Fluorur de liti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot afegeix plantilla Identificadors química |
→Aplicacions: Falta d'ortografia: "barnissos" a "vernissos". |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
* També té aplicacions com a [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. |
* També té aplicacions com a [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]]. |
||
* En [[radiologia]] s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de [[raigs X]] semblants a les del [[teixit blan]].<ref>Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641</ref> |
* En [[radiologia]] s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de [[raigs X]] semblants a les del [[teixit blan]].<ref>Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641</ref> |
||
* S'utilitza com a [[fundent]] fort per a [[esmalt]]s, [[vidre]]s i [[ |
* S'utilitza com a [[fundent]] fort per a [[esmalt]]s, [[vidre]]s i [[Vernís|vernissos]]. També per a soldadures. |
||
* Té aplicacions com a [[combustible]] de [[coet]]s. |
* Té aplicacions com a [[combustible]] de [[coet]]s. |
||
Revisió del 13:19, 1 nov 2019
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 26,014 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | LiF |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Moment dipolar elèctric | 6,326 D |
Punt de fusió | 848,2 °C |
Punt d'ebullició | 1.673 °C (a 101,325 kPa) |
Entropia molar estàndard | 35,7 J/(mol K) |
Moment dipolar elèctric | 6,326 D |
Entalpia estàndard de formació | −620 kJ/mol |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El fluorur de liti, LiF, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F–. Es presenta en forma de cristalls o pols blancs. La seva estructura cristal·lina és cúbica, tipus clorur de sodi. És la substància que és més transparent a la radiació ultraviolada, el seu índex de refracció a 1,0 µm és 1,38711. La seva toxicitat és elevada DL50 oral en rates: 143 mg/kg.
Aplicacions
- Té aplicacions en òptica degut a la seva transparència per a la llum ultraviolada.
- També té aplicacions com a resistència elèctrica.
- En radiologia s'empra com a material de TLD (dosímetre termoluminescent). Té unes propietats d'absorció de raigs X semblants a les del teixit blan.[1]
- S'utilitza com a fundent fort per a esmalts, vidres i vernissos. També per a soldadures.
- Té aplicacions com a combustible de coets.
Referències
- ↑ Stewart C. Bushong. Manual De Radiologia Para Tecnicos: Fisica, Biologia y proteccion radiologica. Elsevier España (2005)ISBN:8481748641