Llengües romàniques orientals: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
Línia 14: Línia 14:


=== Exemples d'isoglosses ===
=== Exemples d'isoglosses ===
Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques són:
Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:<ref>{{cite book | first=Rodolfo | last=Ilari | year=2002 | title=Lingüística Românica | page=50 | publisher=Ática | isbn=85-08-04250-7}}</ref>

{| class="wikitable"
==== Llengües italorromàniques ====
!Llatí

!Català
{|class="sortable wikitable collapsible collapsed"
!Italià
!Sicilià
!Romanés
!Dàlmata<ref> [http://starling.rinet.ru/cgi-bin/response.cgi?root=new100&morpho=0&basename=new100\ier\rom&first=0%7C%7C Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global] </ref>
|-
|-
! Latí || Italià || Sicilià
|Capra(m)
|cabra
|ca(p)ra
|cra(p)a
|ca(p)ră
|kuo(p)ra
|-
|-
|Apes || a'''p'''e || la'''p'''a
|Sapone
|sabó
|sa(p)one
|sa(p)uni
|să(p)un
|suo(p)on
|-
|-
|Acquam || ac'''q'''ua || ac'''q'''ua
|Cepulla(m)
|ceba
|ci(p)ulla
|ci(p)udda
|cea(p)ă
|či(p)uala
|-
|-
|Aiutare || aiu'''t'''are || aju'''t'''ari
|Formica(m)
|formiga
|formi(c)a
|formi(c)a
|formi(c)ă
|fuarmi(k)a
|-
|-
|Amicum || ami'''c'''o || ami'''c'''u
|Oricla(m)
|orella
|orec(ch)io
|arec(ch)ia
|ure(ch)
|ora(k)la
|-
|-
|Caput || ca'''p'''o || ca'''p'''u
|Focu(m)
|foc
|fuo(c)o
|fo(c)o
|fo(c)
|fu(k)
|-
|-
|Capram || ca'''p'''ra || cra'''p'''a
|Rota(m)
|roda
|ruo(t)a
|ro(t)a
|rosegui(t)a
|rua(t)a
|-
|-
|Cepullam || ci'''p'''ulla || ci'''p'''udda
|Status
|estat
|sta(t)o
|sta(t)o
|sta(t)
|sta(t)
|-
|-
|Caecum || cie'''c'''o || cie'''c'''u
|Petra(m)
|-
|pedra
|Catenam || ca'''t'''ena || ca'''t'''ena
|peu(t)ra
|-
|pe(t)ra
|Estatum || sta'''t'''o || sta'''t'''u
|pia(t)ră
|-
|pi(t)ra
|Escutum || scu'''t'''o || scu'''t'''u
|-
|Gelatum || gela'''t'''o || gela'''t'''u
|-
|Formicam || formi'''c'''a || formi'''c'''a
|-
|Orticam || orti'''c'''a || orti'''c'''a
|-
|Oculum || o'''cch'''io || o'''cch'''iu
|-
|Oriclam || ore'''cch'''io || are'''ch'''ia
|-
|Focum || fuo'''c'''o || fo'''c'''u
|-
|Rotam || ruo'''t'''a || ro'''t'''a
|-
|Petram || pie'''t'''ra || pe'''t'''ra
|-
|Nepotem || ni'''p'''o'''t'''e || ni'''p'''o'''t'''i
|-
|Seculum || se'''c'''olo || se'''c'''ulu
|-
|Sapere || sa'''p'''ere || sa'''p'''eri
|-
|Sapone || sa'''p'''one || sa'''p'''uni
|-
|Digitus || di'''t'''o || di'''t'''u
|-
|Ripam || ri'''p'''a || ri'''p'''a
|-
|Vitam || vi'''t'''a || vi'''t'''a
|-
|Eclesiam || '''ch'''iesa || '''c'''rèsia
|-
|Maturum || ma'''t'''uro || ma'''t'''uru
|-
|Tepidus || tie'''p'''ido || te'''p'''idu
|-
|Geniculum || gino'''cch'''io || gino'''cch'''iu
|-
|Securum || si'''c'''uro || si'''c'''uru
|-
|Scopam || sco'''p'''a || sco'''p'''a
|}
|}

Exemples de formació del plural:
==== Llengües balcorrumanes ====
{| class="wikitable"

