Lent bifocal: diferència entre les revisions
m Referències|2 -> Referències |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Bifoklabrille fcm.jpg| |
[[Fitxer:Bifoklabrille fcm.jpg|miniatura|Lent bifocal]] |
||
Les '''lents bifocals''' són [[lent]]s correctives que contenen dues graduacions diferents, utilitzades sobretot per persones amb [[presbícia]] que també requereixen correcció per a la [[miopia]] o [[hipermetropia]]. Si també es necessita correcció per a les distàncies intermèdies, es poden utilitzar lents trifocals o [[lent progressiva|progressives]]. La lent bifocal va ser popularitzada a final del [[segle XVIII]] per [[Benjamin Franklin]], a qui li feia nosa l'ús de dos parells d'[[ulleres]] per corregir la visió de lluny i la de prop.<ref name="Frank">{{cite book|title=Ohio's Health|url=http://books.google.com/books?id=ol9LAQAAMAAJ|year=1975|publisher=Department of Health}}</ref> |
Les '''lents bifocals''' són [[lent]]s correctives que contenen dues graduacions diferents, utilitzades sobretot per persones amb [[presbícia]] que també requereixen correcció per a la [[miopia]] o [[hipermetropia]]. Si també es necessita correcció per a les distàncies intermèdies, es poden utilitzar lents trifocals o [[lent progressiva|progressives]]. La lent bifocal va ser popularitzada a final del [[segle XVIII]] per [[Benjamin Franklin]], a qui li feia nosa l'ús de dos parells d'[[ulleres]] per corregir la visió de lluny i la de prop.<ref name="Frank">{{cite book|title=Ohio's Health|url=http://books.google.com/books?id=ol9LAQAAMAAJ|year=1975|publisher=Department of Health}}</ref> |
||
Aprofitant el fet que quan algú mira una cosa a curta distància usualment mira cap avall i quan en mira una que és més lluny tira la vista amunt, les primeres ulleres bifocals (les que feia servir Franklin) es van dissenyar amb les lents per a la visió propera a la meitat inferior de la muntura i les graduades per a la visió llunyana a la part superior. Originàriament, els lents simplement es tallaven per la meitat i es combinaven sobre la muntura. Actualment la major part de lents bifocals consisteixen en una lent sencera que conté un petit segment inferior modelat dins o damunt la lent principal.<ref name="Frank"/> |
Aprofitant el fet que quan algú mira una cosa a curta distància usualment mira cap avall i quan en mira una que és més lluny tira la vista amunt, les primeres ulleres bifocals (les que feia servir Franklin) es van dissenyar amb les lents per a la visió propera a la meitat inferior de la muntura i les graduades per a la visió llunyana a la part superior. Originàriament, els lents simplement es tallaven per la meitat i es combinaven sobre la muntura. Actualment la major part de lents bifocals consisteixen en una lent sencera que conté un petit segment inferior modelat dins o damunt la lent principal.<ref name="Frank"/> |
||
Revisió del 16:31, 8 nov 2019
Les lents bifocals són lents correctives que contenen dues graduacions diferents, utilitzades sobretot per persones amb presbícia que també requereixen correcció per a la miopia o hipermetropia. Si també es necessita correcció per a les distàncies intermèdies, es poden utilitzar lents trifocals o progressives. La lent bifocal va ser popularitzada a final del segle XVIII per Benjamin Franklin, a qui li feia nosa l'ús de dos parells d'ulleres per corregir la visió de lluny i la de prop.[1] Aprofitant el fet que quan algú mira una cosa a curta distància usualment mira cap avall i quan en mira una que és més lluny tira la vista amunt, les primeres ulleres bifocals (les que feia servir Franklin) es van dissenyar amb les lents per a la visió propera a la meitat inferior de la muntura i les graduades per a la visió llunyana a la part superior. Originàriament, els lents simplement es tallaven per la meitat i es combinaven sobre la muntura. Actualment la major part de lents bifocals consisteixen en una lent sencera que conté un petit segment inferior modelat dins o damunt la lent principal.[1]
Les lents bifocals amb el segment inferior per a la lectura de prop es presenten en una gran varietat de formes i amplàries. La més popular és la de vora recta (flat top) de 28 mm. Darrerament també s'han popularitzat les bifocals invisibles, que tenen la peculiaritat que el segment no pot ser distingit per un observador que es miri l'usuari de les lents bifocals a una certa distància. Aquestes lents tenen una finalitat merament estètica.
Problemes
Amb l'ús estès dels ordinadors, els usuaris de lents bifocals han experimentat alguns problemes. Encara que la major part dels materials de lectura es distingeixen fàcilment amb les lents bifocals, com que els monitors d'ordinador se situen en general bastant a prop dels usuaris, a una distància prou a prop per requerir la part de la lent que corregeix la presbícia, per enfocar la pantalla, l'usuari ha d'aixecar el cap un angle molest. Això es pot evitar mitjançant l'ús de lents progressives (o també trifocals) que tinguin la graduació intermèdia.
Problemes amb la presbícia
Les ulleres bifocals tenen dues graduacions: una per a veure de lluny i una altra per veure de prop (a uns 20cm, distància de lectura en el cas de la presbícia), aquesta part de la lent, que és la part inferior, desenfoca la imatge observada a través del l'angle inferior de visió, afectant la capacitat de jutjar la distància i l'altura dels graons o superfícies irregulars sobre les quals s'intenta caminar.[2] Hi ha proves que el fet de caminar, portant posades les lents bifocals, trifocals o varifocales, augmenta el risc de caigudes en una persona amb presbícia (normalment a partir de certa edat), en comparació amb la mateixa persona portant posades unes lents d'una sola graduació (que no estan graduades per llegir). Això passa per estar als peus d'una persona al caminar, a una distància molt superior a la distància de lectura per a la qual han estat calibrades les lents.[3]
Lents bifocals intraoculars
A part de les ulleres bifocals convencionals, gràcies a les millores tecnològiques existeixen lents intraoculars bifocals, les quals s'utilitzen per a la substitució del cristal·lí en cirurgies de correcció de cataractes o de vista cansada, a part d'haver-hi també lents intraoculars monofocals i trifocals, permetent al pacient recuperar la visió a diverses distàncies i reduint notablement la dependència en l'ús de les ulleres.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ohio's Health. Department of Health, 1975.
- ↑ Adam Darowski. Falls. OUP Oxford, 19 June 2008, p. 25–. ISBN 978-0-19-954128-7.
- ↑ Henry Woodford. Essential Geriatrics. Radcliffe Publishing, 2010, p. 305–. ISBN 978-1-84619-426-9.
- ↑ Las lentes intraoculares (LIO), monofocal, bifocal y trifocal
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lent bifocal |