José Antonio Primo de Rivera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
|nacionalitat = [[Nacionalitat espanyola|Espanyola]]
|nacionalitat = [[Nacionalitat espanyola|Espanyola]]
}}
}}
'''José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia''' ([[Madrid]] [[1903]] - [[Alacant]] [[1936]]), fill primogènit del [[dictador]] [[Miguel Primo de Rivera]] durant el regnat d'[[Alfons XIII]], fou un [[polític]] [[feixista]] [[Espanya|espanyol]], fundador i ideòleg del partit [[Falange Española]]. La seva germana, [[Pilar Primo de Rivera]], va ser nomenada per ell mateix la cap de la [[Secció Femenina]] de la Falange.
'''José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia''' ([[Madrid]] [[1903]] - [[Alacant]] [[1936]]) fou un [[polític]] [[feixista]] [[Espanya|espanyol]], fundador i ideòleg del partit [[Falange Española]]. La seva germana, [[Pilar Primo de Rivera]], va ser nomenada per ell mateix cap de la [[Secció Femenina]] del partit. Era el fill primogènit de [[Miguel Primo de Rivera]], [[dictador]] d'[[Espanya]] durant el regnat d'[[Alfons XIII]].


Fou condemnat a mort i executat a [[Alacant]] durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] en el govern de la [[II República espanyola]].
Fou processat, condemnat a mort i executat pel govern de la [[II República espanyola]], en la primera etapa de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]].


==Primers anys==
==Primers anys==
José Antonio Primo de Rivera, va néixer a [[Madrid]] el [[24 d'abril]] del [[1903]]. Era el fill gran del general [[Miguel Primo de Rivera]], cap del govern i dictador sota la monarquia d'[[Alfons XIII]]. Del seu pare va heretar el títol de [[marquès d'Estella]] ([[Navarra]]). Mai no es va casar.
José Antonio Primo de Rivera va néixer a [[Madrid]] el [[24 d'abril]] del [[1903]]. Era el fill gran del general [[Miguel Primo de Rivera]], cap del govern i dictador sota la monarquia d'[[Alfons XIII]]. La seva mare va morir quan tenia cinc anys, i posteriorment va ser criat per la germana del pare.


La seva mare va morir quan tenia cinc anys, i posteriorment va ser educat per la germana del seu pare. Va ser ensenyat a casa privadament, i va aprendre [[anglès]] i [[francès]]. A la universitat, no va assistir a les classes fins al segon any. Va passar les seves vacances d'estiu a la finca d'un oncle on va aprendre a muntar a cavall i a caçar.
Rebé educació a casa, privadament, i hi va aprendre [[anglès]] i [[francès]]. A la universitat, no va assistir a les classes fins al segon any. Va passar les seves vacances d'estiu a la finca d'un oncle, on va aprendre a muntar a cavall i a caçar.

Del seu pare va heretar el títol de [[marquès d'Estella]] ([[Navarra]]). Mai no es va casar.


== Estudis ==
== Estudis ==
Estudià la carrera de Dret, encara que va començar al 2 on. Curs . Després de llicenciat i acabada la mili va fer estudis d´ampliació de Dret.
Estudià la carrera de Dret, encara que la va començar al segon curs. Després de llicenciat i acabat el servei militar, va fer estudis d'ampliació de Dret.


Després del decret d'autonomia universitària del [[1919]], que permetia les associacions d'estudiants, formar part de la direcció de la nova Associació d'Estudiants de Dret, dirigida pel seu amic, el també [[feixista]] [[Ramón Serrano Suñer|Serrano Suñer]], antagònica de l'Associació d'Estudiants Catòlics, dirigida per [[José María Gil-Robles y Quiñones|José María Gil-Robles]].
Amb el decret d'autonomia universitària de [[1919]], que permetia les associacions d'estudiants, va formar part de la direcció de la nova Associació d'Estudiants de Dret, dirigida pel seu amic, el també [[feixista]] [[Ramón Serrano Suñer]], antagònica de l'Associació d'Estudiants Catòlics, dirigida per [[José María Gil-Robles y Quiñones|José María Gil-Robles]].


== Servei militar ==
== Servei militar ==
El [[1922]] acabà la llicenciatura, mentre el seu pare exercia de dictador. Posteriorment féu el servei militar en els Dracs de Santiago. El [[juny]] de [[1925]] es va creuar per l'[[Orde de Sant Jaume]]. Per ser universitari, trià la modalitat de "voluntari d'un any", i acabà el servei amb el grau d'alferes de complement. José Antonio Primo de Rivera visqué molt de prop el cop d'Estat que va col·locar el seu pare al capdavant del govern. Acabat el [[servei militar]], encara passarà uns quants mesos ampliant els seus estudis de dret.
Acabà la llicenciatura el [[1922]], mentre el seu pare exercia de dictador. Posteriorment, féu el servei militar en els Dracs de Santiago. El [[juny]] de [[1925]] es va creuar per l'[[Orde de Sant Jaume]]. Per ser universitari, va poder escollir la modalitat de "voluntari d'un any", i acabà el servei amb el grau d'alferes de complement. José Antonio Primo de Rivera visqué molt de prop el cop d'Estat que va col·locar el seu pare al capdavant del govern. Acabat el [[servei militar]], encara passarà uns quants mesos ampliant els seus estudis de dret.


