Joan Plowright: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant plantilla tcmdb ara redundant
m eliminant plantilla ibdb ara redundant
Línia 230: Línia 230:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* {{ibdb nom| id=56298}}
* {{tvtome people| id=joan-plowright}}
* {{tvtome people| id=joan-plowright}}
* {{screenonline nom| id=518866}}
* {{screenonline nom| id=518866}}

Revisió del 23:13, 28 oct 2019

Infotaula de personaJoan Plowright
Biografia
NaixementJoan Ann Plowright
28 d'octubre de 1929 (1929-10-28) (94 anys)
Brigg, Anglaterra
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
FormacióBristol Old Vic Theatre School
St Lawrence Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –  2009 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoger Gage (1953-1960)
Laurence Olivier (1961-1989)
FillsTamsin Olivier
 ( Laurence Olivier)
Richard Olivier
 ( Laurence Olivier)
Julie-Kate Olivier
 ( Laurence Olivier) Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Ernest Plowright Modifica el valor a Wikidata  i Daisy Margaret Burton Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0687506 Allocine: 3889 Rottentomatoes: celebrity/joan_plowright Allmovie: p57101 TCM: 153328 TV.com: people/joan-plowright IBDB: 56298 TMDB.org: 23709 Modifica el valor a Wikidata

Joan Plowright, Baronessa Olivier de Brighton, DBE (Brigg, Lincolnshire, Regne Unit, 28 d'octubre de 1929) és una actriu britànica.

Biografia

Des de jove va manifestar interès cap al teatre, i va intervenir cap a finals dels anys quaranta en obres com Si les parets parlessin i Mayor Barbara.

Finalitzades aquestes representacions, Joan Plowright va ingressar en The Bristold Old Vic, on va romandre entre 1950 i 1952. Conclosa la seva formació professional, va contreure matrimoni amb Roger Gage. El 1954 va debutar a Londres amb The Duenna, a la qual seguirien peces com The Chairs i El gresol, basada en la peça d'Arthur Miller, en la qual s'abordava de forma metafòrica una denúncia cap a la caça de bruixes empresa pel senador McCarthy a finals dels quaranta, alhora que proposava un discurs sobre la importància de dir la veritat.

Mentrestant va iniciar els seus primers passos al cinema amb una breu actuació a Moby Dick (John Huston, 1956), i en un thriller dirigit per Joseph Lossey. Per aquestes dates es va sumar a la Companyia de Teatre Nacional.

El 1958 Joan va obtenir la seva primera candidatura als Premis Tony per l'animador, obra teatral que ella mateixa protagonitzaria al cinema al costat de Laurence Olivier el 1960, any en el qual tots dos representarien -al costat de la dona d'aquest últim (Vivien Leigh)- Rhinocero, dirigida per Orson Welles.

Aquest any, d'intensa activitat professional va coincidir amb el seu divorci. Olivier a l'any següent es va separar de Vivien i es va casar amb Joan, que s'enduria aquest any el Tony per The Taste of Honey.

El 1962 va néixer el primer fill del matrimoni, Richard Olivier. Després del part, Joan va obtenir dues ocasions de lluïment a Saint Joan, en la qual va interpretar a Joana d'Arc, i a Oncle Vania d'Anton Txejov, en la qual va incorporar a Sonya, una dona enamorada, l'ancià marit de la qual dificultava la consecució de la seva felicitat.

El 1966, després del naixement de la seva filla (Juliet Kate Olivier), va protagonitzar la versió teatral de Molt soroll per no res, en el mateix paper que un any abans Maggie Smith havia representat: Beatrice, dona d'enginy i caràcter, que al final acceptava casar-se amb el seu amic-rival Benedicto. Frank Finlay, Derek Jacobi i Robert Stephens van ser els seus companys de repartiment. Sense proposar-li-ho, Joan Plowright començava a configurar-se com una actriu destinada a interpretar a dones actives, amb capacitat per dirigir la vida dels altres, però que en el fons amagaven un cor d'or, així com Judi Dench començava a destacar-se com un rostre associat a l'alta cultura anglesa, donada la seva adscripció a peces que en aquells dies gaudien de prestigi.

A l'any següent va interpretar l'obra de Molière Tartuf, o l'impostor

El 1969, convertida ja en una actriu respectada per la crítica, va dirigir tres obres de teatre: Evasion of Women, Rites i The Travails of Sancho Panza.

