Vés al contingut

Taíget: diferència entre les revisions

6 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m (Enllaços i majúscules)
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
La part central de la serralada s'anomena Skoteini Plevra, que significa '' el costat fosc '', perquè els pobles que es troben en el Taíget no reben gran quantitat de Sol, especialment en les hores del matí i abans del vespre. Gran part de la zona és boscosa. Les zones altes estan [[desforestació|desforestades]] i compten amb [[pastura]] és, prats i flors. La zona rep sol durant la tarda, i la superfície insoladora d'aproximadament 4 a 5 km i l'amplada de prop d'1 km.
 
Des de l'[[Imperi Romà d'Orient|època bizantinaromana d'Orient]] fins al [[segle XIX]], la muntanya va ser coneguda com a '' Pentedaktylos '' pels bizantins (Πεντεδάκτυλον) que vol dir "cinc dits" (en [[Idioma grec|grec]]) i al segle XIII es deien Melingús (Μελιγγοῦ). Entre l'Evoras i el ''Talentum'' hi havia un districte anomenat Theras (Θήρας). Al sud hi havia pedreres de marbre i mines de ferro. Les més importants a ''Croceae'' (pòrfir verd).
 
Des l'Eurotas es desprenen uns contraforts anomenats actualment Lykobuni (Λυκοβοῦν, muntanyes dels llops) que formen un districte muntanyós fins al golf messènic anomenat Mani o Mània ([[Maïna]]) i els seus habitants els "maniats",<ref>{{Ref-publicació|cognom=Andromedas|nom=John N.|article=Maniat Folk Culture and the Ethnic Mosaic in the Southeast Peloponnese*|publicació=Annals of the New York Academy of Sciences|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1749-6632.1976.tb47643.x/abstract|volum=268|exemplar=1|data=1976-02-01|pàgines=199–206|doi=10.1111/j.1749-6632.1976.tb47643.x|issn=1749-6632}}</ref> els quals van restar independents durant tota la dominació otomana almenys de fet.
2.847.833

modificacions