Silva (poesia): diferència entre les revisions
m |thumb|250px -> |miniatura |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Fitxer:Las Soledades (Góngora).jpg|miniatura|Pàgina inicial de ''Las Soledades'' (l. I, pág. 193) en el Manuscrito Chacón, poema compost en silves.]] |
||
La '''silva''' és una estrofa composta per versos [[hendecasíl·lab]]s (11 síl·labes) i [[heptasíl·lab]]s (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la [[Mètrica (poesia)|mètrica]] clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. [[Garcilaso de la Vega]] va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs [[Francisco de Rioja]] i [[Luis de Góngora]] a ''Soledades'', i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola. |
La '''silva''' és una estrofa composta per versos [[hendecasíl·lab]]s (11 síl·labes) i [[heptasíl·lab]]s (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la [[Mètrica (poesia)|mètrica]] clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. [[Garcilaso de la Vega]] va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs [[Francisco de Rioja]] i [[Luis de Góngora]] a ''Soledades'', i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola. |
||
Revisió del 12:45, 16 nov 2019
.jpg)
La silva és una estrofa composta per versos hendecasíl·labs (11 síl·labes) i heptasíl·labs (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la mètrica clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. Garcilaso de la Vega va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs Francisco de Rioja i Luis de Góngora a Soledades, i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola.
Exemple
Un exemple de silva el trobem a l'obra Al sueño de Miguel de Unamuno:
- [...]
- En tu divina escuela,
- loca y desnuda y sin extraño adorno,
- la verdad se revela,
- paz derramando en torno;
- al oscuro color de tu regazo,
- contenta y recogida,
- como el ave en su nido,
- libre de ajeno lazo,
- desnuda alienta la callada vida,
- acurrucada en recatado olvido,
- lejos del mundo de la luz y el ruido;
- lejos de su tumulto,
- que poco a poco el alma nos agota,
- en el rincón oculto,
- en que la fuente de la calma brota.
- [...]
Una varietat és la silva arromançada en la que rimen els versos parells en assonant.
Bibliografia
- Domínguez Caparrós, José. Diccionario de métrica española. Madrid: Alianza editorial, 2004. ISBN 84-206-7327-7.