Lluís, Le Grand Condé: diferència entre les revisions
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Grand-conde.jpg| |
[[Fitxer:Grand-conde.jpg|miniatura|El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove.]] |
||
En '''Lluís II de Borbó-Condé''', conegut com '''“el Gran Condé”''', va ser el primer príncep de sang reial a [[França]] i un brillant mariscal militar. Va néixer el 1621 a [[París]] i va morir el 1686 a [[Fontainebleau]]. Era fill del príncep [[Enric II de Borbó-Condé]] i de l'aristòcrata francesa [[Carlota Margarida de Montmorency]]. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], que fins i tot va gosar rebel·lar-se contra el rei [[Lluís XIV de França]] en la [[Guerra de la Fronda]], lluitant en la [[batalla de Faubourg Saint-Antoine]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Atkinson |nom=Charles Francis |títol=Encyclopædia Britannica |edició=11a |capítol=Fronde, The |url= |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1911 |pàgines=247–249 |isbn=}}</ref> tot i que al final es va haver de fer enrere i li va demanar perdó, que el rei va concedir. Va viure als dominis del [[castell de Chantilly]], on es troba el [[Museu Condé]]. Alguns el consideren "l'[[Alexandre el Gran]] francès".<ref>Article a la wikipèdia en italià</ref> |
En '''Lluís II de Borbó-Condé''', conegut com '''“el Gran Condé”''', va ser el primer príncep de sang reial a [[França]] i un brillant mariscal militar. Va néixer el 1621 a [[París]] i va morir el 1686 a [[Fontainebleau]]. Era fill del príncep [[Enric II de Borbó-Condé]] i de l'aristòcrata francesa [[Carlota Margarida de Montmorency]]. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], que fins i tot va gosar rebel·lar-se contra el rei [[Lluís XIV de França]] en la [[Guerra de la Fronda]], lluitant en la [[batalla de Faubourg Saint-Antoine]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Atkinson |nom=Charles Francis |títol=Encyclopædia Britannica |edició=11a |capítol=Fronde, The |url= |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1911 |pàgines=247–249 |isbn=}}</ref> tot i que al final es va haver de fer enrere i li va demanar perdó, que el rei va concedir. Va viure als dominis del [[castell de Chantilly]], on es troba el [[Museu Condé]]. Alguns el consideren "l'[[Alexandre el Gran]] francès".<ref>Article a la wikipèdia en italià</ref> |
||
[[Fitxer:Grand Conde Louvre MR3343.jpg|miniatura|esquerra|Bust del Gran Condé]] |
[[Fitxer:Grand Conde Louvre MR3343.jpg|miniatura|esquerra|Bust del Gran Condé]] |
||
Revisió del 22:06, 8 nov 2019
  | |
| Nom original | (fr) Louis II de Bourbon-Condé |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 setembre 1621 París |
| Mort | 11 desembre 1686 (65 anys) Fontainebleau |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, cap militar |
| Activitat | 1643 – |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de terra |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra dels Trenta Anys i Guerra franco-espanyola |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Clara Clementina de Maillé (1643–) |
| Fills | Enric Juli de Borbó-Condé |
| Pares | Enric II de Borbó-Condé i Carlota Margarida de Montmorency |
| Germans | Armand de Borbó-Conti i Anne Geneviève de Bourbon-Condé |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com “el Gran Condé”, va ser el primer príncep de sang reial a França i un brillant mariscal militar. Va néixer el 1621 a París i va morir el 1686 a Fontainebleau. Era fill del príncep Enric II de Borbó-Condé i de l'aristòcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la Guerra dels Trenta Anys, que fins i tot va gosar rebel·lar-se contra el rei Lluís XIV de França en la Guerra de la Fronda, lluitant en la batalla de Faubourg Saint-Antoine[1] tot i que al final es va haver de fer enrere i li va demanar perdó, que el rei va concedir. Va viure als dominis del castell de Chantilly, on es troba el Museu Condé. Alguns el consideren "l'Alexandre el Gran francès".[2]
Matrimoni i fills
L'11 de maig de 1641 es va casar amb Clara Clementina de Maillé, Mademoiselle de Brézé (1629-1694), filla d'Urbain de Maillé (1598-1650) i de Nicol de Plessis (1587-1635). i cosina del Cardenal Richelieu, que tenia 13 anys. El matrimoni va tenir quatre fills, tres dels quals moriren prematurament:
- Enric (1643-1709), casat amb Anna Enriqueta de Baviera (1648-1723).
- Lluís, (1652–1653).
- una filla, (1657–1660).
Referències
Bibliografia
- Voltaire, « Le siècle de Louis XIV » (francès) (1751)
- Joseph-Louis Ripault Desormeaux, Historia de Lluís de Borbó, París 1766-1768, 4 volums in-12.
- Katia Béguin, Els prínceps de Condé. Rebels, cortesans i mecenes a la França del Gran Segle, Ed. Champ Vallon, Seyssel, 1999, 463 p.
- Dominique Paladilhe, Le Grand Condé : Héros des armées de Louis XIV, Pygmalion, 2008 ISBN 978-2756400082
