Dinastia Jin (1115-1234)

Dinastia Jin (en blau) prop del 1141

La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurchen), també coneguda com a dinastia Jurchen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurchens, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard. El nom és a vegades escrit com a Jinn per diferenciar-lo de la dinastia Jin prèvia, el nom de la qual és igual en l'alfabet romànic.

Es fundà el 1115, sota el lideratge de Wányán Āgǔdǎ (完顏阿骨打), líder del clan Wanyan, al nord de Manxúria, que es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Tàizǔ (太祖). Mort Wányán Āgǔdǎ (1123), el seu fill i successor Wányán Wúqǐmǎi (完顏吳乞買) -que havia pres el nom imperial de Tàizōng (太宗)- anihilà amb èxit la dinastia Liao l'any 1125, que havia existit entre Manxúria i la frontera nord de la Xina durant segles. El 9 de gener del 1127, les forces Jin de Wányán Wúqǐmǎi saquejaren Kaifeng, capital de la Song del nord i capturaren el nou emperador Qinzong, que havia ascendit al tron després de l'abdicació del seu pare, l'emperador Huizong, en veure la necessitat d'enfrontar-se a l'exèrcit Jin. Seguint la caiguda de Kaifeng, els Song, sota el lideratge de l'hereua dinastia Song del sud, continuaren la lluita durant més d'una dècada contra la puixança dels Jin, signant finalment un tractat de pau el 1141 i cedint tot el nord de la Xina als Jin el 1142 per obtenir la pau.

Després de dominar el nord de la Xina, la dinastia Jin a poc a poc s'anà adaptant a la cultura xinesa, traslladant la seva capital des de Huining Fu, al nord de Manxúria, (al sud de l'actual Harbin) a Zhongdu (l'actual Pequín). A principis del segle XIII començà a sentir la pressió dels mongols des del nord. El 1214, la dinastia Jin mogué la seva capital a Kaifeng per fugir dels mongols, però sota les forces de l'imperi mongol liderat per Ugedei Khan, tercer fill de Genguis Khan i dels seus aliats de la dinastia Song del sud, s'ensorrà el 1234.

El 1616, els manxús que es trobaven sota el lideratge de Nurhaci formaren la dinastia Jin posterior, prenent el seu nom d'aquesta dinastia. La Jin posterior fou reanomenada dinastia Qing el 1636 i continuà la conquesta de la Xina, convertint-se en l'última dinastia de la Xina imperial.

Sobirans de la dinastia Jin (1115-1234)

Nom Miao Hao 廟號 miàohào	Nom pòstum Shi Hao 諡號 shìhào	Nom de naixement   姓名 xìngmíng	Anys Regnat	Nom de l'era Nian Hao年號 niánhào i anys
Convencional: "Jin" + nom o nom pòstum
Tàizǔ 太祖	(1)	Wányán Āgǔdǎ 完顏阿骨打	1115-1123	Shōuguó 收國 1115-1116 Tiānfǔ 天輔 1117-1123
Tàizōng 太宗	(1)	Wányán Wúqǐmǎi 完顏吳乞買 Wányán (Shèng o Chéng) 完顏晟	1123-1134	Tiānhuì 天會 1123-1134
Xīzōng 熙宗	(1)	Wányán Hélá 完顏合剌 Wányán Dǎn 完顏亶	1135-1149	Tiānhuì 天會 1135-1138 Tiānjuàn 天眷 1138-1141 Huángtǒng 皇統 1141-1149
(2)	Hǎilíngwáng 海陵王	Wányán Liàng 完顏亮	1149-1161	Tiāndé 天德 1149-1153 Zhènyuán 貞元 1153-1156 Zhènglóng 正隆 1156-1161
Shìzōng 世宗	(1)	Wányán Yōng 完顏雍	1161-1189	Dàdìng 大定 1161-1189
Zhāngzōng 章宗	(1)	Wányán Jǐng 完顏璟	1190-1208	Míngchāng 明昌 1190-1196 Chéng'ān 承安 1196-1200 Tàihé 泰和 1200-1208
(2)	Wèishàowáng 衛紹王 Wèiwáng 衛王	Wányán Yǒngjì 完顏永濟	1209-1213	Dà'ān 大安 1209-1212 Chóngqìng 崇慶 1212-1213 Zhìníng 至寧 1213
Xuānzōng 宣宗	(1)	Wányán Xún 完顏珣	1213-1223	Zhēnyòu 貞祐 1213-1217 Xīngdìng 興定 1217-1222 Yuánguāng 元光 1222-1223
Āizōng 哀宗	(1)	Wányán Shǒuxù 完顏守緒	1224-1234	Zhèngdà 正大 1224-1232 Kāixīng 開興 1232 Tiānxīng 天興 1232-1234
(2)	Mòdì 末帝	Wányán Chénglín 完顏承麟	1234	(2)

(1) Nom llarg i no utilitzat en referir-se a aquest sobirà.
(2) No existeix

Vegeu també

• Història de la Xina
• Llista d'emperadors de la Xina

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin

• Breu cronologia històrica de la Xina (castellà)
• Un altre quadre cronològic de la història de la Xina
• Xina imperial al Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic (castellà)