Oberó (satèl·lit): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula planeta
{{Infotaula planeta
| name = Oberó
| name = Oberó
| image = [[File:Voyager 2 picture of Oberon.jpg|260px|Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km]]
| image = [[Fitxer:Voyager 2 picture of Oberon.jpg|260px|Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km]]
| caption = Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km]{{refn | S'hi veuen una colla de [[cràter d'impacte|cràters]] brillants. ''Hamlet'', una mica per sota del centre, té material fosc al seu fons; cap a l'esquerra superior hi ha Otel·lo, més petit. A la part esquerra inferior, sobresurt del límit una muntanya d'11 km d'alçada, probablement el pic central d'un altre cràter. Mommur Chasma es veu seguint el terminador a la part superior dreta.| group = caption}}
| caption = Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km]{{refn | S'hi veuen una colla de [[cràter d'impacte|cràters]] brillants. ''Hamlet'', una mica per sota del centre, té material fosc al seu fons; cap a l'esquerra superior hi ha Otel·lo, més petit. A la part esquerra inferior, sobresurt del límit una muntanya d'11 km d'alçada, probablement el pic central d'un altre cràter. Mommur Chasma es veu seguint el terminador a la part superior dreta.| group = caption}}
| discoverer = [[William Herschel]]
| discoverer = [[William Herschel]]

Revisió del 03:59, 10 nov 2019

Infotaula objecte astronòmicOberó 
Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km
Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km][caption 1]
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 gener 1787[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimOberon Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a583.520 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0014[3]
Període orbital P13,463234 d[3]
Velocitat orbital mitjana3,15 km/s (calculada)
Inclinació i0,0068 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi761,4 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,1 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Àrea de superfície7.285.000 km2[a]
Massa3,013 Yg[4] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,63 g/cm³[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament0,727 km/s[b]
Albedo0,24 Modifica el valor a Wikidata
Pressió superficialzero

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà. Va ser descobert per William Herschel el dia 11 de gener de 1787. També s'anomena Urà IV.

Nom

Rep el seu nom d'Oberó, el rei de les fades a l'obra de teatre Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. La majoria dels cràters d'Oberó reben els noms de personatges masculins de les obres de Shakespeare.

Característiques físiques

Oberó té un diàmetre de 1.523 km, no té atmosfera i la seva densitat mitjana és de 1.630 kg/m3. Està compost en un 50% per gel d'aigua, 30% de silicats i un 20% compostos de carboni i nitrogen relacionats amb el metà. Posseïx una vella superfície gelada amb gran densitat d'impactes. La superfície no mostra signes d'activitat interna de cap tipus excepte per algunes àrees més fosques que cobrixen la base d'alguns cràters. Es distingixen algunes muntanyes, molts cràters i algunes regions tipus chasma.

Característiques orbitals

El seu període orbital és de 13,5 dies, sent el més exterior dels satèl·lits majors d'Urà. La seva rotació és síncrona, és a dir, el seu període de rotació és el mateix que l'orbital.

Exploració

La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfície en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud d'Oberó estava encarat al Sol i només aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.

Notes

  1. S'hi veuen una colla de cràters brillants. Hamlet, una mica per sota del centre, té material fosc al seu fons; cap a l'esquerra superior hi ha Otel·lo, més petit. A la part esquerra inferior, sobresurt del límit una muntanya d'11 km d'alçada, probablement el pic central d'un altre cràter. Mommur Chasma es veu seguint el terminador a la part superior dreta.
  1. Àrea de superfície calculada a partir del radi r: .
  2. Velocitat d'escapament calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: 2Gm/r.
  3. Volum v calculat a partir del radi r: .
  4. Gravetat a la superfície calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: .


Referències

  1. 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  2. URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data de consulta: 7 juliol 2011. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/617VryYmR?url=http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data d'arxivament: 22 agost 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology.
  4. 4,0 4,1 URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F116211.
  5. Herschel, W. S. «An Account of the Discovery of Two Satellites Revolving Round the Georgian Planet». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 77, 1787, pàg. 125–129. DOI: 10.1098/rstl.1787.0016. JSTOR: 106717.
  6. Thomas, P. C. «Radii, shapes, and topography of the satellites of Uranus from limb coordinates». Icarus, 73, 3, 1988, pàg. 427–441. Bibcode: 1988Icar...73..427T. DOI: 10.1016/0019-1035(88)90054-1.
  7. 7,0 7,1 Jacobson, R. A.; Campbell, J. K.; Taylor, A. H.; Synnott, S. P. «The masses of Uranus and its major satellites from Voyager tracking data and earth-based Uranian satellite data». The Astronomical Journal, 103, 6, juny 1992, pàg. 2068–2078. Bibcode: 1992AJ....103.2068J. DOI: 10.1086/116211.
  8. Smith, B. A.; Soderblom, L. A.; Beebe, A.; Bliss, D.; Boyce, J. M.; Brahic, A.; Briggs, G. A.; Brown, R. H.; Collins, S. A. «Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results». Science, 233, 4759, 04-07-1986, pàg. 43–64. Bibcode: 1986Sci...233...43S. DOI: 10.1126/science.233.4759.43. PMID: 17812889.
  9. Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  10. Newton, Bill; Teece, Philip. The guide to amateur astronomy. Cambridge University Press, 1995, p. 109. ISBN 978-0-521-44492-7. 
  11. Grundy, W. M.; Young, L. A.; Spencer, J. R.; Johnson, R. E.; Young, E. F.; Buie, M. W. «Distributions of H2O and CO2 ices on Ariel, Umbriel, Titania, and Oberon from IRTF/SpeX observations». Icarus, 184, 2, octubre 2006, pàg. 543–555. arXiv: 0704.1525. Bibcode: 2006Icar..184..543G. DOI: 10.1016/j.icarus.2006.04.016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oberó