== Carrera política ==
== Carrera política ==
L'any [[1930]] va ingressar a la [[Unión Monárquica Nacional|Unió Monàrquica]], per defensar el seu pare.<ref name=gec>{{gec|0052743|José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia}}</ref> El [[1931]] es presentà a les [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals]] però no va obtenir l'escó.<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2891750%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> El [[29 d'octubre]] de [[1933]] fundà la [[Falange Española]], i amb aquest partit es presentà a les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions generals]] de [[1933]], quan aconseguí l'acta de [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]]. L'abril del [[1935]], es donà d'alta en el Col·legi d'Advocats de Madrid i obrí el seu propi bufet. Abandonà el parlament el [[1936]]. Aquell any, [[Falange Espanyola de les JONS|la Falange]] fou il·legalitzada i Primo de Rivera, empresonat.
L'any [[1930]] va ingressar a la [[Unión Monárquica Nacional|Unió Monàrquica]], per a defensar el seu pare.<ref name=gec>{{gec|0052743|José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia}}</ref> El [[1931]] es presentà a les [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals]] però no va obtenir l'escó.<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2891750%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> El [[29 d'octubre]] de [[1933]] fundà [[Falange Española]], i amb aquest partit es presentà a les [[Eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions generals]] de [[1933]], en les quals aconseguí l'acta de [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]] espanyol. L'abril del [[1935]], es donà d'alta en el Col·legi d'Advocats de Madrid i obrí el seu propi bufet.

Al Congrés, es distingí per una marcada violència verbal. Partidari der l'ús de la violència per a imposar el seu projecte polític, paral·lelament fou acusat de possessió il·legal d'armes i el Congrés n'autoritzà el processament quan perdés la immutitat parlamentària. En les eleccions de [[1936]] va perdre l'acta de diputat i es va fer efectiu el processament i l'ingrés a la presó. Va estar molt compromès en el cop d'estat del general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] d'aquell any, que degenerà en guerra civil, fou processat per conspiració i rebel·lió militar, mentre [[Falange Espanyola de les JONS|Falange]] era il·legalitzada.


== Mort ==
== Mort ==
Un cop iniciada la [[Guerra Civil espanyola]] fou condemnat per un tribunal popular de la [[República]] i afusellat el [[20 de novembre]] del [[1936]]. Prèviament, havia estat ofert al general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. D'aquesta manera, [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] va evitar salvar el líder de [[la Falange]] i es va treure de sobre l'únic personatge que li podia fer ombra a nivell polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades.
Un cop iniciada la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]] fou condemnat a mort per un tribunal de la [[República]] i afusellat el [[20 de novembre]] del [[1936]]. Prèviament, havia estat ofert al general [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. D'aquesta manera, [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] va evitar salvar el líder de [[la Falange]] i va aconseguir eliminar l'únic personatge que li podia fer ombra a nivell polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades.


== Enterrament ==
== Enterrament ==
José Antonio Primo de Rivera està enterrat al mausoleu del [[Valle de los Caídos]], on va ser traslladat un cop acabat de construir. Abans va romandre al [[Monestir d'El Escorial]], on havia estat portat el seu cos des d'[[Alacant]] sobre les espatlles dels seus fidels falangistes, a les ordres d'un [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] que ja tenia via lliure per a controlar l'únic partit que hi hauria durant la dictadura.
José Antonio Primo de Rivera està enterrat al mausoleu [[Franquisme|franquista]] del [[Valle de los Caídos]], on va ser traslladat un cop acabat de construir. Abans, el seu cos va romandre al [[monestir d'El Escorial]], on, en una gran operació propagandística, havia estat conduït des d'[[Alacant]] sobre les espatlles de falangistes per ordre de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], que ja tenia via lliure per a controlar Falange, l'únic partit que hi hauria durant la seva dictadura.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:41, 29 oct 2019

