Sant Llorenç del Munt: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
S'ha afegit un paràgraf on es parla de la vegetació potencial i actual del massís. |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
}} |
}} |
||
'''Sant Llorenç del Munt'''<ref>{{GEC|0060193|Sant Llorenç del Munt}}</ref> és un massís situat entre les comarques catalanes del [[Vallès Occidental]] i el [[Bages]]. Pertany a la [[Serralada Prelitoral Catalana]]. Els cims principals són [[el Montcau]] (1.056,8 m), [[La Mola (Vallès Occidental)|la Mola]] (1.104 m),<ref>{{GEC|0043118|la Mola}}</ref> on hi ha el [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] i [[la Castellassa]] (856 m).<ref>{{GEC|0016000|la Castellassa}}</ref> Juntament amb la [[Serra de l'Obac (Bages)|serra de l'Obac]], conforma el [[Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac]]. |
'''Sant Llorenç del Munt'''<ref>{{GEC|0060193|Sant Llorenç del Munt}}</ref> és un massís situat entre les comarques catalanes del [[Vallès Occidental]] i el [[Bages]]. Pertany a la [[Serralada Prelitoral Catalana]]. Els cims principals són [[el Montcau]] (1.056,8 m), [[La Mola (Vallès Occidental)|la Mola]] (1.104 m),<ref>{{GEC|0043118|la Mola}}</ref> on hi ha el [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] i [[la Castellassa]] (856 m).<ref>{{GEC|0016000|la Castellassa}}</ref> Juntament amb la [[Serra de l'Obac (Bages)|serra de l'Obac]], conforma el [[Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac]]. |
||
[[ |
[[Fitxer:Sant Llorenç del Munt des de Can Boada.jpg|miniatura|esquerra|Sant Llorenç del Munt des de [[Can Boada (Terrassa)|Can Boada]] ([[Terrassa]]), amb el monestir al cim]] |
||
El [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] és un edifici [[romànic]] del [[segle XI]]. Els orígens de l'edifici es remunten cap a mitjan [[segle X]], al voltant del [[958]], quan apareix la primera menció documental d'una casa eclesiàstica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, situats al cim de la muntanya. |
El [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] és un edifici [[romànic]] del [[segle XI]]. Els orígens de l'edifici es remunten cap a mitjan [[segle X]], al voltant del [[958]], quan apareix la primera menció documental d'una casa eclesiàstica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, situats al cim de la muntanya. |
||
Destaca al massís el relleu de la [[cova del Drac(Sant Llorenç del Munt)|cova del Drac]], situat al municipi de Sant Llorenç Savall.<ref>{{GEC|0022928|cova del Drac}}</ref> |
Destaca al massís el relleu de la [[cova del Drac(Sant Llorenç del Munt)|cova del Drac]], situat al municipi de Sant Llorenç Savall.<ref>{{GEC|0022928|cova del Drac}}</ref> |
||
== Vegetació == |
|||
La vegetació potencial del massís es podria dividir en tres grans parts: la mediterrània, la de ribera i l'atlàntica. |
|||
La primera seria dominada pels alzinars ([[Alzina|Quercus ilex]]) i ocuparia la major part del massís, sobretot als solells o llocs on el sòl és menys profund. També hi hauria rouredes submediterrànies de roure martinenc ([[Roure martinenc|Quercus pubescens]]) i roure català ([[Roure cerrioide|Quercus cerrioides]]) a les obagues. |
|||
La vegetació de ribera, formada per diverses espècies de salzes, oms, àlbers, etc, es desenvoluparia a les ribes de rieres i rierols del massís, sense ser gaire representatives aquestes formacions degut a l'ausència de rius amb més cabal. |
|||
Finalment, la vegetació atlàntica es desenvoluparia de forma reduïda en les obagues culminals del massís, propiciada per la pluja abundant, la frescor i la humitat. Estaria formada per claps de fageda ([[Faig|Fagus sylvatica]]) i de rouredes de roure de fulla gran ([[Roure de fulla gran|Quercus petraea]]). |
|||
Actualment, però, degut a la substitució dels boscos originaris per fer vinya degut a l'alta demanda d'aiguardent del segle XIX i el posterior abandonament, la major part de les terres han estat substituïdes per pinedes de pi blanc ([[Pi blanc|Pinus halepensis]]) i pinassa ([[Pinassa|Pinus nigra]]), les quals algunes han patit grans incendis i es troben en recuperació o bé en forma de comunitats arbustives com ara màquies. L'alzinar ha quedat arraconat a les zones internes del massís, tot i que molt degradat degut al carboneig continu al que se l'ha sotmès. Les rouredes han estat pràcticament destruïdes en la seva totalitat, només en queda un petit bosc de roure de fulla gran al Sot de les Teixoneres, amb un gran faig, testimonis de la vegetació eurosiberiana que hi va haver al massís fins a temps recents. |
