Argelaga negra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu}}
{{Infotaula ésser viu}}
[[Fitxer:Calycotome spinosa3.jpg|thumbnail|esquerra|Flor]]
[[Fitxer:Calycotome spinosa3.jpg|miniatura|esquerra|Flor]]
L''''argelaga''', '''gatosa''' o '''argelaga negra'''<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbustos dels Països Catalans|url = |edició = |llengua = Català|data = 1990|editorial = Pòrtic|lloc = Barcelona|pàgines = 77|isbn = 84-7306-407-0}}</ref> (''Calicotome spinosa'') és una planta amb flor del [[Gènere (biologia)|gènere]] [[Calicotome]]. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: '''argelaga vera''', '''argelaga de forn''', '''argelaga marina''', '''argelaguera''', '''argentí''', '''cambrona''', '''argelacs''', '''bàlec''', '''gatosa blanca''', '''gatosa marina''', '''gatosa marina''', '''punxa cambrona''' i '''tíria'''.<ref>[http://www.termcat.cat/docs/DL/noms_plantes/ Noms de plantes], [[TermCat]]</ref> Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (''Genista balansae ssp. europaea'', o ''Genista purgans''), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a [[sòl|sòls silicis]], especialment a solana, dels estatges [[estatge subalpí|subalpí]] i [[estatge alpí|alpí]].<ref>{{DIEC|bàlec}}</ref><ref>[http://www.ddgi.es/espais/cat/flora/balec000.html bàlec a la "Guia dels Espais Naturals de les Comarques Gironines"], [[Diputació de Girona]]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=0_iTL_N72KoC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=estatge+munt%C3%A0+b%C3%A0lec&source=bl&ots=wyPqdCnduU&sig=6LiWGnG_nJvLX45utkLXV7CI0pk&hl=ca&sa=X&ei=Tk73U_3CB9XtaLj4gZAH&redir_esc=y#v=onepage&q=estatge%20munt%C3%A0%20b%C3%A0lec&f=false bàlec, dins Vigo i Bonada, Josep. ''L'alta muntanya catalana'']. [[Institut d'Estudis Catalans]], 2008, pp. 132-33.</ref><ref>bàlec, dins Pascual, Ramon. ''Guia dels arbustos dels Països Catalans''. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990, pp. 84-85.</ref><ref>bàlec dins Aragó, Josep Maria; i Pascual, Ramon. ''Flors silvestres de Catalunya''. [[Pol·len Edicions]], 1981, pp83-84.</ref>
L''''argelaga''', '''gatosa''' o '''argelaga negra'''<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbustos dels Països Catalans|url = |edició = |llengua = Català|data = 1990|editorial = Pòrtic|lloc = Barcelona|pàgines = 77|isbn = 84-7306-407-0}}</ref> (''Calicotome spinosa'') és una planta amb flor del [[Gènere (biologia)|gènere]] [[Calicotome]]. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: '''argelaga vera''', '''argelaga de forn''', '''argelaga marina''', '''argelaguera''', '''argentí''', '''cambrona''', '''argelacs''', '''bàlec''', '''gatosa blanca''', '''gatosa marina''', '''gatosa marina''', '''punxa cambrona''' i '''tíria'''.<ref>[http://www.termcat.cat/docs/DL/noms_plantes/ Noms de plantes], [[TermCat]]</ref> Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (''Genista balansae ssp. europaea'', o ''Genista purgans''), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a [[sòl|sòls silicis]], especialment a solana, dels estatges [[estatge subalpí|subalpí]] i [[estatge alpí|alpí]].<ref>{{DIEC|bàlec}}</ref><ref>[http://www.ddgi.es/espais/cat/flora/balec000.html bàlec a la "Guia dels Espais Naturals de les Comarques Gironines"], [[Diputació de Girona]]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=0_iTL_N72KoC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=estatge+munt%C3%A0+b%C3%A0lec&source=bl&ots=wyPqdCnduU&sig=6LiWGnG_nJvLX45utkLXV7CI0pk&hl=ca&sa=X&ei=Tk73U_3CB9XtaLj4gZAH&redir_esc=y#v=onepage&q=estatge%20munt%C3%A0%20b%C3%A0lec&f=false bàlec, dins Vigo i Bonada, Josep. ''L'alta muntanya catalana'']. [[Institut d'Estudis Catalans]], 2008, pp. 132-33.</ref><ref>bàlec, dins Pascual, Ramon. ''Guia dels arbustos dels Països Catalans''. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990, pp. 84-85.</ref><ref>bàlec dins Aragó, Josep Maria; i Pascual, Ramon. ''Flors silvestres de Catalunya''. [[Pol·len Edicions]], 1981, pp83-84.</ref>



Revisió del 19:45, 3 nov 2019

Infotaula d'ésser viuArgelaga negra
Calicotome spinosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
GènereCalicotome
EspècieCalicotome spinosa Modifica el valor a Wikidata
Link
Nomenclatura
BasiònimSpartium spinosum Modifica el valor a Wikidata
Flor

L'argelaga, gatosa o argelaga negra[1] (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: argelaga vera, argelaga de forn, argelaga marina, argelaguera, argentí, cambrona, argelacs, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina, gatosa marina, punxa cambrona i tíria.[2] Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (Genista balansae ssp. europaea, o Genista purgans), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a sòls silicis, especialment a solana, dels estatges subalpí i alpí.[3][4][5][6][7]

L'argelada és un arbust molt espinós de fulles trifoliades amb els folíols arrodonits a l'extrem,[8] que surten de la base i del mig de les punxes. Té flors grogues, solitàries o agrupades en feixos de 2 a 4 flors,[9] amb el calze d'una sola peça que quan la flor s'obre es trenca transversalment, quedant-ne només la part baixa que forma una petita copa a la base de la corol·la.[8][10] Floreix de març a maig o juny.[9] El fruit és un llegum. Viu tant en sòls silicis com en calcari, suporta bé el sol i és un arbust de brolla.

Als Països Catalans es troba a les comarques costaneres a gairebé tot el territori, en altures fins al 1000 m, si bé cap al País Valencià va esdevenint més rara.[9] En tota aquesta àrea se'n troba la subespècie spinosa, acompanyada a Menorca per la subespècie infesta.[9]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argelaga negra
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 77. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. Noms de plantes, TermCat
  3. «bàlec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. bàlec a la "Guia dels Espais Naturals de les Comarques Gironines", Diputació de Girona
  5. bàlec, dins Vigo i Bonada, Josep. L'alta muntanya catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2008, pp. 132-33.
  6. bàlec, dins Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990, pp. 84-85.
  7. bàlec dins Aragó, Josep Maria; i Pascual, Ramon. Flors silvestres de Catalunya. Pol·len Edicions, 1981, pp83-84.
  8. 8,0 8,1 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. (7a. ed. 1989). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1963. ISBN 84-85135-31-8. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  10. «Calicotome spinosa». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.