El 1970 va ser dirigida pel seu marit en la pel·lícula Les tres germanes, després del rodatge de les quals va pujar de nou als escenaris amb El mercader de Venècia.

El 1975 va obtenir el seu major èxit amb La gavina, en la qual va compartir escenari amb Alan Bates i Helen Mirren.

El 1977 Joan va aconseguir una candidatura al Premi BAFTA a la millor actriu secundària per la pel·lícula Equus, en la qual va encarnar a la pacient ajudant de Richard Burton. En teatre, va estrenar Filumena, una de les seves intervencions més recordades.

El 1984 va compartir protagonisme amb Maggie Smith de l'obra The Way of The World.

El 1986 es va posar en la pell de la Poncia a la casa de Bernarda Alba, la criada testimoni de la tragèdia ideada per Federico García Lorca.

El 1989 Joan va enviduar d'Olivier. Aquest mateix any la seva carrera cinematogràfica, sempre en segon pla fins llavors, va començar a enlairar-se. En efecte, Lawrence Kasdan va sol·licitar els seus serveis per T'estimaré fins que et mati, on l'actriu es va posar en la pell d'una sogra disposada a enverinar al seu gendre (Kevin Kline) a la mínima ocasió.

Barry Levinson la va contractar el 1990 per Avalon, on va interpretar a Eva Krinchinsky, una dona polonesa establerta a Baltimore, que anys després de la Segona Guerra Mundial rep notícies d'un germà al que no coneixia. Aquest perfil que havia conreat en el teatre començava a correspondre's amb el que es llaurava en la pantalla gran. Eva Krinchisky constituïa la peça angular de la seva llar i al final de la seva vida va sofrir l'abandó de la meitat de la seva família, la qual ni tan sols va assistir al seu enterrament.

1992 va ser el seu gran any. Primer va incorporar a la dona de Stalin en un telefilm que portava el nom del dirigent rus. Després es va unir a l'elenc d'Un abril encantat, on va encarnar a Miss Fisher, una dona major aferrada al passat i que després de passar una temporada en la Toscana comprenia que havia de tornar a aprofitar el temps de què disposava, obrint-se a nova gent i experiència. Ambdues interpretacions van ser recompensades amb sengles Globus d'Or i una candidatura a l'Oscar a la millor actriu secundària, que va ser, per a sorpresa de tots els periodistes, per Marisa Tomei.

Arran de la seva renovada popularitat, Joan es va convertir en una actriu secundària freqüent en pel·lícules comercials com Daniel l'entremaliat -en la qual es va posar en la pell de l'amable senyora Wilsonn-, L'últim gran heroi -on tenia una aparició com l'afable propietària d'un cinema-, The Scarlet Letter -on era acusada de bruixa-, 101 dálmates -on donava vida a la fidel Nanny- o Sobreviure a Picasso, on va interpretar a l'àvia de Françoise Gilot, una dona preocupada pel romanç de la seva néta amb Pablo Picasso.

Els seus papers més destacats d'aquesta època van ser els duts a terme en El bec de les vides -on va encarnar a Mrs. Doggy, una dona que dominava la vida del poble i sense complexos per difamar sense pensar-li-ho-, Hotel Sorrento, i Jane Eyre, en la qual va iniciar una llarga col·laboració amb Franco Zeffirelli, qui, satisfet de la seva interpretació com Mrs. Fairfax -una majordoma que pateix en veure la turmentada vida del Senyor Rochester-, la va contractar per protagonitzar Te amb Mussolini. En aquella pel·lícula Joan va defensar el paper de Mary Wallace, una secretària que es feia càrrec de l'educació d'un nen bastardo anomenat Lucca.

El 2001 va escriure les seves memòries And That's Not All i va preparar el seu retorn a les taules amb Absolutly (2003). Al cinema va executar petites comeses en Es va muntar la grossa i Callas Forever, en la qual va incorporar a la periodista Sarah Keller, una amiga de Maria Callas preocupada per l'estat anímic d'aquesta.

El 2005 va aconseguir un paper protagonista en Mrs. Palfrey At Claremont, en la qual Joan va interpretar a una dona major que entaulava una amistat amb un jove solitari. A la fi d'any, l'actriu va rebre una candidatura als Golden Satellites.