!Llatí
{|class="sortable wikitable collapsible collapsed"
!Català
|-
!Italià
!Latí || Romanès
!Sicilià
|-
!Romanés
|Aiutare || aju'''t'''or
!Dàlmata
|-
|Capram || ca'''p'''ră
|-
|Caput || ca'''p'''
|-
|Cepullam || cea'''p'''ă
|-
|Catenam || ca'''t'''enă
|-
|Estatum || sta'''t'''
|-
|Escutum || scu'''t'''
|-
|Formicam || formi'''c'''ă
|-
|Focum || fo'''c'''
|-
|Orticam || urzi'''c'''a
|-
|Petram || pia'''t'''ră
|-
|Rotam || rua'''t'''ă
|-
|Vitam || via'''t'''a
|-
|Sapone || sa'''p'''un
|-
|Nepotem || ne'''p'''o'''t'''
|-
|Oculum || o'''ch'''i
|-
|Oriclam || ure'''ch'''e
|-
|Geniculum || genun'''ch'''i
|-
|Seculum || se'''c'''ol
|-
|Manducare || man'''c'''ă
|-
|Maturum || ma'''t'''ur
|-
|Leporem || ie'''p'''ure
|-
|Lacum || la'''c'''
|-
|Soldatum || solda'''t'''
|-
|Securum || se'''c'''ur
|-
|Lupus || lu'''p'''u
|}

==== Dàlmata ====

{|class="sortable wikitable collapsible collapsed"
!Latí || Dàlmata<ref>[http://starling.rinet.ru/cgi-bin/response.cgi?root=new100&morpho=0&basename=new100\ier\rom&first=0%7C Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global]</ref>
|-
|Acquam || a'''q'''ua
|-
|Amicum || ami'''c'''
|-
|Capram || kuo'''p'''ra
|-
|Caput || ca'''p'''
|-
|Cepullam || ĉip'''p'''oala
|-
|Catus || kuo'''t'''
|-
|Sapere || suo'''p'''ar
|-
|Formicam || fuarmi'''k'''a
|-
|Soldatum || saulda'''t'''
|-
|Rotam || rua'''t'''a
|-
|Vitam || vi'''t'''a
|-
|Focum || fu'''c'''
|-
|Petram || pi'''t'''ra
|-
|Manducare || man'''k'''uor
|-
|Nepotem || ni'''p'''ua'''t'''
|-
|Oculum || o'''k'''ul
|-
|Oriclam || ora'''k'''la
|-
|Gelatum || gela'''t'''
|-
|-
|Geniculum || geni'''k'''uala
|Stella, Stellae
|estels
|stelle
|stelle
|stele
|stale
|-
|-
|Lupus || lau'''p'''
|Lupu(m), Lupi
|llops
|lupi
|lupi
|lupi
|laupi
|-
|-
|Securum || se'''c'''ur
|Homo, Homines
|homes
|uomini
|omini
|oamini
|jomini
|}
|}


Revisió del 02:22, 28 oct 2019

Infotaula de família lingüísticaLlengües romàniques orientals
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques Modifica el valor a Wikidata

Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanés, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans. Mentre que les llengües romàniques situades al nord i oest de la línia com l'espanyol, portugués, francés, català, occità entre més varietats en pertandrien a la branca occidental.[1]

Cal distingir dos termes per a les llengües romàniques orientals:

  • 1) El terme es refereix a les varietats situades al sud i est de la línia Massa-Senigallia i la seua distribució abasta Romania, Moldàvia, determinades zones dels Balcans, centre i sud d'Itàlia i l'illa de Còrsega, que comparteixen certes isoglosses úniques dins la Romània, de manera que llengües com l'italià estàndard, napolità i sicilià també serien llengües romàniques orientals.
  • 2) El terme es refereix únicament a les llengües balcanoromàniques, que inclou les llengües balcanoromaneses i el dàlmata, llengües romàniques utilitzades als Balcans.[2]

Isoglosses

  • La principal característica és que conserven les oclusives sordes intervocàliques /p, k, t/ en contraposició al romànic occidental, que les sonoritza o perd.
  • Usen exclusivament els plurals (-e, -i) derivats del plural nominatiu del llatí.
  • Palatalització dels grups llatins (ci, ce) cap a un (/tʃ/) i els grups (ti, te) evolucionaren a (ts) i contrasta amb el romànic occidental, en què tots dos grups evolucionaren a (/s/, /z/ /θ/) respectivament.[3]
  • També les llengües romàniques orientals són més conservadores en aspectes fonètics i gramaticals que les occidentals.[4]

Exemples d'isoglosses

Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:[5]

Llengües italorromàniques

Llengües balcorrumanes

Dàlmata

Classificació

Llengües romàniques extintes que degueren pertànyer a aquesta branca

Notes

  1. ↑ Inclou el moldau, considerat una llengua separada del romanés.
  2. ↑ Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanés, meglenoromanés i istroromanés) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanés; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda.
  3. ↑ A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos.
  4. ↑ A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard.
  5. ↑ També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard.
  6. ↑ També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats.
  7. ↑ També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.

Referències

  1. ↑ Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3
  2. ↑ Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989, ISBN 973-29-0043-1
  3. ↑ Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53.
  4. ↑ Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
  5. ↑ Ilari, Rodolfo. Lingüística Românica. Ática, 2002, p. 50. ISBN 85-08-04250-7. 
  6. ↑ Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global
  7. ↑ Glottolog: llengües romàniques orientals.
  8. ↑ Glottolog lenguas italo-dálmatas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_romàniques_orientals&oldid=22183287»