Requint: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - com "[http://pacosanjose + com a "[http://pacosanjose
m Plantilla
Línia 21: Línia 21:
El requint és un instrument molt difós popularment a [[Cantàbria]], on es coneix com a "[http://pacosanjose.galeon.com/aficiones2181238.html Pitu Montañés]", es toca acompanyat de [[Tamborí|tambor]] o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”.
El requint és un instrument molt difós popularment a [[Cantàbria]], on es coneix com a "[http://pacosanjose.galeon.com/aficiones2181238.html Pitu Montañés]", es toca acompanyat de [[Tamborí|tambor]] o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”.


Es va difondre en el centre-occident càntabre, [[La Muntanya]], des de mitjan segle XIX i va substituir en gran manera al [[silbu]], a la [[dolçaina]] i a la [[gaita]] com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre,  [[Jota|jotes]] i [[pericotes]] .
Es va difondre en el centre-occident càntabre, [[La Muntanya]], des de mitjan {{segle|XIX}} i va substituir en gran manera al [[silbu]], a la [[dolçaina]] i a la [[gaita]] com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre,  [[Jota|jotes]] i [[pericotes]] .


Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de [[Villapresente]]», Servando Crespo [[Escobedo_de_Camargo|d'Escobedo de Camargo]], Tomás Castillo, «Tomasón», de [[Anievas]] o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.
Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de [[Villapresente]]», Servando Crespo [[Escobedo_de_Camargo|d'Escobedo de Camargo]], Tomás Castillo, «Tomasón», de [[Anievas]] o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.

Revisió del 19:45, 4 nov 2019

Infotaula d'instrument musicalRequint
Piteros càntabres.
Tipusinstrument transpositor i clarinet Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs422.211.2 Modifica el valor a Wikidata
Tessitura
Clarinet Sib (Esquerra) Requint (Dreta)
Requint (Clarinet Eb)

És un instrument aeròfon de la familia vent fusta, de registre soprano-agut i existeix en 4 tons d’afinació diferents (Lab, Fa, Mib y Re) actualment s’utilitza el (Mib) per lo tant està un 4t de tò per damunt del  Clarinet Si bemoll. També és un instrument transpositor.

Té el mateix sistema de claus i de digitació que el Clarinet Si bemoll. El requint és més petit (45-50 cm) que el Clarinet Si bemoll (66 cm), per tant el broquet , les canyes i l'abraçadora també ho són. Cal destacar que per a l’intèrpret del clarinet que ha de doblar veus en orquestra tocant al mateix temps el Clarinet Si bemoll i el requint, necessita una adaptació, ja que el requint és més petit i el sistema de claus està més junt.

Aquest tipus de clarinet s’empra en bandes simfòniques de música, agrupacions de clarinets i en orquestres, tot i així cap destacar que no té un ampli repertori com els clarinets sopranos (Sib i La).

El clarinet requint té un sò penetrant, el staccato incisiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet si bemoll, i al registre greu (chalomeau) es concentren la major part de dificultats perquè no té prou cos. Bàsicament s’empra per a tocar passatges aguts.

Història

Dins dels Requint, ja en desús, trobem l'afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de Johann Melchior Molter.

J. Stamitz també  inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que Rameau, J.C. Bach i Gluck. Així mateix Wagner el fa servir en Tanhauser i en les Valquíries, I. Stravinsky en la Consagració de la Primavera i J. Strauss en algunes polques i valsos, juntament amb l'afinat en Mib.

També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a Espanya, Hongria i Itàlia, per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar.

"El Pitu Montanyés"

El requint és un instrument molt difós popularment a Cantàbria, on es coneix com a "Pitu Montañés", es toca acompanyat de tambor o redoblant i la parella resultant es diu “Piters”.

Es va difondre en el centre-occident càntabre, La Muntanya, des de mitjan segle xix i va substituir en gran manera al silbu, a la dolçaina i a la gaita com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre,  jotes i pericotes .

Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de Villapresente», Servando Crespo d'Escobedo de Camargo, Tomás Castillo, «Tomasón», de Anievas o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.

Repertori

Referències

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Requint&oldid=22231375»