Filmografia

Any Títol Paper Notes
1951 Sara Crewe Winnie 4 episodis
1954 Sunday Night Theatre Adriana Episodi: "The Comedy of Errors"
1955 Moby Dick—Rehearsed Actriu jove/Pip Pel·lícula incompleta i perduda
1956 Moby Dick Dona de Starbuck No surt als crèdits
1957 Sword of Freedom Lisa Giocondo Episodi: "The Woman in the Picture"
1957 Time Without Pity Agnes Cole
1959 The School for Scandal Lady Teazle Drama TV
1960 The Entertainer Jean Rice
1963 L'oncle Vània Sonya
1969 ITV Saturday Night Theatre: Twelfth Night Viola Drama TV
1970 ITV Playhouse Lisa Episodi: "The Plastic People"
1970 Three Sisters Masha
1973 The Merchant of Venice Portia Drama TV
1977 Equus Dora Strang Nominació − BAFTA a la millor actriu secundària
1978 Daphne Laureola Lady Pitts Drama TV
1978 Saturday, Sunday, Monday Rosa Drama TV
1980 The Diary of Anne Frank Mrs. Frank Telefilm
1982 Brimstone & Treacle Norma Bates
1982 All for Love Edith Episodi: "A Dedicated Man"
1982 Britannia Hospital Phyllis Grimshaw
1983 Wagner Mrs. Taylor Episodi: "1.2"
1985 Revolució (Revolution) Mrs. McConnahay
1986 The Importance of Being Earnest Lady Bracknell Drama TV
1987 Theatre Night Meg Bowles Episodi: "The Birthday Party"
1988 Drowning by Numbers Cissie Colpitts 1
1988 The Dressmaker Nellie
1989 And a Nightingale Sang Mam Telefilm
1990 Avalon Eva Krichinsky
1990 T'estimo fins a la mort (I Love You to Death) Nadja
1990 Sophie Sophie Telefilm
1991 The House of Bernarda Alba La Poncia Telefilm
1992 Stalin Olga Telefilm
Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm
Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm
1992 Driving Miss Daisy Daisy Wethan Telefilm
1992 Un abril màgic (Enchanted April) Mrs. Fisher Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominació − Oscar a la millor actriu secundària
1993 Daniel, el trapella Mrs. Martha Wilson
1993 Last Action Hero Teacher
1993 Screen Two Mrs. Monro Episodi: "The Clothes in the Wardrobe"
1994 The Return of the Native Mrs. Yeobright Telefilm
1994 A Pin for the Butterfly Àvia
1994 A Place for Annie Dorothy Telefilm
1994 On Promised Land Mrs. Appletree Telefilm
1994 El cim de les viudes (Widows' Peak) Mrs. Doyle-Counihan
1995 La lletra escarlata (The Scarlet Letter) Harriet Hibbons
1995 A Pyromaniac's Love Story Mrs. Linzer
1995 Hotel Sorrento Marge Morrisey
1996 101 Dalmatians Nanny
1996 Surviving Picasso Àvia de Françoise
1996 Mr. Wrong Mrs. Crawford
1996 Jane Eyre Mrs. Fairfax
1997 The Assistant Mrs. Ida Bober
1998-1999 Encore! Encore! Marie Pinoni 12 episodis
1998 Aldrich Ames: Traitor Within Jeanne Vertefeuille Telefilm
1998 This Could Be the Last Time Rosemary Telefilm
1998 Balla amb mi (Dance with Me) Bea Johnson
1999 Tom's Midnight Garden Mrs. Bartholomew
1999 Tea with Mussolini Mary Wallace
2000 Frankie & Hazel Phoebe Harkness Telefilm
2000 Dinosaure (Dinosaur) Baylene Veu
2001 Bailey's Mistake Aunt Angie Telefilm
2001 Back to the Secret Garden Martha Sowerby
2001 Scrooge and Marley Narrador Telefilm
2002 Global Heresy Lady Foxley
2002 Callas Forever Sarah Keller
2003 Bringing Down the House Virginia Arness
2003 I am David Sophie
2004 George and the Dragon Mare Superiora
2005 Mrs. Palfrey at the Claremont Mrs. Palfrey
2006 Goose on the Loose Beatrice Fairfield
2006 Curious George Ms. Plushbottom
2008 Les cròniques de Spiderwick Tia Lucinda Spiderwick
2009 Knife Edge Marjorie

Altres premis

Premis Tony

Any Categoria Obra de teatre Resultat
1961 Millor actriu A Taste of Honey Guanyadora
1958 Millor actriu L'animador Candidata

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Plowright