigesez;
tua regno advenez;
tua volo facesez
quale en la cielo, tale anke sur la tero.
Donez a ni cadie l'omnadiala pano,
e pardonez a ni nia ofensi,
quale anke ni pardonas a nia ofensanti,
e ne duktez ni aden la tento,
ma liberigez ni del malajo.

Referències

  1. «Esperanto-English Dictionary». [Consulta: 12 febrer 2012].
  2. Blanke (2000), cited in Sabine Fiedler "Phraseology in planned languages", Phraseology / Phraseologie, Walter de Gruyter 2007. pp. 779.
  1. L. Couturat, L. Leau. Delegation pour l'adoption d'une Langue auxiliare internationale (15–24 October 1907). Coulommiers: Imprimerie Paul Brodard, 1907

Enllaços externs

Guia de viatges de Ido a Wikivoyage.
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Ido.
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Ido.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ido