Diferència entre revisions de la pàgina «Leicester City Football Club»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (Plantilla)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
Sota la direcció de [[Matthew Muirhead Gillies|Matt Gillies]] i el seu assistent [[William Albert Johnson|Bert Johnson]], el Leicester va aconseguir disputar la final de la FA Cup en dues noves ocasions, tot i que perdé en ambdós casos (1961 i 1963).<ref name="An Indepth History of Leicester City"/> Com que la final del 1961 la van perdre contra els també campions de lliga, el [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham]], el Leicester es va convertir en el representant anglès a la [[Recopa d'Europa de futbol 1961-62|Recopa d'Europa de 1961-62]]. La temporada següent, l'equip va aconseguir liderar la Primera Divisió en acabar la primera volta; a causa del seu bon joc en els diversos camps anglesos, coberts de gel i de neu en aquella època de l'any, aquell equip del Leicester va passar a ser conegut com els ''[[Equip del Leicester City (1962–63)|"Ice Kings"]]'' (reis del gel). Finalment el Leicester va acabar en quarta posició, millor classificació històrica del club des de la [[Segona Guerra Mundial]]. Gillies va guiar al Leicester cap al seu primer títol professional el 1964 quan van aconseguir derrotar a l'[[Stoke City Football Club|Stoke City]] (4–3 en el global) en la final de la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Copa de la Lliga]].<ref name="An Indepth History of Leicester City"/> L'any següent el Leicester tornaria a disputar la final de la Copa de la Lliga, però va perdre per 3-2, en el global de la final, contra el [[Chelsea Football Club|Chelsea]]. Gillies i Johnson es van convertir en una gran influència per al futbol anglès per la seva versió del "whirl" i del sistema "switch", que van superar les formacions tradicionals 1–11 d'Anglaterra.<ref name="guardian">{{ref-notícia|títol=The forgotten story of ... Leicester City: Ice Kings|url=http://www.theguardian.com/football/blog/2011/oct/06/forgotten-story-leicester-city-ice-kings|editorial=www.theguardian.com|consulta= 31 octubre 2013|lloc=Londres|nom=Rob|cognom=Bagchi|data= 6 octubre 2011}}</ref> Després d'un mal inici de temporada, Matt Gillies va dimitir el novembre de 1968. El seu successor, Frank O'Farrell, es va veure incapaç d'evitar el descens, tot i que el club va arribar a la final de la FA Cup d'aquella temporada, fita que no es repetiria fins a l'actualitat, i que va perdre per 1-0 contra el [[Manchester City Football Club|Manchester City]].
 
[[Fitxer:Robbie Savage.jpg|thumbminiatura|[[Robbie Savage]] jugant contra el [[Barnsley Football Club|Barnsley]] durant la temporada 1997-98.]]
El 1971, el Leicester va retornar a la Primera Divisió, aconseguint adjudicar-se la [[Community Shield|Charity Shield]] per primera i única vegada a la seva història.<ref name="An Indepth History of Leicester City"/> Com que l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]], equip que havia aconseguit el ''[[Doblet (esport)|doblet]]'' la temporada anterior guanyant lliga i copa, no podia participar en aquesta competició per culpa dels seus compromisos internacionals, inusualment es va decidir que la Charity Shield fos disputada entre el Leicester, campió de la Segona Divisió, i el [[Liverpool Football Club|Liverpool]], subcampió de la FA Cup. Finalment, el Leicester s'imposaria per 1–0.<ref name="An Indepth History of Leicester City"/> [[Jimmy Bloomfield]] va ser nomenat nou entrenador de l'equip per aquella temporada, aconseguint mantenir el club a Primera Divisió durant el seu mandat. Des d'aleshores, l'equip no ha aconseguit mantenir-se tants anys a la màxima divisió del futbol anglès. La temporada 1973-74, a més, el Leicester va aconseguir classificar-se per les semifinals de la FA Cup.<ref name="The Age 1975-04-05">{{ref-notícia|url=http://news.google.com/newspapers?id=kBAQAAAAIBAJ&sjid=wpADAAAAIBAJ&pg=5919,1069364&dq=leicester+fa+cup+semi-final|títol=Liverpool in 5th Cup Final|data= 5 abril 1975|obra=The Age|pàgina=26 |consulta= 16 setembre 2009}}</ref>
 
El 21 de setembre de 2014 el Leicester va protagonitzar un dels partits més esbojarrats de la Premier League en derrotar al [[Manchester United Football Club|Manchester United]] per 5–3 al [[King Power Stadium]] després de remontar un 1-3 en 30 minuts. També van fer història a la Premier League en convertir-se en el primer equip que derrotava al Manchester United per dos gols de diferència des de l'inici de la lliga el 1992.<ref>{{ref-web|url=http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/29196081|títol=BBC Sport – Leicester City 5–3 Manchester United|autor=Aimee Lewis|obra=BBC Sport}}</ref>
 
[[Fitxer:Jamie Vardy 08 sierpnia 2015.jpg|thumbnailminiatura|leftesquerra|[[Jamie Vardy]] va batre el rècord de gols en partits de lliga consecutius al marcar 13 gols en 11 partits pel Leicester el 2015.]]
 
