Madina Salim: diferència entre les revisions
m Majúscules |
m Plantilla |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Madínat Sàlim''' —en [[àrab]] '''مدينة سالم''', ''Madīnat Sālim''— era la capital musulmana d'[[ath-Thaghr al-Àwsat]] (''marca mitja''), construïda sobre la [[Ocilis]] [[Imperi Romà|romana]]<ref>{{es}} [http://www.castillosdesoria.com/medinaceli.htm Castillos de Soria]</ref> i que es correspon amb l'actual [[Medinaceli]]. |
'''Madínat Sàlim''' —en [[àrab]] '''مدينة سالم''', ''Madīnat Sālim''— era la capital musulmana d'[[ath-Thaghr al-Àwsat]] (''marca mitja''), construïda sobre la [[Ocilis]] [[Imperi Romà|romana]]<ref>{{es}} [http://www.castillosdesoria.com/medinaceli.htm Castillos de Soria]</ref> i que es correspon amb l'actual [[Medinaceli]]. |
||
La ciutat es va repoblar per [[Salim Ibn Waramai|Sàlim ibn Waramai]], un [[berber]] [[masmuda]], reutilitzant-ne la muralla romana en ruïnes i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Era una posició estratègica pels omeies i [[al-Idrissí]] la descriu com una ciutat gran amb moltes cases, jardins i hortes. L'[[alcassaba]] de la vila, de doble recinte trapezoïdal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, però avui només resten les corts per als [[cavalls]] del soterrani. Al segle IX es va començar a despoblar i estava quasi abandona quan fou restaurada pel califa [[Abd-ar-Rahman III]] (929-961), segons un testimoni citat per [[Ibn Idhari|Ibn Idharí]] el 946. La reconstrucció la va fer el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí|Ghàlib]] i hi van participar totes les guarnicions de la zona. Al segle |
La ciutat es va repoblar per [[Salim Ibn Waramai|Sàlim ibn Waramai]], un [[berber]] [[masmuda]], reutilitzant-ne la muralla romana en ruïnes i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Era una posició estratègica pels omeies i [[al-Idrissí]] la descriu com una ciutat gran amb moltes cases, jardins i hortes. L'[[alcassaba]] de la vila, de doble recinte trapezoïdal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, però avui només resten les corts per als [[cavalls]] del soterrani. Al segle IX es va començar a despoblar i estava quasi abandona quan fou restaurada pel califa [[Abd-ar-Rahman III]] (929-961), segons un testimoni citat per [[Ibn Idhari|Ibn Idharí]] el 946. La reconstrucció la va fer el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí|Ghàlib]] i hi van participar totes les guarnicions de la zona. Al {{segle|X}} fou el lloc d'on sortien normalment les expedicions contra els cristians i quan convenia era el lloc on es replegaven. Ghàlib va restar governador de la ciutat i de tota la Marca Mitjana fins a la pujada al poder d'Almansor que el va eliminar. [[Almansor]], fugint de la derrota de la [[batalla de Calatañazor]], va anar a morir a Madínat Sàlim el [[10 d'agost]] del [[1002]], però es desconeix la ubicació de la tomba. |
||
Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El [[1083]] la va ocupar [[Alfons VI de Castella]], però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per [[Alvar Fáñez]] el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per [[Alfons I d'Aragó]] el [[1123]] amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella. |
Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El [[1083]] la va ocupar [[Alfons VI de Castella]], però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per [[Alvar Fáñez]] el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per [[Alfons I d'Aragó]] el [[1123]] amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella. |
||
Revisió del 19:46, 28 oct 2019
Madínat Sàlim —en àrab مدينة سالم, Madīnat Sālim— era la capital musulmana d'ath-Thaghr al-Àwsat (marca mitja), construïda sobre la Ocilis romana[1] i que es correspon amb l'actual Medinaceli.
La ciutat es va repoblar per Sàlim ibn Waramai, un berber masmuda, reutilitzant-ne la muralla romana en ruïnes i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Era una posició estratègica pels omeies i al-Idrissí la descriu com una ciutat gran amb moltes cases, jardins i hortes. L'alcassaba de la vila, de doble recinte trapezoïdal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, però avui només resten les corts per als cavalls del soterrani. Al segle IX es va començar a despoblar i estava quasi abandona quan fou restaurada pel califa Abd-ar-Rahman III (929-961), segons un testimoni citat per Ibn Idharí el 946. La reconstrucció la va fer el general Ghàlib i hi van participar totes les guarnicions de la zona. Al segle x fou el lloc d'on sortien normalment les expedicions contra els cristians i quan convenia era el lloc on es replegaven. Ghàlib va restar governador de la ciutat i de tota la Marca Mitjana fins a la pujada al poder d'Almansor que el va eliminar. Almansor, fugint de la derrota de la batalla de Calatañazor, va anar a morir a Madínat Sàlim el 10 d'agost del 1002, però es desconeix la ubicació de la tomba.
Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El 1083 la va ocupar Alfons VI de Castella, però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per Alvar Fáñez el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per Alfons I d'Aragó el 1123 amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.
No s'ha de confondre amb Madínat Ibn as-Sàlim que és la moderna Grazalema a la província de Sevilla.
Referències
- ↑ (castellà) Castillos de Soria