Infotaula de personaJosé Antonio Primo de Rivera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
24 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de San Isidro (2023–)
tomba de José Antonio Primo de Rivera (1959–2023)
Monestir de l'Escorial (1940–1959)
Alacant (–1940) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
30 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, advocat defensor, poeta, falangiste Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Espanyola de les JONS (1934–1936)
Falange Española (1933–1934)
Unió Monàrquica Nacional Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Primo de Rivera
Marquès d'Estella Modifica el valor a Wikidata
ParesMiguel Primo de Rivera Orbaneja Modifica el valor a Wikidata  i Casilda Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
GermansPilar Primo de Rivera, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia i Carmen Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaría Teresa Sáenz de Heredia (cosina germana)
Fernando Primo de Rivera y Orbaneja (oncle patern)
José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo (pare del pare del pare)
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte (besoncle)
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte (besoncle)
Rafael de Sobremonte y Núñez del Castillo Angulo Bullón y Ramírez de Arellano (rebesavi)
Juan Peche y Cabeza de Vaca (espòs de la germana)
José Primo de Rivera y Orbaneja (oncle patern)
Miguel Primo de Rivera y Urquijo (fill del germà)
María de las Nieves Sáenz de Heredia (cosina germana)
José Luis Sáenz de Heredia (cosí germà matern)
Andrés Sáenz de Heredia Arteta (cosí germà matern)
Dolores Primo de Rivera y Cobo de Guzmán (cosina germana)
Miguel Primo de Rivera y Cobo de Guzmán (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0697560 Find a Grave: 10511572 Modifica el valor a Wikidata

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid 1903 - Alacant 1936) fou un polític feixista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. La seva germana, Pilar Primo de Rivera, va ser nomenada per ell mateix cap de la Secció Femenina del partit. Era el fill primogènit de Miguel Primo de Rivera, dictador d'Espanya durant el regnat d'Alfons XIII.

Fou processat, condemnat a mort i executat pel govern de la II República espanyola, en la primera etapa de la Guerra Civil Espanyola.

Primers anys

José Antonio Primo de Rivera va néixer a Madrid el 24 d'abril del 1903. Era el fill gran del general Miguel Primo de Rivera, cap del govern i dictador sota la monarquia d'Alfons XIII. La seva mare va morir quan tenia cinc anys, i posteriorment va ser criat per la germana del pare.

Rebé educació a casa, privadament, i hi va aprendre anglès i francès. A la universitat, no va assistir a les classes fins al segon any. Va passar les seves vacances d'estiu a la finca d'un oncle, on va aprendre a muntar a cavall i a caçar.

Del seu pare va heretar el títol de marquès d'Estella (Navarra). Mai no es va casar.

Estudis

Estudià la carrera de Dret, encara que la va començar al segon curs. Després de llicenciat i acabat el servei militar, va fer estudis d'ampliació de Dret.

Amb el decret d'autonomia universitària de 1919, que permetia les associacions d'estudiants, va formar part de la direcció de la nova Associació d'Estudiants de Dret, dirigida pel seu amic, el també feixista Ramón Serrano Suñer, antagònica de l'Associació d'Estudiants Catòlics, dirigida per José María Gil-Robles.

Servei militar

Acabà la llicenciatura el 1922, mentre el seu pare exercia de dictador. Posteriorment, féu el servei militar en els Dracs de Santiago. El juny de 1925 es va creuar per l'Orde de Sant Jaume. Per ser universitari, va poder escollir la modalitat de "voluntari d'un any", i acabà el servei amb el grau d'alferes de complement. José Antonio Primo de Rivera visqué molt de prop el cop d'Estat que va col·locar el seu pare al capdavant del govern. Acabat el servei militar, encara passarà uns quants mesos ampliant els seus estudis de dret.

Carrera política

L'any 1930 va ingressar a la Unió Monàrquica, per a defensar el seu pare.[1] El 1931 es presentà a les eleccions generals però no va obtenir l'escó.[2] El 29 d'octubre de 1933 fundà Falange Española, i amb aquest partit es presentà a les eleccions generals de 1933, en les quals aconseguí l'acta de diputat al Congrés dels Diputats espanyol. L'abril del 1935, es donà d'alta en el Col·legi d'Advocats de Madrid i obrí el seu propi bufet.

Al Congrés, es distingí per una marcada violència verbal. Partidari der l'ús de la violència per a imposar el seu projecte polític, paral·lelament fou acusat de possessió il·legal d'armes i el Congrés n'autoritzà el processament quan perdés la immutitat parlamentària. En les eleccions de 1936 va perdre l'acta de diputat i es va fer efectiu el processament i l'ingrés a la presó. Va estar molt compromès en el cop d'estat del general Franco d'aquell any, que degenerà en guerra civil, fou processat per conspiració i rebel·lió militar, mentre Falange era il·legalitzada.

Mort

Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a mort per un tribunal de la República i afusellat el 20 de novembre del 1936. Prèviament, havia estat ofert al general Franco en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. D'aquesta manera, Franco va evitar salvar el líder de la Falange i va aconseguir eliminar l'únic personatge que li podia fer ombra a nivell polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades.

Enterrament

José Antonio Primo de Rivera està enterrat al mausoleu franquista del Valle de los Caídos, on va ser traslladat un cop acabat de construir. Abans, el seu cos va romandre al monestir d'El Escorial, on, en una gran operació propagandística, havia estat conduït des d'Alacant sobre les espatlles de falangistes per ordre de Franco, que ja tenia via lliure per a controlar Falange, l'únic partit que hi hauria durant la seva dictadura.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Primo de Rivera