Mencía de Mendoza: diferència entre les revisions
fitxer |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Era filla de [[Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza|Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza]] ([[Comte del Cid]] i primer [[Marquesat del Cenete|Marqués de Cenete]]) i [[María de Fonseca i Toledo]]. Va nàixer a Jadraque ([[província de Guadalajara|Guadalajara]]) però molt prompte marxaria a [[La Calahorra]] ([[província de Granada|Granada]]) i, més tard, a [[Aiora]] ([[València]]). |
Era filla de [[Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza|Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza]] ([[Comte del Cid]] i primer [[Marquesat del Cenete|Marqués de Cenete]]) i [[María de Fonseca i Toledo]]. Va nàixer a Jadraque ([[província de Guadalajara|Guadalajara]]) però molt prompte marxaria a [[La Calahorra]] ([[província de Granada|Granada]]) i, més tard, a [[Aiora]] ([[València]]). |
||
[[Fitxer:Juramento de la villa de Ayora a la marquesa de Cenete (1522).jpg| |
[[Fitxer:Juramento de la villa de Ayora a la marquesa de Cenete (1522).jpg|miniatura|esquerra|Acta de possessió i jurament de la vila d'Aiora a Mencía de Mendoza, l'any 1522]] |
||
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els [[Casa de Mendoza|Mendoza]], això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], primer es pensà amb [[Fernando Álvarez de Toledo]], però el seu primer matrimoni fou amb [[Enric III de Nassau-Breda|Enric III de Nassau-Dillenburg]], vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el [[1524]] a [[Burgos]]. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el [[castell de Breda]] per [[Rombout II Keldermans]] seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de [[renaixentista]]. El 1530 es traslladaren a [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i [[humanistes]]. Ací va convidar humanistes com el valencià [[Joan Lluís Vives]], a pintors com [[Jan van Scorel]] i [[Bernard van Orley]], a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com [[Hieronymus Bosch]] inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ell mateix en [[grec]], [[llatí]] i [[Neerlandès|holandés]]. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un [[Bolonya|bolonyés]], la decoració de la Capella del Príncep (''Prinsenkapel'') i de l'església d'[[Grote Kerk (Breda)|Església de la Nostra Senyora de Breda]], on està aquesta capella. |
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els [[Casa de Mendoza|Mendoza]], això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], primer es pensà amb [[Fernando Álvarez de Toledo]], però el seu primer matrimoni fou amb [[Enric III de Nassau-Breda|Enric III de Nassau-Dillenburg]], vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el [[1524]] a [[Burgos]]. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el [[castell de Breda]] per [[Rombout II Keldermans]] seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de [[renaixentista]]. El 1530 es traslladaren a [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i [[humanistes]]. Ací va convidar humanistes com el valencià [[Joan Lluís Vives]], a pintors com [[Jan van Scorel]] i [[Bernard van Orley]], a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com [[Hieronymus Bosch]] inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ell mateix en [[grec]], [[llatí]] i [[Neerlandès|holandés]]. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un [[Bolonya|bolonyés]], la decoració de la Capella del Príncep (''Prinsenkapel'') i de l'església d'[[Grote Kerk (Breda)|Església de la Nostra Senyora de Breda]], on està aquesta capella. |
||
Revisió del 09:54, 9 nov 2019
 Retrat de Simon Bening, 1531 (Berlín, Staatliche Museen).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Mencía de Mendoza y Fonseca 30 novembre 1508 (Gregorià) Jadraque |
| Mort | 4 gener 1554 (Gregorià) (45 anys) |
| Sepultura | Convent de Sant Doménec |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | County of El Cid (en)  Marquis of Cenete (en) |
| Família | Casa de Mendoza |
| Cònjuge | Ferran d'Aragó, duc de Calàbria Henri III de Nassau-Breda (1524 (Gregorià)–) |
| Pare | Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza |
 | |
Mencía de Mendoza (Jadraque, Castella - la Manxa, 30 de novembre 1508 - València[1] 4 de gener 1554), fou una noble i política castellana, deixeble de l'humanista Lluís Vives. Virreina de València, és considerada la dona més culta de la seva època.[2]
Biografia
Era filla de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza (Comte del Cid i primer Marqués de Cenete) i María de Fonseca i Toledo. Va nàixer a Jadraque (Guadalajara) però molt prompte marxaria a La Calahorra (Granada) i, més tard, a Aiora (València).
.jpg)
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els Mendoza, això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador Carles V, primer es pensà amb Fernando Álvarez de Toledo, però el seu primer matrimoni fou amb Enric III de Nassau-Dillenburg, vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el 1524 a Burgos. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el castell de Breda per Rombout II Keldermans seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de renaixentista. El 1530 es traslladaren a Breda i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i humanistes. Ací va convidar humanistes com el valencià Joan Lluís Vives, a pintors com Jan van Scorel i Bernard van Orley, a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com Hieronymus Bosch inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ell mateix en grec, llatí i holandés. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un bolonyés, la decoració de la Capella del Príncep (Prinsenkapel) i de l'església d'Església de la Nostra Senyora de Breda, on està aquesta capella.
Quan Enric va morir el 1538 i el seu fill Renat de Chalon el va succeir com a Senyor de Breda, Mencía va abandonar els Països Baixos. Tornada a la Península es va tornar a casar en 1541 amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (virrei de València i vidu de Germana de Foix) amb qui es va instal·lar a València.
A València, com a virreina consort, va continuar la seua tasca com a mecenes, enfortint els contactes culturals de València amb els Països Baixos. Continuà amb la seua col·lecció d'art, demanant al seua agent d'Anvers, Arnoa del Plano, que li enviara noves obres de Hieronymus Bosch. Una d'aquestes obres és del Tríptic de la Passió, d'un seguidor de El Bosch, actualment conservada al Museu de Belles Arts de València. Després de la seua mort passà per disposició testamentària a la Capella dels Reis del Convent de Sant Doménec, després d'haver estat al castell d'Aiora, i amb les desamortitzacions passà al referit museu.[3]
Mencía va morir sense descendents, escollí soterrar-se amb una senzilla làpida als peus del sepuclre dels seus pares a la Capella dels Reis del convent de Sant Doménec de València.
Referències
- ↑ «Mencía de Mendoza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Mencía de Mendoza». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ «Tríptico de la Pasión - Museo de Bellas Artes de Valencia». Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2010.
Enllaços externs
- Biografia de Mancía de Mendoza (neerlandès)
- Biografia (castellà)