Escorça (anatomia vegetal): diferència entre les revisions
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Korkeiche Andalusien2004.jpg| |
[[Fitxer:Korkeiche Andalusien2004.jpg|miniatura|L'escorça de la [[surera]], enguixida per a protegir del foc el tronc i les branques, és el [[suro]].]] |
||
L<nowiki>'</nowiki>'''escorça''' o '''corfa'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=corfa|títol=corfa|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és la part externa de l'[[Arrel (botànica)|arrel]], el [[tronc (botànica)|tronc]] i les [[branca|branques]] de les plantes [[fusta|llenyoses]]. |
L<nowiki>'</nowiki>'''escorça''' o '''corfa'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=corfa|títol=corfa|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és la part externa de l'[[Arrel (botànica)|arrel]], el [[tronc (botànica)|tronc]] i les [[branca|branques]] de les plantes [[fusta|llenyoses]]. |
||
També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites. |
També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites. |
||
Revisió del 13:13, 6 nov 2019
L'escorça o corfa[1] és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.[2]
L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[3]
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[4]
Per extensió la pela corretjosa dels melons i síndries també rep el nom d'escorça.
Descripció botànica
Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap a l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.[5]
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorça |
- ↑ «corfa». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «bossoga». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Raven, Peter H.; Evert, Ray F.; Curtis, Helena. Biology of Plants. New York, N.Y.: Worth Publishers, 1981, p. 641. ISBN 0879011327. OCLC 222047616.
- ↑ Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.