|||
Altres plantes que creixen al massís són el pi pinyer ([[Pi pinyer|Pinus pinea]]), el pi roig ([[Pi roig|Pinus sylvestris]]), el boix [[Boix comú|(Buxus sempervirens]]), el grèvol ([[Grèvol|Ilex aquifolium]]), l'orella d'ós ([[Orella d'ós|Ramonda myconi]]), l'arboç ([[Arbocer|Arbutus unedo]]), el romaní ([[Romaní (planta)|Rosmarinus officinalis]])... |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 18:16, 25 oct 2019
| ||||
| Tipus | Serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), Sabadell (Vallès Occidental), Terrassa (Vallès Occidental) i Vacarisses (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Serralada | Prelitoral | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.104 m | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 9 juliol 1970 | |||
| Identificador | RI-54-0000030 | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | Desconeguda | |||
| Ruta normal | Camí dels Monjos | |||
Sant Llorenç del Munt[1] és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages. Pertany a la Serralada Prelitoral Catalana. Els cims principals són el Montcau (1.056,8 m), la Mola (1.104 m),[2] on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt i la Castellassa (856 m).[3] Juntament amb la serra de l'Obac, conforma el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El monestir de Sant Llorenç del Munt és un edifici romànic del segle XI. Els orígens de l'edifici es remunten cap a mitjan segle X, al voltant del 958, quan apareix la primera menció documental d'una casa eclesiàstica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, situats al cim de la muntanya.
Destaca al massís el relleu de la cova del Drac, situat al municipi de Sant Llorenç Savall.[4]
Vegetació
La vegetació potencial del massís es podria dividir en tres grans parts: la mediterrània, la de ribera i l'atlàntica.
La primera seria dominada pels alzinars (Quercus ilex) i ocuparia la major part del massís, sobretot als solells o llocs on el sòl és menys profund. També hi hauria rouredes submediterrànies de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure català (Quercus cerrioides) a les obagues.
La vegetació de ribera, formada per diverses espècies de salzes, oms, àlbers, etc, es desenvoluparia a les ribes de rieres i rierols del massís, sense ser gaire representatives aquestes formacions degut a l'ausència de rius amb més cabal.
Finalment, la vegetació atlàntica es desenvoluparia de forma reduïda en les obagues culminals del massís, propiciada per la pluja abundant, la frescor i la humitat. Estaria formada per claps de fageda (Fagus sylvatica) i de rouredes de roure de fulla gran (Quercus petraea).
Actualment, però, degut a la substitució dels boscos originaris per fer vinya degut a l'alta demanda d'aiguardent del segle XIX i el posterior abandonament, la major part de les terres han estat substituïdes per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra), les quals algunes han patit grans incendis i es troben en recuperació o bé en forma de comunitats arbustives com ara màquies. L'alzinar ha quedat arraconat a les zones internes del massís, tot i que molt degradat degut al carboneig continu al que se l'ha sotmès. Les rouredes han estat pràcticament destruïdes en la seva totalitat, només en queda un petit bosc de roure de fulla gran al Sot de les Teixoneres, amb un gran faig, testimonis de la vegetació eurosiberiana que hi va haver al massís fins a temps recents.
Altres plantes que creixen al massís són el pi pinyer (Pinus pinea), el pi roig (Pinus sylvestris), el boix (Buxus sempervirens), el grèvol (Ilex aquifolium), l'orella d'ós (Ramonda myconi), l'arboç (Arbutus unedo), el romaní (Rosmarinus officinalis)...
Vegeu també
Referències
- ↑ «Sant Llorenç del Munt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Llorenç del Munt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Llorenç del Munt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Llorenç del Munt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- santllorencdelmunt.com - Inventari d'indrets del parc, amb fotografies, coordenades i informació diversa.
- Digitalització el llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», de mossèn Anton Vergés i Mirassó, publicat a Barcelona l'any 1871 sent el primer llibre monogràfic sobre la muntanya i la seva història.
- Castellassa del Dalmau i Castellassa de Can Torres. - Castellasses.
- Escalada a Sant Llorenç del Munt i l'Obac - Escalada.
- (http://www.lamola.com/ Web oficial del Restaurant La Mola-Entorns-Historia-Parc Natural-Escalada-Rutes)
