Mausoleu d'August: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
{{Infotaula edifici}}
[[Fitxer: Rome, Mausoleum of Augustus 01.jpg|thumb|Mausoleu d'August.]]
[[Fitxer: Rome, Mausoleum of Augustus 01.jpg|miniatura|Mausoleu d'August.]]
[[Fitxer: Map Rome Augustus mausoleum.JPG|thumb|Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma.]]
[[Fitxer: Map Rome Augustus mausoleum.JPG|miniatura|Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma.]]
El ''' mausoleu d'August ''' és un imponent monument funerari del [[segle I aC]], de planta circular, situat a [[Roma]].
El ''' mausoleu d'August ''' és un imponent monument funerari del [[segle I aC]], de planta circular, situat a [[Roma]].



Revisió del 06:48, 9 nov 2019

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mausoleu d'August
Imatge
Mausoleu d'August (2021).
Nom en la llengua original(it) Mausoleo di Augusto Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i mausoleu romà Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Construcció28 aC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCampo Marzio (Itàlia) (en) Tradueix, Municipio Roma I (Itàlia), Laci (Itàlia) i Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 22″ N, 12° 28′ 35″ E / 41.9061°N,12.4764°E / 41.9061; 12.4764
Lloc webmausoleodiaugusto.it… Modifica el valor a Wikidata
Mausoleu d'August.
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma.

El mausoleu d'August és un imponent monument funerari del segle I aC, de planta circular, situat a Roma.

Història

El mausoleu va començar a ser construït per August l'any 29 aC a la seva tornada d'Alexandria, després d'haver conquerit Egipte després de vèncer a Marc Antoni a la Batalla d'Actium de l'any 31 aC En la seva estada a Alexandria havia vist la tomba hel·lenística d'Alexandre el Gran, probablement de planta circular, en la qual es va inspirar per a la constucció de la seva pròpia tomba. El primer personatge enterrat va ser Marc Claudi Marcel, nebot d'August, mort l'any 23 aC. Van seguir Marc Vipsani Agripa, Drus el Vell, Octàvia Menor (germana d'August), Luci Cèsar i Gai Cèsar. August va ser-hi enterrat l'any 14, seguit per Drus el Jove, Germànic Cèsar, Lívia (la dona d'August) i Tiberi. Es desconeix si l'emperador Claudi va ser sepultat també en el mateix lloc. L'últim personatge en rebre-hi sepultura va ser Nerva, l'any 98. El seu successor, Trajà, va ser incinerat i les seves cendres es van dipositar en una urna d'or als peus de la Columna Trajana.

Estat actual

El que en altres temps fos el lloc d'enterrament més important de Roma, és ara un terreny ple de mala herba i xiprers. Ha sofert tota mena d'avatars al llarg dels temps, sent utilitzat com vinya, jardí, i fins i tot fortalesa medieval i plaça de toros en el XVIII.

Estructura

El monument, concebut com una estructura circular, mesurava 87 metres de diàmetre, i tenia dos obeliscs en la seva entrada. L'interior estava ple de passadissos concèntrics units entre si, on s'albergaven les cendres dels diferents personatges de la família imperial.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mausoleu d'August