Això no obstant, una mala ratxa va acabar col·locant l'equip en l'última posició de la classificació amb només 19 punts en 29 partits el 3 d'abril, i a 7 punts de la salvació. Semblava que el descens era segur, però un espectacular gir de la fortuna, amb 7 victòries en els darrers 9 partits de lliga, van provocar que el Leicester acabés la temporada en 14a posició amb 41 punts. AL'últim partit de la temporada va ser una victòria per 5-1 contra el Queens Park Rangers. Aquest resultat completava, matemàticament, la millor salvació del descens de la història de la Premier League, ja que cap equip amb menys de 20 punts en els primers 29 partits havia pogut salvar la categoria amb anterioritat. També es van convertir en només el tercer equip de la història de la Premier League en salvar la categoria després de ser el darrer classificat per Nadal (essent els altres el [[West Bromwich Albion Football Club|West Bromwich Albion]] el 2005 i el [[Sunderland Association Football Club|Sunderland]] el 2014).
A Filbert Street, el notable arquitecte futbolístic [[Archibald Leitch]] hi va realitzar algunes millores, durant el [[període eduardià]], i el 1927 s'hi va construir una nova graderia en dos nivells,<ref name="Inglis"/> anomenada ''Double Decker'', nom que mantindria fins al tancament de l'estadi el 2002. L'estadi no va desenvolupar-se massa més, amb l'excepció de l'afegiment de seients complementaris, fins que el 1993 es va realitzar la nova graderia Carling. Aquesta graderia era impressionant, mentre que la resta del terreny no havia estat tocat des de, com a mínim, la dècada de 1920; aquest fet va portar a l'entrenador [[Martin O'Neill]] a dir que acostumava a "portar els nous jugadors pel darrere", veient només, d'aquesta manera, la graderia Carling.<ref>{{ref-web|url=http://www.amazon.co.uk/dp/095235361X |títol=Author notes on '&#39;Farewell to Filbert Street'&#39; |editor=Amazon.co.uk |consulta= 3 setembre 2011}}</ref>
 
[[Fitxer:King Power Stadium.JPG|thumbnail|rightminiatura|El King Power Stadium, abans conegut com a Walker's Stadium, ha estat l'estadi del Leicester des del 2002]]
 
L'equip va deixar Filbert Street el 2002, traslladant-se a un nou estadi amb capacitat per 32.500 espectadors.<ref name="BBC Sport 2002-07-23">{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/2146706.stm|títol=Lineker unveils new Foxes home|data= 23 juliol 2002|obra=BBC Sport |consulta= 31 octubre 2013}}</ref> Originalment, l'estadi va ser batejat com Filbert Way, tot i que després passà a dir-se [[King Power Stadium|Walkers Stadium]] gràcies a un acord comercial amb l'empresa alimentària [[Walkers (empresa)|Walkers]], logo de la qual encara pot veure's en diversos punts al voltant de l'estadi.<ref name="The Guardian 2002-04-10">{{ref-notícia|url=http://www.theguardian.com/football/2002/apr/10/newsstory.sport1|títol=Fans force Foxes stadium change|data= 10 abril 2002|obra=The Guardian|consulta= 31 octubre 2013 |lloc=Londres}}</ref> El primer partit disputat al Walkers va ser un amistós entre el Leicester i l'[[Athletic Club]], partit que va acabar en empat a 1, i en el qual [[Roberto Martínez Rípodas|Tiko]], jugador navarrès, es convertí en el primer a marcar un gol a l'estadi, mentre que [[Jordan Barrington Stewart|Jordan Stewart]] fou el primer jugador del Leicester en fer-ho.<ref name="El Dia 2002-08-05">{{ref-notícia|url=http://www.eldia.es/2002-08-05/jornada/jornada15.htm|títol=Empate del Athletic Bilbao|data= 5 agost 2002|obra=El Dia|llengua=Spanish|consulta= 19 setembre 2009}}</ref> El primer partit oficial va ser una victòria per 2-0 contra el [[Watford Football Club|Watford FC]].<ref name="The Independent 2002-08-11">{{ref-notícia|url=http://www.highbeam.com/doc/1P2-1708638.html|títol=Leicester make a tidy profit from Deane double|cognom=Leach|nom=Conrad|data= 11 agost 2002|obra=The Independent |consulta= 31 octubre 2013 |lloc=Londres}}</ref> Des d'aleshores, l'estadi també ha acollit un partit internacional de la [[Selecció de futbol d'Anglaterra|selecció anglesa]], on els locals van derrotar per 2-1 a [[Selecció de futbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]], així com dos partits de la [[Selecció de futbol de Jamaica|selecció jamaicana]], el primer contra [[Selecció de futbol del Brasil|Brasil]], i el segon contra [[Selecció de futbol de Ghana|Ghana]]. Més recentment, l'estadi també ha estat utilitzat per acollir les semifinals de la [[European Rugby Champions Cup|Heineken Cup]] de rugbi, disputant-hi els seus partits el [[Leicester Tigers]], club de rugbi principal de la ciutat i emplaçat a una milla del Walkers Stadium.
1.997.996

modificacions

Menú de navegació